Uni.co, cooperatives amb l'eficiència per bandera

David Vargas és president de Uni.co, una cooperativa que opera en l'àmbit tecnològic entès de forma àmplia. Però potser que defineixi directament què és Uni.co?

Hauríem d'anar pas a pas. En el meu cas procedeixo de la cooperativa Mad Systems, que fa 18 anys que funciona i que pertany des dels inicis a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Cap a l'any 2011 vam pensar que valia la pena explorar les possibilitats que ens oferia la federació.

I què vau fer?

I vam anar i vam veure que la federació impulsava un programa per ajudar a la creació de clústers, és a dir, agrupacions d'empreses en funció de la seva afinitat sectorial. I ens van animar a participar amb un grup de cooperatives, unes 20 inicialment, per veure de crear un grup. Com tot, a poc a poc es va clarificar la situació fins que vam acabar 10 cooperatives.

Totes del mateix sector?

No, n'hi havia de tres grans àmbits. Industrials, d'energies renovables i purament informàtiques o tecnològiques. I gràcies a la federació, als consultors i als assessors que ens hi van posar, vam començar a recórrer un camí plegats. I després d'un any de treball en comú i de reunions i estudis vam arribar a la conclusió de crear una estructura comuna: una cooperativa de segon grau!

Seria una cooperativa de cooperatives?

Si, així es podria entendre. La característica seria una transversalitat que ens ajudés assolir reptes i projectes que anessin més enllà del que cadascú des de les nostres cooperatives havíem fet fins al moment.

I com vau començar?

Al principi vam definir clarament les tres branques de què parlava abans, la industrial, la d'energia renovable i la purament informàtica. En cada un d'aquests àmbits hi havia, per exemple, instal·ladors o enginyeries o societats tecnològiques. Amb aquesta oferta conjunta vam decidir que faríem dues vies: per una banda aprofitar els clients de cada cooperativa per oferir-los uns serveis complementaris. Per exemple, si una cooperativa feia una instal·lació informàtica i necessitava que algú posés el cablejat, aquesta feina la podien fer els instal·ladors. Si aquests necessitaven una enginyeria per a fer un projecte, ho assumia una altra cooperativa, i així..

I com a grup conjunt...

Si, clar, al mateix temps vam començar a dissenyar i crear productes i serveis que fossin «marca Uni.co». En aquell moment estàvem molt enfocats a oferir projectes d'instal·lació d'energies renovables. En aquesta direcció vam fer un pla estratègic. Ens vam marcar uns objectius. Ens vam presentar a concursos. I fins i tot vam guanyar algun concurs per instal·lar generació d'energia en teulades ... però, malauradament hi va haver un canvi en la política energètica. Algú va decidir que això en aquest país no interessava i es va retirar tot tipus d'ajuts, de suport, de subvencions, cosa que ens va ho fer repensar tot plegat.

Van haver de fer un canvi estratègic?

Vam elaborar un catàleg de serveis i solucions basat essencialment en la consultoria i en l'enginyeria. I el fil conductor d'aquesta estratègia és l'eficiència. I això tant des del punt de vista d'energia, com de tecnologia, com de processos. Amb aquest fil conductor és amb el que nosaltres basem la nostra activitat.

A qui adrecen la seva oferta?

La dirigim a grups cooperatius, gran empresa i pimes, entre altres. El sistema és dir: digue'm que necessites i et farem la proposta. A partir d'aquí quan identifiquen la necessitat nosaltres oferim des de la consultoria i l'anàlisi, al projecte i fins i tot l'obra claus en mà.

Pot posar algun exemple?

Si, nosaltres hem col·laborat amb empreses que tenien problemes de climatització, o d'il·luminació, o de processos. I tot això ja com a marca Uni.co . Però, independentment a tot això, cada cooperativa segueix operant en la seva àrea individual.

Per tant, Unico.co és una mica la suma dinàmica de les diverses cooperatives.

Si, hem de dir que com a estructura professional només hi ha una persona que és el director gerent i després en el consell rector hi ha representants de totes les entitats.

Aquesta és la història de la cooperativa de segon grau, però les cooperatives són molt més antigues, no?

Clar, la nostra ja fa 18 anys que funciona. Una altra fa més de 50 i cada cas és diferent. El resultat del treball conjunt és molt enriquidor. Però el millor és que junts hem pogut accedir a projectes que per separat no hauríem pogut mai aconseguir.

Torno als exemples..

Doncs, mira, em pogut participar en un projecte d'una enginyeria a Algèria, o fer coses en diferents països i amb grups cooperatius que, probablement per separat mai haurien pogut aconseguir. Penseu que en conjunt som 160 socis, la majoria dels quals enginyers o consultors. De les cooperatives inicials dues ja no hi són, i també col·laborem amb dues empreses que no són cooperatives. Tots estem molt implicats però en graus diferents i en tasques també diferents.

Penseu que hauríeu pogut fer el mateix camí per separat?

No, cadascú per separat pot anar fent i creixent, però, només el nivell de contactes que suposa el ser cooperativa de segon grau, i estar en contacte amb altres cooperatives del mateix tipus i en els òrgans directius de les organitzacions sectorials, tot plegat dóna entrada no per baix a les empreses, sinó directament amb la cúpula. Parlem d'un grup Actel, o una Fedefarma, etc. És molt diferent.

I tornem al paper de la federació de cooperatives...

Si, clar, aquest paper el fa molt bé la federació, fomenta trobades entre grups, entre cooperatives o grups cooperatius quan nota que són especialment inquiets.

El modus operandi d'Uni.co quin seria?

Si una empresa, de distribució comercial pensa que pot aconseguir una millora en la seva eficiència, nosaltres amb les factures d'energia, per exemple, veiem en què es pot millorar. Després fem una visita d'obra i a partir d'aquí proposem un pla de treball. I efectivament fem recomanacions que milloren el funcionament, des del canvi de gas de les neveres al voltatge de les portes dels lineals de congelats o el pas de la il·luminació a led de totes les plantes o els processos de funcionament. De tot en fem una valoració i fem recomanacions. Així, en una gram empresa només canviant les lluminàries l'estalvi era del 70%.

La vostra àmplia oferta us permet fer vestits a mida..

Fins i tot en el finançament. Nosaltres hem arribat a crear esquema ESE, empresa de serveis energètics. Això suposa que si una companyia s'ha de gastar diguem 100 en il·luminació, nosaltres li diem que un cop aplicades les millores proposades la seva factura serà de 40. Però, si no vol fer la inversió en material i personal que això implica, nosaltres li financem l'operació, de forma que ell aconsegueix també un estalvi, però sense fer la despesa necessària. Nosaltres ens ho cobrem de forma que a ell el cost en il·luminació li queda en 60, i la diferència entre l'estalvi real i aquesta quantitat és el que facturem, perquè a canvi l'empresa manté un contracte amb nosaltres de 4 anys, poso com a exemple..I això també en climatització, en processos informàtics, en aplicacions, en molts àmbits.

Sense entrar en xifres concretes, com esteu passant la crisi?

Home, ja he dit que vam tenir la primera ensopegada, que ens va fer repensar tot els projecte. Però ara mantenim l'estructura i de cara als anys 2015 i 2016 els projectes que tenim en marxa sembla que ens permetran un creixement correcte.

Per tirar endavant Uni.co heu necessitat finançament extern?

Bé, en algun moment ens hem acollit a alguna línia de finançament, però les cooperatives aportem unes quotes que serveixen per finançar la societat . Amb això intentem mantenir i tenir més estructura per al grup.

Una pregunta capciosa. Penseu que això que heu fet, crear una cooperativa de segon grau, ho haguéssiu pogut fer si fóssiu societats anònimes o SL?

No. En l'ADN de les cooperatives hi ha cooperar, tant de cara endins com de cara enfora, amb altres cooperatives. El mecanisme que vam fer servir, primer conèixer-nos nosaltres i després veure que fem conjuntament va fer que s'esvaís la competència que hi pogués haver. Perquè el que hem fet sempre és buscar la complementarietat.

Per tant, si no fóssim cooperatives això hauria estat impossible. I si no fos per la federació tampoc hauria estat possible. L'embranzida inicial, estar a sobre de tots nosaltres, el procurar reunir-nos, posar-nos un consultor i acompanyar-nos, no ho hauríem fet sols, encara que en tinguéssim moltes ganes, i amb la federació això s'ha pogut fer.

El vostre model deu ser únic a Catalunya en el món cooperatiu?

Si, almenys en l'àmbit tecnològic. Hi ha coses semblants entre empreses convencionals, que participen en clústers però no arriben a formar una empresa comuna i quan els hi sembla desfan el grup. En el nostre cas sí que em sembla que som únics, encara que el nom bé d'unió de cooperatives. I és que som molts enginyers, però tenim poca imaginació a l'hora de buscar un nom.