“Abidal renovarà quan jugui un partit”. El jugador francès ha jugat més d’un partit després de superar el seu càncer, però ahir el Barça no va complir la seva paraula i el va acomiadar. Aquesta és la credibilitat de la junta actual del Barça. Així és difícil ser més que un club. El Barça va camí de convertir-se en un club més. L’estima d’un equip no s’aconsegueix guanyant només títols, ni fitxant els millors jugadors del món. Cal molt més: valors, respectar les promeses, donar la cara, explicar la veritat per dura que sigui...
Aquestes declaracions sobre la renovació d’Abidal les va fer ni més ni menys que el vicepresident esportiu del Barça, Josep Maria Bartomeu, fa només sis mesos. Va assegurar fins i tot que “el contracte de renovació està redactat i se signarà quan jugui un partit”. Ahir Sandro Rosell i Andoni Zubizarreta li obrien les portes perquè marxés, encara que les van deixar obertes perquè tornés quan volgués. Després de la traïció era el mínim que podien fer.
Generar problemes on no existeixen
La Junta actual del Barça té molts problemes de comunicació. Un d’ells és que té uns directius als quals agrada parlar massa i quan no toca. Les paraules de Bartomeu en són una clara mostra. Per altra banda, el Barça té un portaveu, Toni Freixa, que parla menys del que ho hauria de fer i, quan ho fa, sovint genera problemes on no hi són. El darrer va ser quan sense que ningú li fes una pregunta directa sobre el tema va dir: “Tito guanya totes les comparacions amb Guardiola, també a nivell personal”. Per altra banda, Sandro Rosell té greus problemes per comunicar: no resulta creïble, quan ha de donar la cara no acostuma a fer-ho, fa comentaris desafortunats, no mostra cap mena de lideratge...
De mal en pitjor
Però el problema amb Abidal no és de comunicació, que també, sinó de valors. Abidal ha passat per una situació personal molt complicada. Ell mateix reconeix que no està en la mateixa forma física que abans de la malaltia, però que es troba en condicions de jugar i que ho vol seguir fent.
El Barça tenia dues solucions acceptables i una tercera molt dolenta. Casualment ha escollit la tercera. La primera opció era no haver generat falses esperances al jugador i haver estat sincers amb ell des del primer moment; la segona, haver-li ofert una renovació a la baixa perquè continués al club i representés els valors de superació que ha impulsat durant tot aquest difícil procés, i la tercera, enganyar-lo. És comprensible que el club entengui que el jugador no està al 100% per jugar, però ja que el Barça ha fet renovacions a jugadors que ja estaven en una clara decadència, hagués estat tan dramàtic i complicat oferir-li un any més a Abidal?
Barça i Madrid, cada dia més semblants?
Dijous Rosell, tot i donar la cara, es va tornar a amagar. Davant la pregunta de perquè el Barça no renovava a Abidal li va passar la patata calenta a Zubizarreta. Un gest que diu molt poc a favor del president del Barça. Rosell parla del fitxatge de Neymar, però no s’atreveix a explicar perquè no renoven el jugador francés. Una actitud molt incoherent i poc valenta. Un president ha de ser-hi a les verdes i a les madures i no tirar pilotes fora com acostuma a fer, el sovint molt criticat a Catalunya, el màxim representant del Reial Madrid, Florentino Pérez.
Fa dos anys Abidal aixecava la quarta Champions del Barça amb Unicef al pit, ahir el Barça l’acomiadava i a la samarreta ja mana Qatar Airlines. Unicef té un paper secundari a l’esquena. Ah, i al Madrid el patrocina Fly Emirates. Són realment tan diferents Barça i Madrid o cada dia s’assemblen més?
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
0