Començant amb la parella formada per Carmen de Burgos, la primera dona contractada com a periodista a Espanya, i Julio Francisco Domingo de Arteche, president del Banc de Bilbao nomenat comte per Franco, el recorregut de Masacre. Una breve historia del capitalismo español comença abans de la II República, explicant com es van crear els principals bancs, constructores i elèctriques i “la permanència a la cimera dels mateixos grups de poder des de fa 150 anys”, segons San Juan. L'avi d'Emilio Botín -també anomenat Emilio-, Carlos March, Adolfo Suárez, José María Escrivá de Balaguer, José María Aznar i fins i tot una personificació de l'Ibex-35 són altres dels personatges que apareixen a l'espectacle. Tots són parelles d'homes i dones -amb excepcions com Francisco Franco, que interpreta Marta Calvó, però els papers del poder recauen en l'home, amb comptades excepcions com és el cas de les germanes Koplowitz i Ana Botella: “És una mostra de que les dones en la història han tingut un paper secundari”, argumenta San Juan.
Enmig de tot això, es mostra el matrimoni de treballadors de banc, que viu amb dos fills en una urbanització de Madrid, “una parella que és el resultat de tot aquest procés, que es creia en la categoria social de la classe mitjana, però van fer la seva vida a força de crèdits i el que creien que era seu no ho era del tot ”, descriu l'actor i director. “Malgrat tot, són una parella que creu en el sistema i defensa el sistema. Com fan ells, ens resistim a veure que no hem fet bé les coses”, opina l'autor del text, que va crear la companyia Teatro de Barrio per fer obres obertament polítiques. El títol, Masacre, fa referència a la tesi que va apuntar Naomi Klein el 2007 amb el llibre La doctrina del xoc que no és possible establir una economia capitalista sense una massacre prèvia: “Aquesta massacre pot ser tant física, com va ser la Guerra Civil, com d'un altre tipus menys visible: la crisi del deute que hem viscut”, ha assegurat l'actor i dramaturg. L'obra “permet entendre una mica millor com funciona la nostra societat i la nostra classe capitalista”, que, segons San Juan, “té peculiaritats pròpies que la diferencien de la de la resta d'Europa,” com el seu esperit rendista i gens entregat alhora d’invertir en alguna cosa productiva“.
Segons ha explicat l'autor, “l'obra parteix d'una sèrie de preguntes que es fa molta gent, com ara qui governa realment Espanya? o fins a quin punt el poder polític està subordinat al poder econòmic?”. El resultat “no és un discurs tancat, ni una classe d'història”, sinó “un recorregut cronològic, subjectiu i fragmentat” que presenta més preguntes que respostes, però arriba a algunes conclusions. Per exemple, indaga en “la nostra trista història”, el Franquisme, “que va crear un estat bàsicament corrupte, que no es va interrompre amb la Transició”. L'actor ha assenyalat també que “el matrimoni de tèrbols interessos” entre la classe política i l'econòmica “ha seguit en democràcia” i ho estem veient, ha dit, “en els judicis per corrupció”. Malgrat tot, acaba guanyant més força l'espectacle teatral, amb un ús important de l'humor: “Quan parlem d'una cosa tan forta i tan dramàtic, fa que el absorbim d'una manera més suportable”, afirma Marta Calvó. Masacre. Una breve historia del capitalismo español és una producció de Teatro de Barrio, una cooperativa madrilenya que en els últims anys s'ha centrat en repassar la història recent del nostre país, com és el cas de Ruz Bárcenas o Autoretrato de un joven capitalista español.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
