La portada de mañana
Acceder
El Gobierno culmina en cinco años una subida histórica del salario mínimo
Almeida pagó 460.000 euros más a la empresa donde trabaja el hermano de su edil
OPINIÓN | 'Todo cuanto se recorta, mengua', por Rosa María Artal
Sobre este blog

Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.

El perfum de Caterina de Mèdici i els tres David de Michelangelo

Vistes de Florència des del Piazzale Michelangelo.

De vegades alguns racons enganyen. Darrere d'una petita entrada que passa desapercebuda es troba a Florència un indret amb segles d'història, increïblement ben conservat i cuidat, que ofereix encara avui alguns productes que es remunten a l'era de la revolució científica, al s.XVII, i fins i tot a centenars d'anys enrere. Un espai que segueix exhalant l'alè de la saviesa dels frares dominics. Un racó que ens permet, per exemple, acostar-nos amb la imaginació al coll de Caterina de Mèdici, la reina consort de França, i respirar la seva fragància, posant-nos unes gotes de l'Acqua della Regina, que ella va patentar i va posar de moda en moltes corts. Perquè sí, ja en el s.XVI els personatges més notoris de la societat apostaven pel negoci dels perfums i l'humanisme també promovia l'art de les fragàncies.

Es tracta de l'Officina Profumo-Farmaceutica di Santa Maria Novella, la perfumeria-farmàcia més antiga d'Europa.

Els frares van començar a cultivar herbes medicinals, bàlsams i ungüents en els jardins del convent de Santa María Novella el 1221. Així tenien medicines per a la seva pròpia infermeria. Però a poc a poc aquella producció privada i a petita escala va començar a cridar l'atenció, sobretot de l'alta societat, i al 1612 es va obrir al públic. Al poc temps va rebre, per gràcia del Gran Duc de la Toscana, l'honor de ser anomenada Botica de l'Altesa Reial.

Dos segles més tard, la fama dels seus productes i fórmules havia arribat a estendre's per llocs tan llunyans com Rússia, Índia o Xina. La seva eficàcia deu ser certa, ja que és un dels pocs negocis que pot presumir de portar obert –de forma ininterrompuda- gairebé quatre segles.

Encara avui se segueixen cultivant al jardí de la basílica de Santa Maria Novella les plantes que s'utilitzen per elaborar els productes que allí es venen.

Els tres David de Michelangelo

El David de Michelangelo gaudeix permanentment de les millors vistes de la ciutat. No és l'original, és una de les dues còpies que hi ha repartides per Florència, però tot i així impressiona. Erigida enmig del Piazzale Michelangelo, a dalt del turó, l'escultura –Monument a Miquel Àngel- s'alça com un punter que marca un dels millors llocs per sobrevolar amb la mirada l'urbs i la Vall de l'Arno, el riu que clivella Florència en dos.

L'altra còpia està allà on va romandre l'original durant anys: a la Piazza della Signoria, en el que va ser el cor polític de la ciutat. Per què allà? Per entendre-ho cal retrocedir fins a un Michelangelo de 26 anys que ja es menjava el món. Llavors ja era un dels artistes més famosos de la seva època i dels millor pagats. Li van encarregar un projecte que altres dos escultors havien deixat inacabat. Ho va acceptar i ho va completar en prop de tres anys, mostrant a més una interpretació molt diferent del David bíblic que havia predominat fins llavors. Se solia representar triomfant sobre Goliath, però Michelangelo va decidir mostrar-lo abans de la batalla, armat amb la seva pedra, concentrat, reforçant la idea que va ser la seva intel·ligència la que li va valer la victòria per sobre de la força bruta.

Inicialment estava pensat per alçar-se a uns 80 metres del terra, sobre la catedral de Florència, el Duomo, però va acabar en un altre lloc, a les portes del Palazzio Vecchio, on estava l'ajuntament, a la Piazza della Signoria. S'emfatitzava així el gran poder polític i militar que intimidava a tot aquell que esperava a les portes de l'edifici. El 1873 es va traslladar la immensa escultura a la Galleria dell’Accademia perquè no sofrís els danys de la intempèrie i allí segueix, a resguard en el museu.

Vueling vola de Barcelona a Florència.

Sobre este blog

Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats