Dels incidents aïllats i la fe cega
Aquest és un article publicat al blog 'Adeu a les armes'
Des de que es va fer públic un vídeo gravat el 2004 en el que sembla que es veuen militars espanyols desplegats a Iraq torturant a uns detinguts a la Base España a Diwaniya, moltes veus s’han afanyat a recordar “l’exemplaritat” amb que han actuat les Forces Armades espanyoles en totes les seves missions humanitàries. Segons fonts oficials, aquest és un “incident aïllat”, però el cert és que s’han donat altres casos sospitosos de males praxis en la història recent.
Aprofitant el revolt que ha generat el vídeo de Diwaniya, Gervasio Sánchez ha rescatat de l’oblit el cas d’un traductor iraquià contractat pel CNI i per la Brigada Plus Ultra que va ser detingut, torturat i lliurat a la presó d’Abu Ghraib per les tropes espanyoles sense que les autoritats competents realitzessin cap investigació, malgrat les nombroses denúncies del fotoperiodista.
De fet, durant el pocs mesos que va durar la missió espanyola a Iraq es van realitzar 111 detencions, segons va informar el Ministerio de Defensa dos anys després del replegament de les tropes, però mai es va donar informació detallada d’aquests casos que, molt probablement, pogueren acabar en presons de l’exèrcit dels EEUU. Si bé es cert que no hi ha proves que cap altre d’aquests detinguts fos sotmès a maltractaments per part dels espanyols, tampoc en tenim cap garantia que no ho fossin. En tot cas, si algun d’ells va poder ser torturat per l’exèrcit dels EEUU, no en seria còmplice l’exèrcit espanyol per haver-los entregat a unes tropes que manifestament i de forma sistemàtica han violat els acords de Ginebra?
Iraq, però, no ha estat l’únic escenari del delicte. L’any 2000 dos membres de la Guàrdia Civil destinats a Bòsnia van ser expulsats del país i retornats a Espanya per la seva suposada implicació en una xarxa d’extorsió que prostituïa a dones de les repúbliques ex soviètiques. Cap d’ells va ser sancionat, ni tan sols es va obrir una investigació per esclarir-ne els fets. També es va conèixer aquell mateix any el cas d’un cap de l’exèrcit espanyol que va abusar sexualment d’una soldat francesa a Mostar. Ell sí que va ser sancionat, però la multa la vam pagar entre totes les espanyoles, ja que el cap en qüestió es va declarar insolvent.
L’any 2007 una unitat de la Guàrdia Civil destinada a Kosovo va ser retornada a Espanya per problemes d’alcoholisme i agressions. El que no va transcendir tant als mitjans de comunicació va ser el fet que aquests policies estaven implicats en una investigació de tràfic de tabac i aliments per part de membres de l’exèrcit espanyol amb qui compartien destí.
És cert que, en comparació amb la resta d’exèrcits de la UE, les FAS espanyoles mantenen (o mantenien fins fa poc) una molt bona imatge pública. El que ens hem de preguntar, però, és si aquesta imatge d’exèrcit “exemplar” que cura als ferits de guerra i reparteix aliments entre la població civil emana directament de les bones pràctiques dels nostres militars o si pot tenir alguna cosa a veure amb una suposada falta de transparència gairebé estructural en la democràcia espanyola.
Tal com des del Centre Delàs denunciem de forma incansable, la pròpia instrucció militar i la cultura de la defensa generen, inevitablement, una violència estructural que es deixa sentir no només cap a dins (són molts els casos d’abús d’autoritat, assetjament sexual, etc. que es produeixen dins les pròpies FAS), sinó també cap a fora en les “operacions de pau”. A qui podria sorprendre, doncs, que una persona que s’entrena durant anys per tal d’abatre l’enemic per la violència, pugui ser violent amb aquest enemic quan el té davant i emmanillat de mans i peus? Digui el que digui el Ministerio de Defensa, mai podrem tenir la certesa que aquests fets no siguin més habituals del que sembla.
