L’informe divulgat aquesta setmana per l’Organització Mundial de la Salut resulta més contundent que mai: una de cada vuit morts és atribuïble a la mala qualitat de l’aire i la xifra duplica les del 2008. El fenomen s’aguditza a les megalòpolis del tercer món, però això no vol dir que les ciutats europees se n’escapin. A París l’últim “pic de pol·lució” i la prohibició parcial de circular en cotxe ha influït en els resultats de les eleccions municipals a favor dels partits ecologistes.
A Barcelona i la seva àrea metropolitana la Generalitat ha activat sis vegades els últims tres anys el protocol contra la contaminació excessiva en períodes anticiclònics sense vent, un protocol més protocol·lari que altra cosa. Un dels consells de Protecció Civil en aquests casos ha estat que els ciutadans redueixin el temps que passen a l’aire lliure...
Fa dotze anys que Barcelona supera els límits marcats per la Unió Europea en aquest terreny i la Generalitat continua demanant moratòries a Brussel·les per aplicar la llei, mentre reconeix que el grau de contaminació atmosfèrica augmenta les admissions als hospitals. Després de la marxa de les indústries pesades de les ciutats, la principal font de contaminació és actualment la intensitat del trànsit motoritzat, més concretament mal motoritzat. Les autoritats responsables, perfectament informades, deixen passar el temps amb mesures insuficients per no indisposar-se amb els hàbits circulatoris de l’electorat i amb la indústria automobilística.
Els ciutadans de Barcelona ens veiem sotmesos de manera sistemàtica als gasos tòxics procedents dels tubs d'escapament per damunt del llindar de 40 micrograms per metre cúbic d'aire que estableix la llei europea en la matèria, d'obligat i transgredit compliment. La mitjana anual barcelonina és de 50 micrograms, amb puntes força més elevades a determinats moments.
El govern espanyol ha estat denunciat per la Comissió Europea per incomplir aquesta llei a Barcelona i Madrid des del 2005. La Generalitat ha demanat moratòries, en comptes d'establir mesures eficaces per respectar-la. El pla de descontaminació de l'àrea de Barcelona va ser aprovat pel consell executiu de la Generalitat el 10 de juliol del 2007, amb 73 accions a aplicar abans del 2010, paper mullat que no s'ha mostrat a l'altura de les necessitats.
El municipi de Barcelona té la meitat de vehicles matriculats que Madrid, però la densitat d'aquests vehicles per km2 és el triple que a la capital d'Espanya, perquè s'hi sumen òbviament els de l'àrea metropolitana o “Barcelona real” que hi transiten. El 56 % dels vehicles barcelonins són actualment de diesel, més contaminants. El tràfic rodat provoca el 45 % de la contaminació, la indústria i el port el 30 % i les obres públiques el 15 %, entre d'altres fonts menors.
Un treball encarregat pels departaments de Medi Ambient i de Salut de la Generalitat al Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) estima que aquest tipus de contaminació causa 3.500 morts evitables cada any a Barcelona. Dit d'una altra manera, si es reduís el nivell de 50 micrograms als 40 permesos com a màxim per la llei europea, s'estalviarien 1.200 morts per any. Si es reduís a 20 micrograms, com recomana l'Organització Mundial de la Salut, se n'estalviarien 3.500.
El respecte de la llei augmentaria l'esperança de vida dels barcelonins de 14 mesos en mitjana, s'evitarien 5.100 casos anuals de bronquitis cròniques en adults, 31.100 de bronquitis agudes en nens i 54.000 crisis asmàtiques, sense parlar d'altres incidències cardiovasculars. La manca de compliment de la llei en matèria de descontaminació atmosfèrica suposa quatre morts humanes per dia a Barcelona, la vuitena ciutat del món i la tercera europea més afectada, després de Praga i Bucarest, segons l'Air Quality Guidelines publicat per l'OMS.
El ministeri espanyol de Medi Ambient ha calculat que la contaminació atmosfèrica va causar 16.000 morts prematures a Espanya l'any 2009, sis vegades més que els accidents de trànsit. La consigna “No em fumis” s'hauria d'aplicar igualment al parc automotor i als combustibles, estretament controlats en tants altres aspectes per l'administració pública i sobre els quals percep galdosos impostos.
Fumadors passius o inhaladors actius ho som tots, i no necessàriament de tabac. Els fumadors de tabac s'han mostrat moltes vegades més respectuosos de la llei que el legislador mateix.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
