Catalunya Blogs y opinión

Sobre este blog

Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.

Ghana, una Àfrica creativa i viable

El mercat de Kejetia, a la ciutat de Kumasi, a la regió ghanesa de Ashanti / Adam Cohn

De Ghana s’en parla poc als diaris d’arreu el món i això és un bon senyal. Es tracta d'un dels països més estables, democràtics i lliures d'incidents, i també d'un dels més pròspers, de l'Àfrica occidental. Per això, una visita per Ghana acaba sent una experiència inoblidable de creativitat, xivarri i colors de l’Àfrica en un entorn menys caòtic i més assequible. Un viatge per l’Àfrica que somia en present.

Per descobrir l'essencial de la història de Ghana, el primer país de la regió que va accedir a la independència, el 1957, res millor que una visita al mausoleu de Kwame Nkrumah, el líder que va guiar el país en el seu naixement, i un dels grans defensors del panafricanisme. Una gran avinguda amb dos estanys flanquejats amb estatuetes d'uns agenollats tocadors de "abein", l'instrument de banya que es fa bufar per rendir honors a un personatge carismàtic, condueix al monument en el qual descansa Nkrumah per a l'eternitat des del 1992, quan la seva figura va ser rehabilitada públicament.

El parc homenatge a Nkrumah s'ubica a l'antic camp de polo, cosa que reforça el simbolisme ja que a l’ època colonial no admetia la presència dels negres, i pràcticament al costat de la immensa plaça de la Independència, ampla per admetre imponents desfilades militars i amb grades que l'envolten i tapen la vista al mar. La plaça és l'única reminiscència estètica de vel·leïtats prosoviétiques i de règims autoritaris, que van ser part de la història de Ghana.

Lliure de guerres amb veïns, promovent institucions democràtiques des de 1992, amb nivells de delinqüència raonables, Ghana avança cap al futur amb menys incerteses que moltes nacions que l'envolten. I amb orgull. Ghana enarbora la bandera de la diàspora i és la llar que molts afroamericans dels Estats Units han escollit per a instal·lar-se a l'Àfrica i reivindicar les seves arrels.

Alguns apartaments de luxe amb vistes al mar parlen d’aquests nouvinguts al país, que tornen segles després que els seus ancestres haguessin estat portats a Amèrica com a esclaus. No és d'estranyar que Ghana fos el destí del primer viatge de Barack Obama quan va ser elegit president dels Estats Units en 2008. Ghana és una democràcia estable des de 1992, quan el dictador Jerry Rawlings va decidir sotmetre la seva presidència a les urnes i va saber desaparèixer de l'escena pública. Si s'analitzen els seus veïns al golf de Guinea (Costa d'Ivori, Togo, Burkina Faso, Sierra Leone, Libèria ...), la trajectòria té mèrit.

Els antics forts on s’empresonava als esclaus abans de fer navegar aquestes galeres del terror a l'Atlàntic són una de les principals visites turístiques de Ghana, l'antiga Costa d'Or de l'època colonial, un país beneït amb magnífiques platges en el seu extens litoral.

I les comunicacions per carretera, encara que molt més lentes que les d'Europa, no són de les pitjors d'Àfrica. Ghana va ser un dels mercats d'esclaus més importants, després va ser un important productor d'or i, ara, una nova meca del petroli a l'Àfrica, cosa que ha desfermat un boom immobiliari.

Accra és una capital afable i fins a cert punt segura. També és calorosa i està afectada per embussos de trànsit impropis de les seves dimensions mitjanes, però presenta una escena cultural i musical atractives. El país també compta amb el llegat cultural de l'imperi Ashanti i amb una de les artesanies tèxtils més preuades de tot Àfrica.

Un barri digna per visitar i tenir una idea de com és Accra és Teshi, somnolent com tots i, alhora, encissador. Els comerços s'alineen al llarg de la carretera principal, de forma colorista, amb cartells pintats a mà, anuncis de cabelleres trenades perfectes, i quadres per adornar parets amb persoatges famosos.

El mar ni s'intueix, però està a menys d'un quilòmetre. A la costa hi ha les barcasses de pescadors i un barri degradat amb barraques de sostres de llauna. I afloren tallers artesanals on s'elaboren taüts en forma d'avió, de llaunes de refresc o fins i tot de pianos. És una singularitat més de Ghana, un exemple d'Àfrica viable, possible i atractiva.

Vueling ofereix vols setmanals des de Barcelona a Accra a partir del juny i tot l'estiu.

Sobre este blog

Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.

    Autores

Etiquetas
Publicado el
23 de mayo de 2015 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats