L’avantprojecte de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) ha suscitat un ampli rebuig en el món educatiu català. A més del Govern, que ja ha fet manifestat la seva ferma oposició al text, els sindicats, els principals moviments de renovació pedagògica, les famílies i nombrosos mestres i estudiants ja han expressat la seva indignació davant una reforma que xoca contra un model de consens com és, en la opinió majoritària, el de l’escola catalana.
Dues convocatòries, previstes pels dies 10 i 13 de desembre, criden a prendre al carrer per defensar el sistema d’immersió lingüística. La primera, organitzada d’urgència per Somescola.cat –plataforma vinculada a Òmnium Cultural–, anima a tota la societat catalana escenificar el rebuig a l’esborrany de la llei el proper dilluns a Barcelona; la segona, també prevista a la capital catalana, la convoquen el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), la Marea Groga i diverses assemblees de facultat, i va més enllà de la defensa de la llengua, perquè també reclama una educació pública de qualitat. Totes dues, tanmateix, compten amb el suport dels principals actors de l’educació catalana.
“Prou feina tenim de mantenir l'educació pública que a sobre hem d'aguantar els cops contra un sistema que pensavem que ja tothom tenia assumit”, lamenta Jaume Aguilar, president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica. Aguilar considera que el model de normalització és innegociable, perquè “fa més de 30 anys que s'hi treballa amb una èxit innegable, contrastat internacionalment” i assegura que “a Catalunya, sobretot amb la immigració, està demostrat que el català és essencial com a factor integrador”.
Rosa Cañadell, portaveu del sindicat de mestres USTEC-STEs, coincideix amb Aguilar en que “atacar la immersió és atacar la cohesió social: sense el model actual, molts alumnes no catalanoparlants no aprendrien el català, i això perjudicaria la seva integració en la nostra societat”. A més, considera que el conflicte es dóna “per culpa d'una posició partidista”, que és “l'últim que ens faltava amb els problemes que tenim a l'educació catalana”.
“La batalla de la llengua és l'única que tenim guanyada”
“A part de la ràbia que li tinguem a Wert, la batalla de la llengua és l'única que li tenim guanyada, perquè no hi ha fisura”, assegura Montse Ros, responsable d'Ensenyament de CCOO. “Hi ha una base social i política enorme i a part del PP i Ciutadans ningú nega l'actual sistema d'immersió”, diu.
En canvi, hi ha moltes altres qüestions de l'esborrany de la LOMCE que preocupen a la comunitat educativa. “Feia dies que treballàvem en una convocatòria conjunta de la comunicat educativa pel 13, perquè tot i que no coneixíem l'actual esborrany, l'anterior ja era horrible”, considera Ros.
“La nostra educació no pagarà el vostre deute”
A la trobada d'estudiants i professors de tot l'Estat –sobretot universitaris– que es va realitzar fa dues setmanes a Barcelona es va decidir convocar una manifestació a nivell estatal sota el lema “La nostra educació no pagarà el vostre deute”. A Catalunya, l'atac a la immersió ha ampliat els motius de la convocatòria, però tampoc desapareixen els motius originals.
Ayoze Alfageme, coordinador de l'Associació d'Estudiants Progressistes, explica que “la despesa en pagar interessos del deute puja a 38 mil milions d'euros, mentre el pressupost en eduació baixa un 17% en relació a l'any passat”.
“Està clar que la prioritat d'aquest govern és pagar el deute dels banquers i no invertir en educació, que és el que ens dóna futur”, conclou.
Alfageme també expressa preocupació per la situació del professorat. “Es segueix congelant el sou als i les treballadores de l'educació, que amb el que porten acumulat representa una reducció del 16% del seu poder adquisitiu”, assegura
Montse Ros és molt contundent contra la LOMCE: “No em puc imaginar un text més ofensiu per l'educació, per la integració social i per tota la recerca feta en qüestions pedagògiques”. La responsable de CCOO lamenta que la crítica se centri exclusivament en la qüestió de la llengua perquè troba alarmants molts altres aspectes de la llei i creu que “la Consellera els vol signar, perquè no n'ha dit res”.
Avenços per les privades
Un exemple és el poder que reben les entitats d'ensenyament privades. Fins ara, la regulació de l'ensenyament estava en mans exclusivament de les administracions, i el projecte hi inclouria també les escoles privades. Ros també critica el fet que per primer cop es parli de “beneficiaris de l'educació” en un text jurídic. “Això vol dir que hi ha persones que no són beneficiàries d'aquest servei”, assegura.
Rosa Cañadell s'afegeix a aquesta crítica. Considera “una barbaritat” les ajudes per anar a escoles privades. “No hi ha diners per la pública i els hem de donar a la privada?”, pregunta la portaveu d'USTEC-STEs amb indignació. “Per no parlar de l'avenç en la privatització de l'educació que això suposaria”, afegeix.
La representant de CCOO també dedica una crítica a CiU. “Es fan abanderats d'una cosa que neix de CCOO, del PSUC i dels moviments de renovació pedagògica, que és la defensa de l'escola catalana. No és el cas de la Consellera Rigau, que en aquell moment no era del partit, però CiU defensava un model d'escoles diferenciades en català i en castellà, tot i que finalment els vam convèncer”, assegura Montse Ros.
Sobre este blog
Este blog recoge la primera etapa de El Diari de l'Educació, ahora un medio con identidad propia, que forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar.
También puedes leer algunas de las noticias de El Diari de l'Educació en castellano
