Lluny d’un model de turisme controlat i sostingut en benefici de les majories socials, els diferents consistoris barcelonins han apostat per un model de turisme sense límits ni escrúpols que al servei d’una minoria oligàrquica està desdibuixant la fisonomia dels barris i espais públics.
Des d’una visió contemporània, amb una anàlisi d’aquests temes i llegendes, transversal i amb sentit de l’humor, Souvenir, dirigit per Fèlix Pons i interpretat per Paula Màlia i el mateix Pons, connecta actualitat i història, en una posada en escena que utilitza el teatre d’objectes i la tecnologia audiovisual.
Souvenir proposa, amb tres trames que s’entrellacen, un trajecte que va des de l’origen del turisme fins a una Barcelona futurista en guerra per culpa d’aquest fenomen. És el sisè muntatge d’Arsènic Art Studio com a companyia resident del Teatre Tantarantana.
Com va sorgir aquest crit teatral de ràbia i dolor?
Souvenir neix després de viure quinze anys al centre de Barcelona, concretament a Ciutat Vella, i veure com assistia al procés de degradació imparable d'aquesta ciutat provocat pel turisme. D'aquí neix aquesta història.
Malgrat tot, estem parlant d'una comèdia...
Precisament volíem agafar tot aquest tema de la massificació turística i el mòbing immobiliari que pateixen molts comerços, aquesta pèrdua de la identitat de Barcelona, una ciutat que està perdent els seus referents, des d'un punt de vista molt còmic. He volgut utilitzar l'humor per riure de la situació. Ha sortit una comèdia negre, gore, molt esbojarrada i força punky.
Quins són els aspectes que fan de Barcelona una ciutat més pensada per a ser visitada que habitada i que tracta Souvenir?Souvenir
La Barcelona actual està concebuda pel turisme. Tota aquesta apropiació que s'ha fet del centre històric per ús del gaudi del turisme demostra que l'Ajuntament i les diferents administracions no estan protegint el patrimoni cultural i social de la ciutat. És un fet molt visible amb tota l'explotació de la Sagrada Família, la Barceloneta, el Parc Güell... Com s'està venent Barcelona a l'exterior i s'està deixant de banda el barceloní. Souvenir el que fa és tractar el tema del mòbing i l'especulació immobiliària a Ciutat Vella centrat en un videoclub, on el seu propietari viu una situació que tindrà conseqüències nefastes. També ens centrem en la figura d'un turista que ha vingut a celebrar un comiat de solter i cau en mans del propietari del videoclub. No puc explicar més detalls, diguem que la trobada acaba tenint conseqüències tràgiques.
De quina manera els diferents llenguatges escènics, amb un pes important per l'audiovisual, reforcen les interpretacions?
Souvenir són tres històries que s'entrellacen gràcies a tres formats diferents; una conferència, una fotonovel·la doblada en escena i una serie feta amb teatre d'objectes. En el transcurs de l’obra té un pes específic l'audiovisual. La Paula i jo el que fem és dialogar amb els audiovisuals. Les escenes es combinen amb imatges en les quals intervenim. Considerant que el text és un homenatge als videoclubs i el cinema, dialoguem constantment amb el món de la imatge.
A Souvenir parles de terrorisme explícit per combatre el turisme. Existeix avui dia algun tipus de terrorisme pacífic que lluiti contra el turisme massiu?Souvenir
Quan vivia a la Plaça del Pi vaig pensar seriosament de muntar un comando terrorista per combatre-ho d'alguna manera. Finalment vaig fer un espectacle que té una mica de terrorisme. Un terrorisme pacífic, amb accions, ideològic, li dono la benvinguda. Que la gent s'animi a fer accions i mobilitzacions per fer entendre que estem dilapidant el patrimoni social i cultural de la ciutat d'una manera que no en som conscients.
Que Barcelona s'hagi convertit en un parc temàtic també és responsabilitat dels ciutadans?
Aquest és un dels punts que demana una reflexió seriosa. Trobo que s'han fet coses molt malament des de les administracions, els diferents governs no han blindat una qüestió fonamental que és mantenir els referents a nivell de negoci, a nivell social, a nivell de barri... La introducció del turisme, que si vols és imparable perquè és una qüestió global, no ha blindat un model de ciutat on el ciutadà no es vegi violentat. Els ciutadans hem de reflexionar sobre aquests aspectes i rebutjar pràctiques de dubtosa legalitat moral com el tema del lloguer de pisos que pertanyen a empreses que es dediquen a especular. El comerç és un altre dels punts febles. Ens hauríem de qüestionar a qui lloguem els locals, quina mena de comerços com a propietaris estem acceptant, si lloguem els locals perquè es faci una botiga de souvenirs o de gelats.
El teatre ha qüestionat poc el model de ciutat?
El teatre de tant en tant posa el dit a la llaga. De fet, hi ha tota una generació de dramaturgs i creadors que estan fent teatre que connecta amb l'actualitat. No és tant una responsabilitat del teatre sinó global. És una qüestió més social dels barcelonins que tenim aquesta cultura d'emmirallar-nos en la bellesa de la nostra ciutat però després no defensem tot aquest patrimoni, ser conscients de que les coses perquè existeixin s'han de defensar i això té un preu. Parlo de coses concretes com ara legislar que no hi hagin dues botigues de souvenirs a deu metres de distància.
Una Barcelona sense turisme és inimaginable actualment. El nou govern local liderat per Ada Colau serà capaç de capgirar la situació?
En aquest sentit sóc molt escèptic. D'entrada, estic molt content que s'hagi produït un canvi de govern, penso que l'anterior govern estava potenciant encara més aquesta Barcelona venuda als interessos del turisme i el negoci de l'especulació immobiliària. Tant de bo que el nou govern posi fre a la situació. Ara bé, sóc escèptic perquè penso que és una qüestió estructural i imparable. S'ha escapat de les mans des de fa molts anys. Calen mesures dràstiques i no sé fins a quin punt Ada Colau tindrà la capacitat de moure's en aquest sentit.
La conclusió de Souvenir és que Barcelona està realment extingida?Souvenir
És el punt de partida de l'obra. Volem fer una crida que tot no està perdut. Tot el que estigui a les nostre mans, canviem-ho! És un crit de ràbia però fet des de l'humor, és gamberro, i amb una picada d'ullet. Que els barcelonins vinguin a fer una mica de teràpia al teatre i passin una bona estona. Que considerin que aquest tema és seriós i, dins de les seves possibilitats, aportin el seu granet de sorra.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
