El flirteig crític de les esquerres

Ada Colau (Guanyem), Alfred Bosch (ERC), Joan Herrera (ICV), David Fernàndez (CUP) i Rocio Martínez Sampere (PSC) van participar ahir en la presentació del sisè número de Cuadernos d'eldiario.es sobre el futur de l'esquerra a l'Antiga Fàbrica Damm de Barcelona. En un marc polític en què uns tracten de renovar-se, altres intenten confluir i tots tenen els ulls posats a les municipals del 2015, concebre les esquerres no és fàcil.

“Encara hi ha qui es pregunta pel futur de l'esquerra?”, pregunta provocadora Ada Colau. La cara visible de Guanyem Barcelona, plataforma que està en un procés d'organitzar trobades obertes als barris de Barcelona, assegura que al carrer la major part de la gent “no es preocupa pel futur de l'esquerra, ni parla en termes d'esquerra, ni espera grans coses de l'esquerra entesa com a esquerra institucional”.

El diputat de la CUP David Fernàndez, per la seva banda, reclama no reduir l'esquerra a aquesta esquerra institucional. “Hi ha també una esquerra social, sindical, i també esquerres a barris i comarques que prenen altres dimensions, i han sigut autèntiques pasteres a on hem resistit”, diu des d'una esquerra que es reivindica alternativa. I reconeix una missió: Assegura que “l'esquerra ha de dir sempre les coses pel seu nom”, i per això no va deixar passar l'oportunitat de recordar que el propietari de la fàbrica on se celebrava l'acte està imputat per frau fiscal.

D'un altre parer és Rocío Martínez Sampere, diputada del PSC, que va reivindicar més joc de cintura dintre la idea d'esquerra. “Jo sóc bisexual políticament”, va reivindicar Martínez Sampere, provocant riures en els seus companys de taula. “No hem de mantenir-nos sempre en les mateixes formes”, va explicar. La diputada considera que cal repensar les coses en un moment en què “podem saber crear riquesa, però no ocupació, sabem créixer però no crear benestar i qui té legitimitat ja no té el poder”.

“Els acords són sexys”

Com que sobre la taula es troben la confluència i els punts de trobada, la intervenció de la socialista sobre la seva “orientació sexual política” no va ser l'única d'aquest estil. Alfred Bosch, diputat al Congrés i candidat a l'Ajuntament de Barcelona per ERC, va assegurar que “els acords són sexys” i va reivindicar la seva eròtica. “Entre els cinc que ens trobem en aquesta taula veurem escenes en el propers mesos”, ha assegurat.

Per Joan Herrera, diputat i secretari general d'ICV, que es troba davant una possible confluència amb la CUP dins de Guanyem, el moment és definitiu. “És veritat que la suma no sempre suma, però crec que quan la suma aspira a guanyar, multiplica, si l'expectativa és que realment pots canviar les coses”, assegura. I troba que el moment és clau. “La finestra d'oportunitats s'obre i es tanca, els temps no són eterns, i si ho desmunten tot serà molt més difícil”, diu.

Colau està d'acord en veure una situació d'emergència. “A on estàvem abans ja no tornarem, o anem a pitjor amb un feudalisme contemporani, o avancem cap a una revolució democràtica que ens permeti viure millor”, assegura. Per això apunta que “la gent ens diu que no pot ser que en un moment com aquest no juntem esforços per uns objectius de mínims”.

Fernàndez també es va mostrar obert a una “unitat popular, front d'esquerres o confluència”. “Desitjo que surtin coses noves i si hem de sortir de l'atzucac actual només ho podrem fer superant el cicle passat i amb nous dispositius”. Ara bé, reivindica fer-ho des de l'autogestió, l'autoorganització i l'assemblearisme.

Crítica a l'esquerra tradicional

Tant Colau com Fernàndez van ser especialment crítics amb l'esquerra tradicional. “Mas i Rajoy van aprofundir les retallades, però les van començar el Tripartit i Zapatero”, va recordar el diputat. “Són els grans partits de la socialdemocràcia els que han rescatat a la banca, els que han fet els reformes laborals, els que han creat la precarietat en la que avui ens trobem, i sobretot ens han donat un missatge de derrota, de que no hi havia alternativa”, lamentava la portaveu de Guanyem.

Davant les crítiques als governs d'esquerres, el representant d'ICV, ha intentat donar respostes. “Quan hem governat estàvem en situació de subalternitat”, assegura, i afegeix que “es creuaven línies vermelles, però es crea un ambient d'hiperresponsabilitat en el que et diuen que no seràs tu qui trencarà un govern”. Herrera reconeix un fracàs de les esquerres institucionals i busca trobar-hi explicacions, però també reivindica el paper d'anys de governs d'esquerres –“el pla de barris va pujar l'esperança de vida”, recorda–, però no obstant “van fallar en els últims anys, en el moment més difícil”, admet.

En aquest escenari, queda molt per veure abans de definir quines seran finalment les parelles de ball de les properes municipals. I més difícil encara serà descobrir el futur de les esquerra –si és el que preocupa. En tot cas, pel que fa a trobar companys de viatges, David Fernàndez va posar l'accent en que “o l'amor és lliure, o no és amor”.