Els peixos petits es mengen els grans

Les enquestes són només enquestes. Generen molta excitació, però tenen la fiabilitat que tenen. Cal recordar que cap de les enquestes publicades abans de les eleccions del novembre passat es va apropar als resultats de les urnes. Fet aquest apunt inicial, el que deixa entreveure l’enquesta de Gesop per El Periodico amb les dades que es coneixen fins ara, és que els partits petits es mengen els grans. Sintentitzant i simplificant, amb els riscos que això comporta, la tendència seria que ERC es menja CiU; ICV-EUiA, al PSC, i C’s a PP. La CUP, tot i no menjar-se ningú, continua ben alimentada i manté el terreny assolit fa set mesos

A les eleccions de 2010 CiU tenia 62 diputats i 38,3% dels vots; el PSC 28 i 18,3%; el PP 18 i 12,2%, ICV-EUiA 10 i 7,3; ERC 10 i 7%; SI 4 i 3%; i C’s 3 i 3,2%. Dos anys i mig després, segons l’enquesta de El Periódico, ERC tindria 40 i 24,3% , CiU 35 i 21,4%, PSC 17 i 12,2%, ICV-EUiA 16 i 12,2%, PP 14 i 10,2%, Cs 13 i 10%, CUP 3 i 3,5%. El 2010 els partits grans tenien 108 diputats i els petits 27. Ara el mapa ha canviat radicalment. Els petits rondarien els 70 i els grans 65. És poden fer moltes sumes en clau nacional, retallades... però aquesta també resulta interessant pel que deixa entreveure.

La política catalana pivota sobre l'eix nacional, però a l’hora d’analitzar l’enquesta cal anar més enllà d’aquest debat i buscar altres punts de vista. En aquest terreny hi ha partits que se senten molt comodes perquè tenen les idees molt clares i mostren coherència i altres que pateixen justament, per tot el contrari, perquè no saben exactament cap a on han d’anar.

CiU, amb la seva aposta sobiranista, ha deixat insatisfeta una gran part del seu electorat. A uns perquè no estan d’acord amb la deriva nacionalista i a altres perquè els sembla que es queden curts. CiU se sentia còmode jugant a la puta i la ramoneta i la major part del seu electorat també. Però en moure fitxa tot s’ha desplaçat i els efectes estan sent contudents. A més, les retallades que s’ha d’empassar la formació sola mentre ERC s’ho mira des de prop, així com els casos de corrupció que han afectat a diferents membres del partit, també els estan passant factura.

ERC va fer la seva gran jugada mestra no entrant al Govern. D’aquesta manera carrega tot el desgast de governar recau en CiU i a més permet jugar les cartes amb tranqul·litat en el debat nacional. ERC No ha variat ni una coma el que deia abans de les eleccions del que diu ara. I al mateix temps intenta no embrutar-se amb les retallades i altres circusmtàncies que van afectant i desgastant l'Executiu. També ha ajudat a millorar la marca l’entrada de Junqueras. Un polític diferent, bàsicament perquè no és vist com un polític, sinó com una persona que té una professió -fins fa quatre dies era professor d’universitat- i que a més té un to menys crispat que molts professinals de la política.

El PSC -com CiU- no es troba còmode en aquest terreny. El partit està dividit des de fa temps. Les disputes son constants i permanents. I si un partit no té clar cap a on va és dificil que els ciutadans s’animin a seguir-lo. Però a més a més no ha sabut posicionar-se com el principal partit d'oposició a les retallades, cosa que sí està fent ICV-EUiA. Aquí segurament és on més mal està fent aquest partit al PSC. Per altra banda, pel que fa a la consulta, els ecosocialistes s’han mostrat sempre a favor del dret a decidir i defensen el referèndum a capa i espasa. Fins i tot han aconseguit que a nivell nacional Izquierda Unida li doni suport. Ja es veurà què decideixen quan es faci -si és que s’arriba a fer algun dia-, però a diferencia del PSC tots aboguen per fer-la i aquest factor ha suposat també una estocada als socialistes.

Ciutadans, com ERC, és el partit que més a gust es troba en aquest “lluita”. Tenen clar el seu posicionament des del primer moment. El lema de campanya era constructiu: “Mejor unidos”. A més, abanderen la lluita contra la corrupció que tant afecta a un dels seus princiapls rivals. Aquí el PPC pateix perquè té molts casos de corrupció a les seves files. Tampoc els ajuda el despreci i la falta de diàleg que mostra el Govern de Mariano Rajoy cap a Catalunya.

La política ha canviat molt en aquests darreres tres anys. Els partits petits sembla que estan reaccionant millor a les demandes de la ciutadania que els grans, acostumats aquests a fer el que volien sense que res els passé factura. Per altra banda, els partits que no han tocat poder o que l’han tocat menys són més lliures que els que porten a sobre anys de Govern. I sembla que no pensen reaccionar: ni CiU, ni PSC ni PP estan fent cap gest important que indiqui el contrari.

Per altra banda, com a contrapunt, cal deixar clar que són molt diferents unes eleccions parlamentaries que un referèndum sobiranista. És molt probable que no tots els votants de CiU votessin sí a la independència o que tots els del PSC votessin no.