Pujol 'va aparcar' 5 milions d'euros en accions de Banca Catalana en una estranya fundació abans de la fallida

Encara que està en hores molt baixes, l'expresident de la Generalitat ha provat durant la seva vida posseir habilitats polítiques sense parangó: activista antifranquista, fundador d'un moviment social d'ampli seguiment, líder de masses, i posseïdor d'una capacitat inigualable per mantenir-se al poder és a l'únic president autonòmic que s'ha mantingut en el càrrec durant més de 23 anys-. Als seus casualitats cal sumar ara la de gran prestidigitador. Ho va demostrar amb part de les seves accions a Banca Catalana, van desaparèixer valors per un valor de mercat de més de 800 milions de pessetes de l'època, en una misteriosa donació a una encara més fosca fundació, la Fundació Catalana.

De la Fundació Catalana se sap res o gairebé res. Estava vinculada a la pròpia Banca Catalana i no se li coneix cap activitat més enllà de la tinença de les accions. Ni durant la inspecció practicada pel Banc d'Espanya entre 1980 i 1982, ni durant la instrucció de la querella que van presentar el fiscals Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena contra Pujol i altres 24 exdirectius de Banca Catalana, i que es va perllongar de 1984 al seu arxiu el 1988 van aparèixer les accions.

En aquell moment no existia llei de fundacions ni registre d'activitats. El valor nominal de les accions donades era de 255 milions de pessetes de l'època, però van poder vendre a preu de mercat, més del triple que, expressat en euros s'acostaria als cinc milions.

Va ser la donació una operació cosmètica perquè Pujol es distanciés de Banca Catalana sense cedir els seus títols? O va ser una venda a l'estranger perquè l'expresident obtingués liquiditat? La veritat és que la xifra de prop de cinc milions d'euros casa amb els diners que Jordi Pujol va confessar haver mantingut a l'estranger durant 34 anys i que ell va atribuir a una herència. Tant ell com el seu pare, mort el 1980, figuraven en el patronat de la Fundació Catalana.

Seria el resultat d'aquesta venda els diners que Pujol va admetre el 25 de juliol haver tingut a l'estranger sense declarar durant 34 anys? Serà la magistrada Elisabet Castelló, titular del jutjat d'instrucció número 31 de Barcelona i encarregada d'instruir la denúncia contra Pujol i la seva esposa presentada pel pseudosindicat Mans Netes l'encarregada de determinar.

Segons els documents confiscats pel Banc d'Espanya durant la intervenció de Banca Catalana en l'estiu de 1982, als quals ha tingut accés eldiario.es -i que molt pocs han vist en 32 anys-, ara cal afegir també a la seva llista d'habilitats la de gran prestidigitador. Molt abans de ser president de la Generalitat, Pujol va donar proves a Banca Catalana de ser capaç de convèncer a propis i estranys que era capaç de fer desaparèixer diners i, que, a més, li donessin les gràcies.

Mentre abandonava la direcció de l'entitat financera, durant la segona meitat dels anys 70, per donar el seu salt definitiu a la política, Pujol va donar 255 milions de pessetes de l'època en accions de Banca Catalana a una misteriosa fundació, la Fundació Catalana. En aquell moment Pujol va anunciar que havia donat tot el seu paquet accionarial alhora que abandonava la vicepresidència executiva del banc i que rondava el 5% del capital de l'entitat. El valor de mercat de les accions era, en aquell moment, d'almenys el triple, més de 800 milions de pessetes de l'època, uns cinc milions si s'expressa la quantitat en euros.

Pujol va fundar Convergència Democràtica el 17 de novembre de 1974, a Montserrat, durant una concentració de penyes del FC Barcelona per evitar la vigilància franquista. El 27 de maig de 1975, Pujol, encara com a vicepresident executiu de Banca Catalana, va pronunciar una conferència a Esade a la qual va assistir un públic multitudinari i en què l'expresident va anunciar que havia arribat l'hora de “fer política”.

Dos anys més tard, el 1977, Pujol va ser elegit diputat a les Corts constituents, amb la mirada ja posada en la presidència de la Generalitat. Amb aquest objectiu va abandonar els seus càrrecs a Banca Catalana i entre aquest moment i la redacció de l'Estatut de Sau de 1979, va anunciar que havia donat la seva participació a Banca Catalana a una fundació.

Quan el 20 de març de 1980, Pujol va aconseguir la victòria a les eleccions autonòmiques catalanes, els inspectors del Banc d'Espanya ja havien incoat un procediment contra Banca Catalana que conclouria en 1982 amb la intervenció de l'entitat i la seva incorporació al Fons de Garantia de Dipòsits.

Mentides documentades

Mentides documentadesLa documentació confiscada pels inspectors del regulador mostren que Pujol va comptar només una mínima part de la veritat. Segons aquesta documentació, que apareix en aquesta informació, Pujol, al costat de diversos membres de la seva família paterna i materna, mantenia a l'agost de 1982 la propietat d'accions de Banca Catalana per un valor nominal de 326.732.000 pessetes de l'època, prop de dos milions expressat en euros. Entre els membres d'aquest grup familiar hi ha el mateix Jordi Pujol, amb accions per valor de gairebé 190 milions de pessetes; el seu pare, Florenci Pujol Brugat, tot i que havia mort el març de 1980, apareix com a titular de 89 milions de pessetes en accions; la seva tia Concha, germana del seu pare, apareix com a titular de 24 milions de pessetes; altra de les seves ties, Núria Soley Mas, 21 milions de pessetes; i, finalment, la seva esposa, Marta Ferrusola, amb quatre milions de pessetes.

Aquest document del Banc d'Espanya demostra que Pujol va mentir quan va anunciar que controlava només el 5% del capital de l'entitat. De fet era el principal accionista, superat només per la família de Moisès Tennenbaum, el marxant de diamants que es va associar amb Florenci Pujol per comprar la fitxa bancària de la minúscula Banca Dorca que, en mans de Jordi Pujol, es convertiria en Banca Catalana. Els Tennembaum posseïen un paquet accionarial amb un valor nominal de 400 milions de pessetes de l'època, 2,4 milions expressat en euros. Si Pujol no haguésaparcat les accions de la Fundació Catalana, hauria estat amb escreix el principal accionista de l'entitat.

Sí apareix en el llistat la Fundació Catalana com a titular d'un paquet accionarial amb un valor nominal de 255 milons de pessetes. Però en aquell moment no existia ni llei ni registre de fundacions i, vista la tendència de la família a no elevar a públics els seus acords de compravenda -com la mansió de Pedralbes que va comprar Jordi Pujol Ferrusola el 2001 per 3,6 milions d'euros i que segueix a nom de l'anterior propietari-. En la querella que dos anys més tardes el llavors fiscal en cap de l'Audiència de Barcelona, Carlos Jiménez Villarejo, i el seu tinent, José María Mena, es destaca que el paquet accionarial que suposadament va ser donat a la Fundació Catalana, mai va aparèixer.