Diego Cañamero: “Si no derrotem aquests governs del capitalisme mai hi haurà independència”

Diego Cañamero (1956), portaveu del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) va ser a Barcelona el dia abans de la Diada Nacional de Catalunya per participar en un acte contra la repressió organitzat per la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC). El sindicalista andalús, que va participar recentment en un nova acció polèmica en un supermercat i es va sumar a la iniciativa Encerclem La Caixa, va parlar amb CatalunyaPlural.cat sobre Catalunya, Andalusia i els processos de transformació social.

Com es veu des d'Andalusia el procés que s'està vivint a Catalunya?

La informació no arriba molt bé, perquè en aquest tipus de coses hi ha les persones interessades en voler donar una informació distorsionada del plantejament dels independentistes de Catalunya, però des del SAT considerem que tots els pobles tenen dret a decidir lliurement el seu futur. Això és com la llei de divorci, ha de ser-hi i hi ha qui no es divorcia i qui vol divorciar-se. Per tant jo crec que això ha de ser una cosa natural. I espero que les reivindicacions de l'autodeterminació coincideixin també amb unes alternatives econòmiques, que és molt important. Crec que hi ha molta gent que va en aquesta direcció, i és positiu.

Considera aquestes alternatives imprescindibles per la independència?

Si Catalunya es separa de l'Estat espanyol però segueix amb el mateix model econòmic i el mateix model polític, estem en les mateixes. No es tracta de separar-se per fer el mateix, sinó per fer coses diferents, perquè hi hagi un govern del poble i perquè hi hagi un aprofundiment en tots els camps, econòmic, social, cultural, ... El sistema capitalista evidentment juga també la seva partida i intenta per tots els mitjans demostrar davant la població que no hi ha un altre sistema més perfecte que el sistema capitalista, però fa que la gent pateixi, que la gent no sigui feliç, que no tingui habitatge, que no tingui feina. Crea un drama humà que cal eliminar. No tenim perquè suportar aquest sistema si no ens val. Els sistemes són com els vehicles, que quan no et serveixen cal abandonar-los. Si un sistema no val, ja que ens està portant a una situació econòmica de fallida o una situació de penúria humana, cal abandonar-lo i buscar-ne un altre. Amb els partits polítics exactament igual, quan es vicien i ja no compleixen el paper de dinamitzar la societat, de jugar el paper de dirigents per als canvis socials, cal abandonar-los.

En un moment com l'actual com es pot articular la solidaritat entre els pobles?

Ser nacionalista o independentista no ha d'estar renyit amb ser internacionalista, que és molt important. En aquest moment és molt complicat que aquest govern que ens governa i canvia, que és el Partit Socialista i el Partit Popular, que és l'alternança en la democràcia burgesa, admeti que hi hagi separació de territoris de l'Estat espanyol. Per a això cal unitat i trobada de lluites, per anar derrotant uns partits que realment han quedat caducs, que no valen. Ni van servir abans ni serveixen ara. Si no derrotem aquests governs del capitalisme mai hi haurà independència i mai hi haurà sobirania per als pobles.

Derrotar-los per a què?

S'està demostrant que aquest sistema que estem vivint està cada cop més arribant al final, que no dóna per a més, que és un problema i un esgotament. Igual que es va esgotar la societat esclavista i la societat feudal, haurem de buscar un model de societat diferent, nou, on la gent controli l'economia, controli la democràcia, controli realment el seu futur. Hem d'intentar per tots els mitjans que el sistema econòmic polític que cal dissenyar en el futur contempli aquests valors universals que fins ara no es contemplen. No es contempla res més que el privilegi per a uns quants i la pobresa per a una part important de la població. A més aquest sistema acabarà amb tota la naturalesa, que és el que cal perquè tant les persones com les plantes i els animals puguem viure en harmonia. És un sistema que s'està esgotant i cal anar buscant un model diferent de societat.

Com es construeix aquest model?

De baix a dalt. La gent ha de participar. És un error deixar a les cúpules els processos i els canvis. Si hi ha algun canvi per dalt és perquè hi hagi més privilegi, perquè hi hagi més corrupció i que realment es penalitzi als de baix. Ha de ser el poble el que s'ha d'organitzar des de baix i anar construint les alternatives. I aquestes alternatives no només es discuteixen al Congrés, sinó que es barallen al carrer, que és l'important. Quan s'instal·la el poder dalt, aquestes minories que s'instal·len ho controlen tot, policia, jutges, diners, televisió, ... tot. Perquè això trontolli cal moure la fonamentació, que és el poble, perquè els de dalt caiguin. Això és el que nosaltres intentem amb la nostra lluita, que la gent s'adoni que la democràcia és una farsa, que els partits ja no ens representen, encara que tinguin el vot, perquè se situen al marge del que el poble pensa, i prometen una cosa i fa el contrari, per tant el poble és el que ha de prendre partit en aquesta batalla, que és molt important, per guanyar-la.

En aquest context, quin paper juguen accions polèmiques com les ocupacions dels supermercats?

L'objectiu d'ocupar els supermercats i expropiar aliments de primera necessitat o material escolar és denunciar una situació de pobresa. Dir davant l'opinió pública, davant el món, que a l'Europa del benestar, entre cometes, de la democràcia, de les llibertats, i del progrés es passen necessitats i hi ha pobresa i hi ha gana. A Andalusia hi ha dos milions de persones per sota del llindar de la pobresa. Tenim un 37% d'atur, 67% d'atur juvenil, 86.000 famílies que han desallotjat de casa seva, i hi ha un subdesenvolupament endèmic, històric. Cal denunciar això amb aquestes accions que fem. Nosaltres som conscients que no alimentarem els dos milions de pobres, ni tampoc donarem llapis, ni esborradors, ni llibretes als milers de famílies que ho necessiten. És un acte simbòlic de denúncia perquè els faci vergonya als nostres governants, que només governen per a les multinacionals, pels rics, però no per al poble.

La solució passa per treure'ls-hi als rics el que tenen i repartir-ho entre els de baix?

Passa perquè hi hagi una aposta econòmica en base a les necessitats del poble. Que tot, l'economia, les llibertats, la democràcia, estigui en la base a la majoria del poble. Per a això cal canviar aquests governs, que no valen, i calen altres governs que vagin en una altra direcció. Això és el que estem intentant amb les nostres lluites, protestant per la situació econòmica, per la situació social, però també indicant que cal un model econòmic i una direcció política totalment diferents als partits que donen suport al sistema capitalista o, com ells li diuen, el sistema de lliure mercat. Aquest sistema que s'està esgotant, evidentment s'agafa als arbres com els micos per no caure, però s'esgota i cal buscar un sistema totalment diferent.

Què diria als catalans que diuen que els andalusos els roben?

El subdesenvolupament que té Andalusia és causa del pacte entre la burgesia del nord i els terratinents del sud, que ens va fer aportar mà d'obra barata i matèries primeres i empobrir aquest territori. No som culpables de la pobresa. Quan el senyor Duran i Lleida va dir que els pagesos catalans deixen la collita al camp sense poder recol·lectar-la mentre que els jornalers cobren el PER i se'n van al bar, la veritat és que ens anem al bar o ens anem a la plaça perquè estem a l'atur. I si estem a l'atur és perquè hi ha uns culpables, els polítics que ens han governat, entre ells el senyor Duran i Lleida, que ha governat en coalició tant amb el PSOE com amb el PP. Ells són culpables. Nosaltres no volem ni atur, ni volem PER, ni volem subsidi, perquè això és humiliant. Volem treball, volem dignitat, volem que les mans serveixin per treballar i per crear riquesa. No volem estar a la porta de la cua d'un banc demanant una almoina de quatre-cents euros. I a més a la terra més rica d'Europa, i amb un material humà envejable. A Catalunya hi ha un milió i mig de persones que van haver de venir d'Andalusia fugint de la pobresa per treballar aquí, buscar-se una vida millor, però al mateix temps han contribuït a l'enriquiment o al desenvolupament d'aquesta terra. Ells són els culpables que nosaltres estiguem així i nosaltres el que intentem per tots els mitjans és sortir d'aquest endarreriment històric que tenim.

Com es construeixen alternatives al camp per superar aquesta situació?

A Andalusia la reforma agrària és fonamental. La terra és un do de la naturalesa, ha d'estar al servei de les persones, de l'economia social. No la titularitat de la terra. La terra no cal repartir-la per ningú perquè no té perquè tenir amo. La terra no és ni un pont, ni un cotxe, ni una rentadora, ni un televisor, ni un automòbil, no l'ha fabricat ningú. És un do de la naturalesa i ha d'estar al servei de les persones, de l'economia, de les comarques. És un insult que hi hagi terratinents que tinguin 30 mil o 15 mil hectàrees. Cal que aquestes terres passin a nom de la Junta d'Andalusia, dels ajuntaments, i que aquestes serveixin per crear projectes de desenvolupament. I sobretot cal transformar tots els productes agraris. Tenim el 95% del cotó i totes les industrials tèxtils estan fora d'Andalusia. Tenim 40 mil hectàrees de taronja i tots els sucs es fabriquen fora. Tenim tomàquets i tots els sucs fora, tenim pipes i tots els torradors fora. No hi ha indústria de transformació. El que cal és que es transformin allà també els productes perquè el valor afegit es quedi en aquella terra i comenci a desenvolupar-se. Per això cal un govern capaç, amb coherència política, amb dignitat, per estrènyer fort perquè la terra jugui aquest paper. I no solament la terra sinó bancs d'ajudes per als pagesos, per a les cooperatives, etcètera.

I quin paper està jugant el govern andalús, ara en coalició amb Izquierda Unida?

Jo crec que és més del mateix, perquè el PSOE és un partit que porta governant Andalusia fa més de 30 anys i la situa en el quart lloc de pobresa d'Europa, i s'ha conformat amb el folklore, amb el Rocío, amb els acudits de Lepe, la Setmana Santa, el turisme, però no ha aprofundit en el desenvolupament industrial d'Andalusia. Un partit que s'ha situat simplement en en les subvencions. Sobretot crec que és un partit que ha defensat als terratinents. De fet li va donar una medalla a la Duquesa de Alba, que és la terratinent més important d'Andalusia i té 34 mil hectàrees. Un partit que no fa res pel poble, per transformar-lo, i està ficat en diversos casos de corrupció terribles. Que Izquierda Unida recolzi això, la veritat és que ens omple de tristesa i d'indignació al mateix temps, perquè és donar suport a un partit culpable del subdesenvolupament i de la pobresa d'Andalusia.

La unitat de moviments populars que predica s'ha de plasmar en un candidatura electoral?

Hem d'aprendre una miqueta dels processos que han fet a l'Amèrica Llatina, que s'han colat a les democràcies que els que manen fabriquen per a ells i que ens veuen com un intrús. Però és possible colar-se en aquestes democràcies i en aquests parlaments per anar canviant, i canviar la constitució. Perquè hi hagi separació i perquè hi hagi llibertats, perquè hi hagi sobirania, ha de canviar la Constitució espanyola, i per això cal derrotar uns governs que no estan disposats a canviar-la.

Llavors creu que el poble pot guanyar a les urnes?

Sí, crec que el poble pot guanyar a les urnes. El que cal és unitat del 90% de la població, i creure que això és possible. No cal fer una bíblia amb el tema dels acords, sinó deu coses fonamentals i intentar guanyar al carrer amb la mobilització social, i també a les urnes.

Té al cap quines són aquestes deu coses?

Jo diria ... Banc del poble, energia del poble, terres del poble, en fi, la sanitat, l'educació, l'aigua, ... Tot això ha de ser del poble. Moltes vegades m'acusen de voler abolir la propietat privada. Jo dic que no. Jo tinc uns pantalons i són meus, no vull abolir-ho tot, ni unes sabates, ni un televisor, ni un cotxe, ni un pagès, ni un autònom. Cal abolir les grans multinacionals, els grans monopolis, que són els causants de l'atur, del subdesenvolupament, de la misèria, de la guerra, de les contaminacions, en fi, del desastre. Això sí que cal abolir-ho i posar-ho realment en mans del poble, l'economia, la cultura, la democràcia, tot en mans del poble. Crec que ningú pot estar en contra d'això. Cap burgès pot estar-hi en contra, perquè li estem dient que tot en mans del poble, entre ells ell, tret que vulgui una altra cosa per a ell sol. Si ho vol per al poble, i per als seus fills, i per a la societat en el seu conjunt, haurà d'estar d'acord amb nosaltres.