La crisi pesa més sobre les dones però dóna pas a una feminització dels lideratges

La primera jornada de la desena edició de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) ha abordat diverses perspectives sobre la crisi econòmica. Una de les taules, sota el títol “Dones en crisi”, moderada per la periodista Clara Blanchar, s'ha centrat en el paper de les dones, amb la catedràtica jubilada de Sociologia Marina Subirats, Tània Verge, professora i agent d'igualtat de la UPF, i Carme Porta, de la comissió impulsura de la ILP per la Renda Garantida de Ciutadana.

Les dones pateixen més la crisi, d'això no han deixat dubte. “Amb la crisi augmenta moltíssim la feina de la mestressa de casa”, explica Marina Subirats. Tasques que en moments de bonança les famílies contracten al mercat són les primeres despeses retallades i recauen tradicionalment en les dones. “Quan hi ha diners pots comprar-te uns bistecs i fer-los a la planxa, però quan no, has de preparar una pasta i requereix més feina”, exemplifica la professora.

Tot i els canvis socials que hi ha hagut en aquest sentit, la dona segueix sent qui més carrega amb aquestes funcions “perquè ens programen així”, diu Subirats. “La crisi tanca les dones a casa amb la cura de les famílies”, conclou.

Treball no comptabilitzat

Les ponents coincideixen en que no es té en compte tot un seguit de feines perquè no es fan dins el sistema productiu. “El PIB és una unitat de mesura que no compta el treball domèstic però sí la despesa militar o allò que fa malbé el medi ambient”, remarca Carme Porta. Per això defensa un altre model econòmic amb un element com la renda bàsica que podria millorar la situació de les dones.

“Tenir una renda garantida de ciutadania o a la llarga una renda bàsica incondicional donaria més independència a les dones, perquè hi ha dones maltractades que es troben atrapades per una hipoteca o perquè depenen econòmicament de la seva parella”, denuncia Porta.

Creix l'activisme femení

Tània Verge ha estudiat la participació política de les dones i, tot i que denuncia la seva situació d'inferioritat en les institucions polítiques i econòmiques, també destaca un augment de la seva participació en el context de crisi. Posa la PAH, amb una majoria de dones, com un exemple de com ha crescut l'activisme femení.

La professora considera que formes d'intervenció política com les ocupacions i els escraches són més femenines, però remarca que les dones sempre han estat més presents en aquests espais. “El que ha passat en el context de crisi és que ara aquests es consideren espais de participació política”, apunta. I afegeix que el moviment feminista acompanya totes les protestes davant la crisi.

Les dones fan la nova política

Les dones fan la nova políticaVerge també remarca que la forma de fer política de les dones és diferent. En el pla institucional, Subirats, que ha ocupat diversos càrrecs públics, assegura que hi ha una visió androcèntrica i les dones han d'adoptar rols masculins per fer-se sentir. En canvi, la professora de la UPF assegura que la nova política no és així.

“L'actual crisi política ha portat a una feminització dels lideratges, i alguns dels exemples que trobem són Muriel Casals, Ada Colau, Carme Forcadell o Teresa Forcades, entre tantes altres”, recorda.“La feminització del lideratge porta un llenguatge més planer i més clar, més horitzontalitat; les dones volen participar en política per anar per feina, no per fer mèrits”, conclou.