Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La justicia investigará si la pareja de Ayuso sobornó a un directivo de Quirón
Una casa al otro lado del muro: Omar, el palestino que venció a la ocupación israelí
OPINIÓN | 'Alberto Quirón, ese chico del montón', por Esther Palomera
Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

“Els artistes creen les seves obres sense fixar-se en definicions de gèneres”

The Big Scene de Tova Mozard per la Cecilia Hillström Gallery en Loop Barcelona

Sergio Collado

Barcelona —
  • Des d'Estocolm estarà present en la fira i festival Loop Barcelona la Cecilia Hillström Gallery, una de les galeries d'art sueques que més implicada està amb el videoart com a expressió típica del contemporani en molts artistes. En el cicle d'entrevistes dedicades a aquest mitjà, dialoguem amb la seva directora, Cecilia Hillström, perquè ens apunti la seva experiència i avanci quin treball presenta aquests dies.

Què és una peça de ‘videoart’ per a la Cecilia Hillström Gallery?

Es podria definir com una pel·lícula creada per una persona entrenada artísticament, i que no queda compresa en les categories del documental o del curtmetratge. En els últims anys, els artistes han entrat al món de les imatges en moviment tradicionals en qualitat de productors i directors i les fronteres entre el cinema tradicional i el videoart estan cada vegada més difuminades. Veiem que els artistes emergents no estan tan interessats a centrar-se en les diferents categories de treball, simplement creen les seves obres d'art sense fixar-se en definicions de gèneres.

Quins són els vostres canals de difusió i divulgació de videoart?

Hem estat mostrant videoart en les exposicions de la galeria, així com en les fires d'art en l'últim parell d'anys. La meva sensació és que una fira d'art completament dedicada al videoart pot ser molt útil, ja que les obres de vídeo tendeixen a ‘perdre's’ en les fires d'art contemporani. En el futur, la galeria continuarà promovent els artistes que treballen amb vídeo a través de noves exposicions i els animarà també a que participin en festivals de cinema, screenings i altres espais dedicats al vídeo.

Comentant sobre consumidors: visibilitat vs. compra i rendibilitat.

És relativament fàcil consumir vídeo en les institucions d'art i museus –a Suècia, adquireixen videoart fins a cert punt– i també hi ha organitzacions sense ànim de lucre que ofereixen possibilitats d'exhibició. No obstant això, només un petit grup de col·leccionistes privats estan actius en la compra de peces de vídeo, molts clients i col·leccionistes encara pensen que és molt avantgarde per si més no pensar en la compra de vídeos. En els últims anys, la nostra galeria ha tingut bastant èxit en la venda d'una sèrie d'obres de vídeo, però el nombre de compradors és limitat.

Quin tipus de públic és del que es nodreix Cecilia Hillström Gallery?

Els grups destinataris es componen de col·leccionistes habituals i persones que s'inicien en la compra d'obres d'art contemporani. La galeria està situada en un dels districtes de galeries més importants d'Estocolm i atreu tant als compradors públics i privats com a museus i crítics d'art.

Què ha de fer-se per augmentar l'interès en aquesta modalitat artística?

És crucial facilitar els aspectes tècnics de la compra i la instal·lació de videoart, i educar als compradors mostrant el fàcil que és muntar una peça de vídeo, per exemple, en una pantalla plana a casa. Estem posant l'accent que, una vegada que s'ha comprat una pantalla, és possible alternar les diferents obres de vídeo, creant una manera interessant de mostrar una varietat d'obres d'art. A més, és crucial ser molt diligent quan es tracta d'oferir un envàs atractiu i els certificats que indiquen les dades tècniques, així com l'edició. També és important mantenir edicions petites de les obres.

Tova Mozard és l'artista que porteu a Loop, explica'ns sobre el seu treball.

L'artista revela la naturalesa de la relació entre la càmera, el protagonista i el director. De vegades basant-se en la ficció i unes altres aprofundint en la seva pròpia biografia, pren diferents rols davant i darrere de la càmera, posant a prova els límits del dirigir i de l'actuar. La nostàlgia i l'alienació són aspectes característics del món pictòric de Mozard i ho explota d'una manera evocadora, jugant hàbilment amb la nostra receptivitat i empatia a diversos nivells. En la barreja de ficció i biografia, sovint ofereix personatges estranys o que viuen en la perifèria de la societat.

La peça és The Big Scene, per què trieu Loop com a escenari per mostrar-ho?The Big Scene

És una obra en vídeo molt forta en termes de contingut i qualitat estètica. Ha estat bastant aclamada per les institucions d'art i els crítics, així que estem molt interessats a mostrar-la a un públic més ampli i preparat per a obres de qualitat: The Big Scene (2012) ja està inclosa en la col·lecció de Moderna Museet d'Estocolm i Mozard té un bon currículum com a artista. Ha realitzat nombroses exposicions a Suècia i altres països i està present en col·leccions públiques i privades. Així mateix compta amb una exposició individual de fotografia en Kulturhuset d'Estocolm i té vídeo instal·lacions nominades al Premi de Fotografia Deutsche Börse.

Continuant amb The Big Scene, hi ha una trama, una narració, una cerca...?The Big Scene

La pel·lícula és una sessió de teràpia en escena amb l'artista, la seva mare i la seva àvia en el Teatre Dramàtic Real d'Estocolm. Les tres dones es preparen en el camerino, porten camisoles de color rosa i cobreixen els seus rostres amb exagerat maquillatge. Es veuen a si mateixes i unes a les altres en els miralls, mentre xerren informalment sobre l'edat, la seva aparença i la mort. Les dones finalment surten a l'escenari i se senten amb la platea buida. En presència d'un terapeuta, dialoguen sobre la pèrdua i dels seus diferents rols en la família. A partir d'aquestes converses íntimes, sorgeixen històries sobre el dolor, el desig i l'odi. Revelen un sentit de la cerca i un escrutini no intencionat i inevitable que es transmet entre generacions, entre mares i filles.

Quina és la filosofia d'acció de la vostra galeria i a quin tipus d'expressions artístiques dóna suport?

Recolzem a artistes emergents i consolidats que aconsegueixen combinar idees interessants amb una sòlida execució, ja sigui en pintura, escultura, videoart, fotografia o instal·lacions. L'objectiu és promoure la varietat d'expressions artístiques dirigint-nos a un públic format per col·leccionistes privats i públics.

Què representa la fira i festival Loop Barcelona dins de l'art contemporani?

Creiem que és un avantatge que Loop se centri únicament en videoart, hauria d'augmentar la nostra xarxa de col·leccionistes internacionals d'aquesta disciplina. Com és la primera vegada que la galeria assisteix, venim disposats a construir la nostra xarxa internacional i assegurar-nos que als nostres artistes se'ls dóna l'atenció merescuda. Així mateix Barcelona és coneguda per les seves interessants galeries d'art contemporani, així com la seva sofisticada audiència. Esperem amb interès la reunió amb professionals i col·leccionistes privats…

Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

Etiquetas
stats