Res per aquí, res per allà... Ale hop! 1.700 milions!

El sondeig de Metroscopia que apareixia diumenge al diari 'El País' preguntava a un miler de catalans, entre d’altres coses, a qui responsabilitzen del deute públic que té Catalunya. La pregunta era coixa. Només plantejava en les respostes que la culpa era del Govern de Madrid, de la gestió dolenta dels darrers Governs de la Generalitat o de tots dos. Un enquestat va sortir-se del qüestionari i va dir que cap dels dos.

I aquest enquestat era el que la va encertar. La resposta correcta és que la culpa és de la Unió Europea, que ha obligat els darrers anys a un grapat de països europeus a aplicar una política d’austeritat equivocada i desastrosa. Tot i no reconèixer-ho, els responsables d’aquestes polítiques van acabar reculant una mica i acceptant que els topalls de dèficit imposats a aquests països eren exagerats i van corregir-los.

Aquesta correcció ha permès que les economies europees respiressin una mica i la catalana, entre elles, ha vist com el seu marge de dèficit creixia del 0,7% permès inicialment fins al 1,58% actual, perquè a Espanya, al seu torn, se l’autoritzava a passar d’un 4,5% a un 6,5%.

I aquest increment equival a 1.700 milions d’euros que el govern català podrà gastar de més. 1.700 milions d’euros que són, justament, els que el ministre d’Hisenda havia amagat sota la taula dient que no els inclouria en la part del Fons de Liquiditat Autonòmica reservada per Catalunya, amb l’excusa que ja estaven inclosos en un altre pla, el de pagament a proveïdors i que no podia pagar-los dos cops.

Però, coses de la màgia i de la política, al cap d’uns dies, Cristóbal Montoro es va desdir, va telefonar el conseller d’Economia català, Andreu Mas-Colell, i li va dir que en un parell o tres de dies més l’ingressaria els diners.

1.700 milions d’euros són molts diners. És estrany que molts mitjans de comunicació catalans no hagin mostrat més interès per saber què passava amb aquesta fortuna, que permetrà tapar molts dels forats que té oberts l’Administració catalana. Però ja fa temps que a Catalunya s’ha de llegir entre línies i escoltar entre paraules les informacions d’aquests mitjans. Per descobrir, per exemple, que 121.000 catalans han signat una Iniciativa Legislativa Popular per demanar una Renda Garantida de Ciutadania de 664 euros per tots i cadascun de nosaltres.

No ens podem fiar de molts mitjans de comunicació. No ens podem fiar de les empreses que fan enquestes demoscòpiques.

Així no ens ha d’estranyar que ningú se’n fiï de la pregunta que ens faran per saber si volem que Catalunya proclami la seva independència, es federi amb Espanya o continuï com fins ara. Jo, de Metroscopia, afegiria una pregunta sobre si –independents o no– volem seguir acceptant dependre d’una Europa que ens regateja euros, de 1.700 milions en 1.700 milions.