Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La guerra entre PSOE y PP bloquea el acuerdo entre el Gobierno y las comunidades
Un año en derrocar a Al Asad: el líder del asalto militar sirio detalla la operación
Opinión - Un tercio de los españoles no entienden lo que leen. Por Rosa María Artal

Crida a no pagar els impostos fins que es garanteixi que es lluitarà contra la corrupció

Feliu Madaula i Itziar González, en primer pla, durant la presentació de la campanya a Plaça Catalunya. (Foto: Jordi Mumbrú)

Jordi Mumbrú

La societat ja compta amb un altre manifest contra la situació actual i ja té una nova oportunitat per reivindicar, en aquest cas, contra la corrupció i en favor de la transparència a les institucions públiques. A diferència d’altres manifestos, el que acaba de presentar Acció Base de Ciutadania Desobedient (ABCD) fa directament una crida a la desobediència “contra la dictadura financera” i demana als ciutadans que quan facin la declaració de la renda, no paguin tot el que els tocaria per “no ser còmplices” del sistema actual.

Aquesta protesta ha de durar, segons els organitzadors, fins que “el sector públic compleixi la seva obligació inexcusable de transparència pública total”. I això implica tres compromisos: que la Llei de Transparència que s’està tramitant a les Corts inclogui a la Casa Reial, els sindicats, els partits i les seves fundacions; que es tramiti com a Llei Orgànica i, per tant, reconegui l’accés a la informació com un dret fonamental i que inclogui la obligació dels alts càrrecs a utilitzar només diner personalitzat, és a dir targeta de crèdit i transferències.

“Convoquem a la desobediència civil pacífica”, ha anunciat enmig de la Plaça Catalunya la portaveu d’ABCD, Itziar González, qui va ser regidora de Ciutat Vella en l’anterior govern socialista fins que va dimitir després de rebre amenaces i comprovar que aquell govern municipal no era el que ella s’esperava. González ha celebrat que “darrerament hi hagi molts manifestos”, perquè es tracta de compromisos signats i aquesta és una actitud molt “avantguardista”.

La plataforma ABCD li ha donat moltes voltes a aquest acte de desobediència, a partir de l’experiència d’altres persones que ja fa temps que la practiquen. I han buscat la manera de poder-lo tirar endavant amb el mínim risc possible pels qui s’hi vulguin sumar. L’expert és Feliu Madaula. Ja fa anys que aquest veí de Sabadell, membre de la Coordinadora Un altre món és possible, va decidir fer la objecció fiscal. Ell va tenir alguns problemes, que actualment estan en mans de la justícia, però la seva experiència ha servit per garantir el màxim possible que qui la faci ara tindrà molt pocs problemes. O potser cap ni un.

Amb el mínim de risc

La clau del procés, que està molt ben explicat des del seu web, és que els diners que es deixen de pagar de la declaració de la renda es dipositin a la Caixa General de Dipòsits o també en una banca ètica però deixant clar que es tracta d’una penyora fiscal. Existeix una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que deixava clar que “no s’aprecia culpabilitat alguna en no existir ocultació ni ànim defraudatori, pel que es procedeix a la anul·lació de la sanció interposada”. Els organitzadors proposen que aquesta quantitat que es deixa de pagar, sigui de 20 euros. En cas que Hisenda vulgui arribar fins al fons, hauria d’enviar primer una comunicació oficial, donar un termini per fer al·legacions i després, sempre queda la opció de fer una nova declaració de la renda complementària, amb els 20 euros que havien quedat al dipòsit. A partir d’aquest punt, el ciutadà podrà pagar o no. Si no ho fa, no se sap què decidirà Hisenda. En tot cas, els organitzadors, que ofereixen el correu electrònic per resoldre qualsevol dubte, asseguren que fins que arribi aquest punt no hi poden haver sancions i la protesta ja serà tot un èxit.

Entre els assistents a la presentació, durant la qual una vintena de persones ja van ingressar els 20 euros a la Caixa General de Dipòsits, hi havia Pepe Beunza, un dels primers insubmisos militars de l’Estat. Ell va pagar la seva militància i el seu compromís passant 3 anys i dos mesos entre la presó i el batalló de càstig de Sàhara. “Ni en el dia més optimista de tots els que vaig estar a la presó vaig imaginar que en 30 anys s’acabaria amb la mili” recorda. Però així va ser. Hi va arribar a haver un milió d’objectors i més de 30.000 insubmisos. I aquest va ser el motiu de l’èxit. “Quan una persona està disposada a anar a la presó, té molta força”, assegura.

Etiquetas
stats