“No volem ser un banc, som una eina per promoure l’economia social i solidària”

A la seu central de Coop57, una antiga cooperativa del barri de Sants de Barcelona, ens rep Ramon Gassiot, el seu coordinador adjunt de serveis financers. Amb paciència, explica la filosofia que durant diverses dècades ha desenvolupat aquesta cooperativa creada amb fons procedents de les indemnitzacions de l’acomiadament d’un grup de treballadors d’editorial Bruguera. S'han convertit en una eina clau per a l’economia social i financera.

Què és i que pretén Coop57?

Som una eina de serveis financers al servei de l’economia social i solidària. Volem promoure un model d’economia alternatiu a l’economia hegemònica, capitalista.

Així doncs, a la pràctica, que fa Coop57?

Ens dediquem a recollir estalvi popular per destinar-lo a finançament, és a dir, a donar préstecs a entitats d’economia social i solidària. Fem activitat financera, però no som un banc, ni volem ser un banc, ni funcionem com un banc. Som una cooperativa. Per tant, no tenim clients, tenim socis. Ho fem tant per raons jurídiques com per filosofia, només volem tenir socis, i entre tots els socis de la cooperativa decidim què fem i com ho fem. Per tant, apliquem els criteris autogestionaris i cooperatius a l’activitat financera.

Tots els socis són iguals, dins la cooperativa?

No, tenim dos tipus de socis, els de serveis i els socis col·laboradors. Els primers són entitats jurídiques, de l’economia social i solidària. Podem admetre cooperatives, associacions, fundacions o empreses d’inserció, però aplicant sempre el criteri social. Pot passar que una cooperativa ho sigui però que no compleixi el criteri d’enfocament social, i llavors no l’admetem.

En cas que l’accepteu, que han de fer per a ser socis?

Primer han de fer una aportació al capital de Coop57. Si vol i té recursos, pot participar en el capital i al mateix temps pot demanar finançament.

I el soci col·laborador?

Poden ser tant entitats com persones, poden dipositar estalvi però no poden rebre finançament. Per tant, queda clar que la nostra funció no és donar crèdit a les persones, com en el cas de les hipoteques. Ajudem, doncs, a activitats econòmiques i -a poder ser- de caire col·lectiu.

Tota l’estona parleu d’economia cooperativa. A què us referiu exactament?

Més que d’economia cooperativa parlem d’economia social i solidària. Per definir-ho afirmem que és un model econòmic que situa en l’epicentre de la seva activitat la satisfacció de les necessitats de les persones. Creiem que l’economia s’ha de gestionar democràticament i participativa, tot el contrari del que passa a l’economia convencional o capitalista. Ha de repartir equitativament la riquesa generada i, sobretot, ha de regir-se amb criteris de sostenibilitat tant social com ambiental. Hi ha diferents formules: cooperativa, fundació, associació. El que queda clar és que les societats mercantils, SL o SA, per principi no tenen una gestió democràtica i queden fora del concepte que nosaltres hem fixat.

Això no fa que el vostre camp d’actuació sigui reduït o molt especialitzat?

Nosaltres mai no hem de perdre de vista la nostra funció, que és promoure l’activitat econòmica amb un model determinat. Una altra cosa que ens hem plantejat dins la nostra evolució és si, en funció de les peticions que tenim, ampliem els cercles d’activitat que anem atenent. Al principi eren només cooperatives i especialment les de treball associat als nostres objectius. Ara anem ampliant el ventall, però sempre dins les empreses de l’economia social i solidària.

I els autònoms, els financeu?

Fa uns anys ens van començar a preguntar si ho faríem. Hi va haver un debat i es va decidir que els donaríem suport sempre que aquella activitat no pogués tenir una funció col·lectiva: si un autònom vol contractar quatre treballadors, que faci una cooperativa, si no el que fa és una empresa convencional.

Donar serveis financers és o no compatible amb la idea de canvi social?

Nosaltres el que fem és vehicular recursos a entitats que necessiten finançament des del nostre model cooperatiu. Ras i curt, el que fem és que els socis posem en comú els recursos que apliquem a projectes dels mateixos socis. A més, és la cooperativa la que marca les condicions: la política de preus, sistema de garanties, quins productes financers apliquem, tot ho decidim l’assemblea de socis. Els nostres tipus d’interès no els mana l’euríbor, el decidim els socis. Utilitzem eines pròpies que, si no, ens serien imposades pel mercat.

Quina és la relació que teniu amb la banca ètica convencional..

Repeteixo, nosaltres no som un banc. Hi ha coses que no podem fer perquè no som un banc, però també hi ha coses que podem fer perquè no som un banc. Tenim una capacitat d’autoregulació molt més gran que un banc. Una entitat convencional està sota la mirada del Banc Central, que li imposa unes determinades limitacions. Per exemple, si decidim que li hem de donar un préstec a un projecte format per 3 persones joves que no tenen res, però tenen una bona idea, nosaltres li donarem. A un banc, per molt ètic que sigui, el Banc Central li exigirà garanties que seran patrimonials i, si no, no deixaran aquell préstec.

Què no podem fer? Doncs oferir els serveis de banca minorista. Obrir comptes corrents, comercialitzar targetes de crèdit... Això no ho podem fer. Per filosofia no volem moure molts diners amb pocs projectes, o fer operacions a molt llarg termini. Entenem que podem fer algunes coses en l’economia social i solidària, però altres no. És clar que les entitats necessiten gestionar la seva operativa el dia a dia: tenir compte corrent, fer pagaments, domiciliacions, per això és necessiten altres eines: un banc minorista.

I Coop 57 també necessita aquests serveis? Els diners de les aportacions també s’han de guardar mentre no es fan préstecs, no?

Aquestes entitats que precisem per al nostre funcionament han de ser o banca ètica o cooperatives de crèdit i sempre agafem les més properes a la nostra filosofia. I en algunes d’elles fins i tot hi participem, com ho fem al projecte Fiare, un model de banca ètica cooperativa. També som socis d’algunes entitats de garanties recíproques especialitzades a finançar l’economia social i solidaria.

Actualment Coop57 quantes entitats té associades?

A tot l’Estat seriem més de 500 entitats, de les quals la majoria són de Catalunya. I també tenim unes 3.000 persones sòcies col·laboradores.

Vosaltres teniu presència a diversos punts de l’Estat. Quin és el model seguit per desenvolupar-vos?

Hem de ser molt propers a la base social, per dos motius. Un, per poder avaluar bé els projectes, tant des del punt de vista social, per admetre’ls com a socis, com des del punt de vista econòmic. I dos, perquè és un model molt autogestionat. Per tant, hem de garantir que en créixer no fem un model piramidal. Per això tenim un model en xarxa. Nosaltres actuàvem a Catalunya i en un moment determinat es van començar a atansar a Coop57 entitats de fora de Catalunya. Llavors vam pensar: com podem avaluar nosaltres una entitat o un projecte d’un lloc que no coneixem? El que podem fer és ajudar a aquestes entitats a crear un Coop57 sempre que hi hagi una massa crítica suficient que permeti gestionar-lo. En concret, això es va plasmar a Coop57 Aragó. Eren una xarxa d’entitats que volia muntar un Coop 57, van fer un estudi i van veure que per la massa crítica que tenien difícilment suportarien els costos. Els vam dir: no passa res, nosaltres, el paraigua jurídic i l’estructura operativa ja la tenim, l’equip tècnic també, l’únic que ens falta és que el poder de decisió estigui en el propi territori. I ens vam posar d’acord. Amb aquest model es com es van desenvolupar les seccions territorials.

On esteu implantats fins ara?

Ara tenim seccions a Catalunya, a l’Aragó, a Madrid, a Galícia i a Andalusia i tenim nuclis impulsors, que poden configurar una secció, a Euskal Herria, País Valencià i a Astúries. I ara estem teoritzant que el creixement en xarxa l’hem d’aplicar a l’interior de les seccions territorials. A Catalunya estem articulant la creació de grups locals i fins i tot algun grup sectorial. Ara, el que tenim clar és que el créixer no ens ha de fer perdre ni la proximitat, ni el dinamisme.

Com heu notat la crisi?

L’hem notat en diferents fases. Una primera, que s’ha accelerat moltíssim en els últims mesos, és que recollim molt més estalvi. La gent està descontenta amb la banca tradicional i cada cop busca alternatives. Un segon efecte és que en el primer moment de la crisi, com que la banca convencional no donava crèdits, moltes entitats van venir a Coop57. Per tant, en un primer moment va créixer molt la concessió i el saldo de préstecs que teníem. En la fase actual notem que això s’ha estancat. També notem que les entitats ho passen molt malament, cosa que fa que s’atreveixin poc a fer inversions i quan les fan, són de volums més petits: una cosa que havíem fet molt era finançar tresoreria d’entitats que treballaven per a l’Administració, però com que ara això s’ha retallat els volums són inferiors.

No és, en definitiva, que tinguem menys demanda, si no que la demanda no creix al ritme que creix l’estalvi. I finalment notem ara que hi ha entitats que ho passen molt malament. Han començat a aparèixer fallides d’entitats, no al nivell de l’economia convencional però més del que havíem notat abans.

Quin és el saldo de morositat que patiu?

Ara estem en un saldo que podria arribar a l’1,5%. Molt per sota de la banca convencional, que ja arriba al 12%, però clar, fa un temps era zero!

I com responeu a aquestes noves situacions que dibuixes?

Per una banda, seguim volent créixer en persones col·laboradores, però sí que hem baixat la quantitat màxima que pot aportar cadascú, per no desequilibrar el nostre balanç. En segon lloc, promoure la col·locació dels diners que tenim en excés, però a partir de mecanismes de control del risc. Per exemple, ara potenciem préstecs de posada en marxa de noves cooperatives. I ho fem reforçant els fons propis, compartint riscos amb societats de garantia recíproca, habilitant un sistema d’avals molt capil·lar que permet que el teixit social es responsabilitzi en cas de fracàs de retornar el préstec. En definitiva, som arriscats, però no temeraris.

Com garantiu la solvència? La banca convencional té el Banc d’Espanya que vigila i garanteix..

Quan una persona ve a fer-se sòcia col·laboradora, li diem que no estem regulats pel banc central, i que per tant no estem coberts pel fons de garantia de dipòsits... N’ha de ser conscient. A continuació, detallem les mesures que adoptem com a Coop57 per garantir els estalvis. Nosaltres podem fer fallida com ho pot fer Bankia, per exemple. Com garantim la seguretat? Una, amb els fons propis de Coop57. Aquest fons provenen del capital social que tenen les entitats, de les reserves generades pels beneficis. A les entitats sòcies els obliguem cada cop que els donem un préstec a fer una aportació addicional a capital social, un percentatge entre el 0,5% i l’1,5% de l’import del crèdit, diners que van a un fons de garantia de préstecs per cobrir possibles morositats.

Respecte als préstecs, quin percentatge de fons teniu?

Estaríem sobre un 9% respecte al saldo dels préstecs vius, sobre un ràtio de morositat de l’1,5%. Una altra cosa que fem per garantir els fons és diversificar molt el préstec. Movem uns recursos de gairebé 20 milions d’euros, però a un sol projecte queda limitat el crèdit a 300.000 euros. El saldo mitjà es més baix, però ho fem també per distribuir al màxim els recursos en molts projectes.

Abans has esmentat el sistema de garanties...

Apliquem un tipus de garanties diferent de la banca convencional, que reclama garanties patrimonials i solidàries. El primer vol dir que s’aporta patrimoni. Nosaltres no ens volem quedar amb el patrimoni de ningú, i si un projecte es bo, li concedim el crèdit tan si els que el demanen tenen diners com si no. Nosaltres tenim un sistema de garanties personals i mancomunades. Vol dir que si una cooperativa amb 10 socis demana un préstec, ells avalen els 10.000 euros que es demanen a raó de mil euros per cap, però no demanem que aportin res més que el seu compromís signat en un document. Nosaltres busquem que les entitats aportin el màxim d’avals possibles de membres o del seu entorn. A més, si aporten molts avals, la quantitat que assumeixen és baixa. Però és que també ens serveixen com a mostra de suport social. Un projecte capaç de portar moltes persones que l’avalin és un projecte sòlid i ens genera confiança. Aquest és el nostre sistema i ens funciona bastant bé. I també compartim riscos, amb préstecs avalats per societats de garantia recíproca o altres models semblants. A més, aquest mecanisme ens serveix perquè hi hagi uns altres ulls que estudiïn el préstec.

Què en penseu de les monedes socials o alternatives?

Aquest debat el tenim. Per a nosaltres l’important és desenvolupar l’economia social i solidària i la moneda és un mitjà. En les monedes socials no hi hem entrat, perquè han de ser una eina útil. I perquè ho siguin les persones que la utilitzin hi haurien de poder satisfer bona part de les seves necessitats de compra. I la gestió de la moneda és complicada, s’haurà de fer política monetària (quanta moneda emets, amb quines condicions, quin sistema de canvi utilitzes respecte als euros o altres monedes convencionals... tot això no és senzill de fer). Per això, s’ha d’estudiar molt bé abans de fer passes, però ho estem debatent.

Tornem a les garanties, teniu un nivell de liquiditat prou ferm?

La nostra norma és que de tot el que tenim, un 15% ha de ser realitzable, però ara ho superem, perquè tenim més estalvi que demanda de préstecs. No tenim, doncs, problema de liquiditat. Si algú té dipositats diners i ens demana que els hi tornem, d’un dia per altre ho fem, cap problema. El nostre missatge és clar, tenim recursos i la nostra missió és finançar l’economia social i solidària.

Coop57 fa beneficis però quin seria el guany els últims anys?

Tenim beneficis reduïts respecte al volum de recursos que movem. L’any passat, parlo de memòria, van ser 24.000 euros. Tenim tendència a que els excedents creixin cada any entre un 15 i un 20%. Però cal entendre que nosaltres, quan tanquem l’any, fem una dotació molt important a provisions, que són una reserva de diners per si tens un possible impagat. I això ho cuidem molt. Els beneficis, doncs, els destinem al màxim a previsions i la resta a reserves. D’aquesta manera enfortim la solvència de Coop57

I la retribució per als dipòsits que fan els socis cooperadors? Com la valoreu?

Nosaltres retribuïm d’acord amb el que es decideix en assemblea. Actualment és l’1,8% anual, cosa que ens fa estar un xic per sobre del mercat. Però nosaltres no ens hem mogut, han estat els altres. La nostra idea és retribuir de forma correcta els estalvis de la gent, però mirant que això no suposi encarir els préstecs. Arribar a un equilibri entre les dues variables és la clau. En aquest moment els préstecs els donem a un 6,5% anual de mitjana, i aquest és el cost total, no tenim comissions ni res per l’estil. I si hi ha alguna dificultat i s’ha d’allargar el termini, ho negociem i ho fem. El que hem d’assegurar és la capacitat de retorn i no fer negoci amb això.

El nivell de les aportacions de socis col·laboradors quin és?

Els dos últims anys ens pot haver estat augmentant de l’ordre del 40% el volum d’estalvi i el volum d’increment del saldo de préstecs al voltant del 20, 25%, però preveiem podem tenir problemes per mantenir-lo.