Catalunya, entre la por i les promeses

La campanya catalana, després d'un inici vacil.lant, ja va prenent cos. El primer cap de setmana està sent propici per apel.lar a la por, diseminar retrets i condimentar els discursos amb promeses, tots ells ingredients imprescindibles en una cursa electoral. I hi ha invectives en totes direccions. Si Rosa Díaz va irrompre a Catalunya prometent “fer sortir de l'armari” als votants no nacionalistes, Pere Navarro ha redundat en la denúncia montillista que el PP és “la major fàbrica d'independentistes”.

Entre la por i les promeses, Artur Mas, tan presidencial que cada dia ofereix una roda de premsa, ha promès que el seu pròxim govern tindrà una conselleria d'Acció Exterior perquè les relacions internacionals passaran a ser una de les “estructures d'Estat” clau. Així, Mas crea un nou futur per a les agitades “ambaixades” catalanes. Fa poc més d'un any, quan CiU va aprovar els pressupostos gràcies als vots del PP, va acceptar una reducció dràstica de les delegacions impulsades pel Tripartit i va tancar la de Buenos Aires. Posteriorment, veient el que s'acostava, el Govern va rectificar i va paralitzar part d'aquests retalls malgrat la crisi i, ara, ja sembla decidit a reflotar-les per aconseguir el suport internacional.

Mariano Rajoy cada dia s'atreveix a anar una parada més lluny de la línia de l'AVE. Primer va treure el cap tímidament a Catalunya a Lleida el divendres i el dissabte es va atrevir a penetrar fins a Tarragona, de nou al costat de la incansable Alícia Sánchez Camacho. Rajoy va aprofitar l'ocasió per prometre que el Corredor Mediterrani s'ha convertit en una de les prioritats del seu Govern en aquesta legislatura, tot i que mesos enrere aquest projecte era tan sols un més dels eixos ferroviaris cabdals per Espanya. Les campanyes, o potser també, els desafiaments sobiranistes, ajuden a reflexionar.

Si a Lleida va oferir diàleg, a Tarragona Rajoy es va submergir dins l'ambient de campanya i va llançar severes crítiques, especialment a CiU, quan va acusar Mas d'impulsar “una aventura condemnada al fracàs”. El ministre de l'Interior, el català Jorge Fernández Díaz, es va sumar al que Artur Mas ja ha batejat com “la campanya de la por” del PP, i ha previngut, en una visita a Sant Cugat del Vallès, que la independència de Catalunya comportaria pobresa i divisió familiar.

Entre la pobresa i la riquesa, els polítics dibuixen molts futurs per a Catalunya. Mas argumenta la viabilitat del que, segons el president de la Generalitat, seria el setè PIB de la Unió Europea, i insisteix que l'Estat propi seria més atractiu per a les empreses que la situació actual. En canvi, Albert Ribera interpreta el viratge català com una utopia i imputa a Mas un viatge a Ítaca que, diu, els catalans no estan disposats a pagar.

Joan Herrera es va mostrar més terrenal a la T2 de l'aeroport de Barcelona. En un acte original, el líder ecosocialista va cridar els joves a secundar la vaga del proper 14-N i a protestar a les urnes el dia 25 contra una CiU que els condemna a emigrar. “Marxen amb una maleta de coneixement”, retreu Herrera en el seu intent d'imposar l'agenda social a les eleccions del dret a decidir.

Alfons López Tena també vol escampar pors. I per això Solidaritat per la Independència (SI), que aspira a repetir els quatre diputats de l'anterior legislatura, ha contestat amb un clip al vídeo del PP en què es censurava que una Catalunya separada deixaria de tenir cognoms castellans. “Junts farem possible la independència” és el lema del vídeo. A Catalunya tots els escenaris són possibles encara.