La legislatura catalana tornarà a dependre de la CUP al setembre

Puigdemont i Junqueras després del discurs del president

El pacte d'estabilitat que sosté el Govern català ha quedat aquest dimecres trencat, mutat o penjant d'un fil, segons a quin partit se li pregunti. Tot i la diferència de criteris, el president de la Generalitat Carles Puigdemont ha donat un cop d'efecte en anunciar que al setembre se sotmetrà a una qüestió de confiança. La legislatura catalana tornarà a dependre de la decisió que prengui la CUP, que haurà de tornar a donar suport o retirar definitivament la confiança al president que va investir fa només sis mesos. Junts pel Sí que ha decidit llançar el desafiament als seus exsocis abans que buscar aliances amb altres grups al Parlament i es mostren disposats a donar per extingida la legislatura si la majoria independentista no és capaç de posar-se d'acord.

Puigdemont se someterá a una cuestión de confianza después del verano

Puigdemont se sotmetrà a una qüestió de confiança després de l'estiu

Acabi o no havent-hi eleccions al gener, la descrita com "legislatura de transició" el dia de la seva constitució queda a partir d'ara i en els propers tres mesos paralitzada per la manca tant de comptes com de soci alternatiu per als de Junts pel Sí. El grup majoritari dels independentistes, malgrat tot, s'ha mostrat disposat a continuar governant en solitari i impulsant un procés sobiranista el motor són les tres lleis "de desconnexió" que es preparen en ponències parlamentàries al costat de la CUP.

El president Carles Puigdemont ha descrit el cop de porta de la CUP als comptes com un "punt d'inflexió" tant en la legislatura com en el futur del procés sobiranista. "Assumeixo el canvi no previst", ha explicat Puigdemont sobre la decisió de sotmetre a una qüestió de confiança transmesa en el ple després del fracàs dels comptes, "no tinc interès d'allargar el mandat".

El gest del president era anunciat amb solemnitat, però no era la primera vegada que la idea d'una moció de censura planejava sobre l'acord amb els cupaires. Durant les negociacions d'investidura de desembre passat Artur Mas ja va oferir aquesta possibilitat a canvi de la seva investidura. La de Puigdemont serà la primera qüestió de confiança en la història des de la recuperació de les institucions catalanes.

Junts pel Sí, en minoria

La situació de debilitat parlamentària de JxSí venia deixant-se veure en diverses votacions, encara que el gruix de l'acció de govern, que fins al moment no havia consistit en cap llei, havia aconseguit passar el tràmit parlamentari gràcies a la negociació constant amb la CUP. No obstant això, la transversalitat ideològica del bloc independentista ha impedit aquesta vegada passar el projecte pressupostari, el més important de l'exercici. L'esmena a la totalitat del conjunt de l'oposició ni ha deixat que els comptes d'Oriol Junqueras arribin ni tan sols al tràmit, tot i la intenció declarada del vicepresident de negociar amb la CUP sobre matèria fiscal un cop passat el tràmit d'aquest dimecres.

Els anticapitalistes consideraven que Junqueras havia de refer totalment els seus pressupostos. Reclamaven diferents mesures fiscals, com la pujada de l'IRPF a les rendes més altes, que el d'ERC, malgrat haver assegurat veure-ho amb bons ulls, no hi havia introduït en el projecte de llei de mesures fiscals per mantenir la cohesió interna del Govern amb una Convergència que es negava en rodó a una reforma fiscal en clau de major redistribució.

A més, la CUP considerava que la llei d'acompanyament havia de desobeir el límit de dèficit marcat pel ministre d'Hisenda, Cristobal Montoro, així com introduir els impostos anul·lats –i no només els suspesos– pel Tribunal Constitucional.

Des del Departament d'Economia consideraven que totes aquestes qüestions que la CUP exigia podrien ser tractades durant el tràmit parlamentari, però no abans. En el capítol de les despeses els comptes si que incloïen el pla de xoc pactat amb la CUP a canvi de la investidura, a més d'una ampliació en el conjunt de partides que arriba al 5,3%.

Les possibilitats de supervivència de la legislatura passen ara per la decisió que prengui la CUP sobre tornar a donar suport o no a Puigdemont al setembre. El president presentarà a la qüestió de confiança un full de ruta per a l'acció de govern i els pressupostos de 2017.

Els equilibris interns en la formació de l'esquerra independentista han canviat entre gener passat i aquest maig, quan la CUP va celebrar la seva assemblea nacional en la que va aprovar mocions favorables a trencar l'aliança de legislatura amb JxSí. El pacte d'estabilitat subscrit entre els dos grups independentistes al gener havia provocat un profund malestar en diversos sectors anticapitalistes, que a més consideren que el procés no va tan ràpid com hauria.

Abans de la decisió de la CUP, en tan sols uns dies, l'independentisme s'enfrontarà a una campanya i una nova cita electoral, la de les generals. Tant ERC com CDC es juguen en elles molt més que un grapat d'escons al Congrés dels Diputats. Els resultats del 26-J descriuran l'estat de l'equilibri intern a Catalunya, i si els partits independentistes retrocedeixen o surten reforçats després del revés al Parlament. També l'hegemonia interna en l'independentisme, on ERC sembla consolidar-se com a partit més fort.

Les eleccions i les posteriors negociacions d'investidura a Espanya seran també crucials en el panorama intern català, sobretot si acaba havent eleccions al gener de l'any que ve, en què farà entrada Catalunya En Comú, guanyadora de les eleccions generals el 20-D i favorita en les enquestes pel 26-J.

Etiquetas
Publicado el
9 de junio de 2016 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats