El cessament de Baiget obre una bretxa entre Puigdemont i el PDECat
El cop d'autoritat presidencial que va donar aquest dilluns Carles Puigdemont amb el cessament del conseller d'Empresa, Jordi Baiget, no ha caigut gens bé al seu partit, el PDECat. La distància entre la Generalitat i la cúpula de la formació s'ha engrandit en el pitjor moment: a tres mesos d'un referèndum que, en cas de derrota independentista, anirà seguit d'unes eleccions al Parlament de perspectives nefastes per al PDECat i a les quals Puigdemont ja ha anunciat que no concorrerà com a candidat a presidir la Generalitat.
El focus del malestar se centra en la manera en què Puigdemont va dur a terme el cessament i el nul paper que hi ha tingut la direcció del PDECat. En el si del partit cou el fet que Puigdemont va comunicar la destitució de l'extitular d'Empresa només cinc hores després que la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, assegurés que s'arribaria al 1-O “amb Baiget al Govern”.
Pascal i la jove direcció del PDECat, que havien demostrat autoritat amb l'expulsió de Germà Gordó per la seva imputació en el 3%, no s'han pronunciat en públic aquest dimarts sobre el cessament de Baiget. Tampoc ho ha fet el president del partit, Artur Mas. De fet, tot i el malestar a l'antiga CDC, només els excàrrecs més propers a Mas han decidit airejar les discrepàncies. El tuit de l'exlíder del PDECat al Congrés, Francesc Homs, en què es declarava “fins als ous”, ha estat el tema més comentat aquest dimarts al Parlament abans i després de la presentació de la Llei del Referèndum.
Homs, igual que Baiget, forma part del cercle més proper a Artur Mas, per als quals el 9-N és un llegat polític sense parangó. No és ben bé així per a Puigdemont i Junqueras, que aquest dilluns van anar a la una i van destacar que l'1-O ha de ser “oficial i vinculant”, a diferència del 9-N, que va acabar descafeïnat en un procés participatiu protagonitzat per voluntaris.
D'altra banda, els tuits de Francesc Homs també enviaven un missatge en clau interna. L'exconseller de Presidència ha sostingut que “si se'l fa fora per declaracions més o menys desafortunades [com les que van costar-li el càrrec a Baiget], n'hi ha que sobren des de fa temps”.
No pocs al PDECat han llegit aquest comentari com una referència a Santi Vila, home de la màxima confiança de Puigdemont que ha assumit Empresa després de deixar Cultura, però que s'ha distingit com un moderat que va conrear bones relacions amb Ana Pastor en la seva etapa a Foment. Les especulacions en el partit sobre si el nomenament de Vila s'ha de llegir en clau successòria (Puigdemont ha anunciat que no concorrerà a les properes eleccions com a cap de cartell) ja han començat.
L'única referència de Puigdemont a Baiget aquest dimarts ha estat després de la presa de possessió de Vila. El president ha agraït “de manera molt especial” els serveis prestats per Baiget al capdavant de la conselleria i ha destacat la seva “honestedat, treball i rigor”.
Com a nota curiosa, a tot aquest embolic se li ha d'afegir que la dona de Baiget, Josefina Valls, és directora de Serveis de la conselleria de Governació (un dels càrrecs clau per organitzar el 1-O). A més, el cap de gabinet de l'exconseller és Quim Bohils, el marit de Marta Pascal.
El futur electoral del PDECat
Més enllà de la reacció en calent via Twitter d'Homs, la reflexió de fons és que el cessament de Baiget no només no ajuda a recuperar la credibilitat del PDECat entre l'electorat, ja de per si castigada per la corrupció i les retallades, sinó que abona la tesi que alguns sectors neoconvergents estan temptats de posar el fre al procés sobiranista, cosa que no contemplen en absolut a la sala de màquines del partit.
Paradoxalment, afegeixen les fonts consultades, els únics condemnats i inhabilitats fins ara en el que va de procés sobiranista són polítics neoconvergents: Artur Mas, Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega –“els que se l'han jugat de veritat”, en paraules convergents, en un dard implícit cap a Oriol Junqueras.
El 'peix al cove' pujolista del qual es va voler apartar Convergènca amb la seva refundació en PDECat torna de forma periòdica com un fantasma del passat, i ho ha fet amb el cessament de Baiget. A més, ERC es manté com el partit independentista per excel·lència, també per a cada vegada més votants moderats que en el seu trànsit a l'independentisme han canviat la papereta de CiU per la d'ERC.
Les enquestes ho constaten: l'últim sondeig de La Vanguardia de diumenge passat pronosticava un resultat històric per als republicans –43 escons del Parlament–, mentre que els neoconvergents patirien un daltabaix sense precedents fins als 23 diputats.
