J. M. Terricabras: “La primera acció al Parlament europeu ha de ser per la qüestió catalana”

ERC ha optat per què una persona no afiliada al partit, el filòsof Josep-Maria Terricabras, encapçali la seva llista en les eleccions europees del proper 25 de maig. La seva proximitat al partit que lidera Oriol Junqueras ve de lluny. El 2012 va tancar la llista d’aquest partit a les eleccions autonòmiques, a la circumscripció de Girona. Nascut a Calella el 1946, aquest catedràtic de Filosofia a la Universitat de Girona coneix bé Alemanya i Anglaterra, on va estudiar i on hi ha fet estades d’investigació.

Què proposa ERC en aquestes eleccions?

Hi ha dos pilars fonamentals. Ens interessa molt Europa. No som en absolut euroescèptics però sí que som eurocrítics. L’Europa d’aquests darrers anys ha anat per uns camins socials que no hauria d’haver seguit. Amb l’obsessió per l’austeritat ha creat misèria en les classes mitjanes i treballadores. Volem ajudar a canviar això, a fer una Europa més democràtica, més transparent. El Parlament europeu hauria de tenir més poder del que té ara. Ens interessa Europa des d’aquest punt de vista de canvi de les polítiques socials i econòmiques i perquè hi ha una colla de decisions que s’han de tractar a aquest nivell: el respecte als drets humans, als drets de les minories...

Aquesta Europa acabarà, d’altra banda, descobrint que nosaltres també resultem interessants per ells. És una gran qüestió per nosaltres que Europa reconegui el dret que tenim a expressar la nostre opinió sobre el propi futur, un principi democràtic acceptat pràcticament per gairebé tothom. Però no volem anar a Europa simplement a pidolar que s’interessin per nosaltres. El conjunt de la nostra acció a Europa és més complex i més ric.

En quin d'aquests dos blocs esteu centrant més els esforços durant aquesta campanya?

Hi ha una qüestió cronològica. Tenint present que les eleccions seran el 25 de maig i que la presa de possessió dels eurodiputats serà a primers de juliol, i que a Catalunya tenim prevista una consulta pel 9 de novembre, és evident que l'acció primera, ràpida, al Parlament europeu serà pel tema català. Estic gairebé segur que podrem obtenir el suport i la col·laboració de tots els altres grups sobiranistes que hagin obtingut representació a Europa, que han aprovat data i pregunta pel dia 9, que ens ajudin a demanar el Parlament Europeu, no que es pronunciï sobre la independència de Catalunya sinó que recomani, inviti l’Estat espanyol a acceptar el dret dels catalans a expressar-se i a accpetar els resultats de la consulta. Les altres feines es faran a través de comissions. Aquest és un treball més lent, però que s’ha de fer des del primer dia també.

Amb quins aliats compteu tant a Espanya com a Europa per dur endavant aquestes propostes?

A Espanya, malauradament, amb pocs. Només Esquerra Plural accepta que es pugui fer una votació franca, lliure, democràtica. Els altres s’hi han tancat de forma notable o no hi poden accedir gaire, com el PNB o algun altre grup. A fora, tenim l’avantatge que ERC ha estat al grup de l’Aliança Lliure Europea (ALE), que no és dels més importants del Parlament però que inclou els Verds, escocesos, irlandesos, i d’altres països, que accepten el principi d’autodeterminació. Volem que el futur president de la Comissió Europea doni suport a aquest principi. Nosaltres donarem suport al candidat més progressista dels que es presentin. D’altra banda, no pensem votar cap candidat que no accepti el principi d’autodeterminació. L’ALE no ha definit encara les seves preferències. Els Verds, vinculats a l’ALE, en tenen dos: Josep Bové i Ska Keller. Em semblen excel·lents candidats i tots dos han acceptat el principi d’autodeterminació. En la legislatura que s’ha acabat hem votat amb ells en el 96% dels casos.

Diu que el preocupa molt l’abstenció que hi pugui haver en aquestes eleccions.

Molt. Sé que la democràcia és participativa, de carrer. Ho he viscut i ho he treballat tota la vida, però al final ha de tenir una concreció política i aquesta concreció, de moment, només l’hem trobat en el gest de votar determinades propostes i persones. El 2009, només van votar el 37,5% dels catalans. I tirant enrere ens trobem que a Catalunya es vota sempre entre quatre i vuit punts per sota d’Espanya, cosa que la gent, a vegades, no sap i és xocant. Tanta propaganda que ens auto-fem dient que som tan europeïstes i sovint diem que els altres no en són i, en canvi, resulta que voten entre quatre i vuit punts més que nosaltres. Si anem insistint que el 9 de novembre no ens deixen votar però volem votar., i quan podem fer-ho, no votem, afebleix el nostre argument.

La simpatia envers Europa s’ha enfonsat els darrers anys. Les enquestes ho detecten clarament.

Tinc la impressió que la societat catalana pensava que Europa influïa poc en la seva vida quotidiana. I això és mentida. El 70% de les activitats de la nostra vida quotidiana estan regulades per la normativa europea, des del transport, a la seguretat alimentària, als tribunals de justícia, la moneda, la regulació de les eleccions... Faig servir sempre una expressió de Joan Fuster, que deia que “la política o la fas o te la fan”. Un pot dir que no hi vol participar però hi participarà igual, perquè li faran la política. M’agradaria ser capaç de transmetre als electors que la participació és importantíssima.

En anteriors eleccions, molta gent veia el Parlament europeu com un cementiri d’elefants, de polítics ja amortitzats. Encara no se n’han adonat, després de la crisi, que les decisions europees determinen molt les seves vides?

Aquesta idea del cementiri d’elefants l’han fomentat, a vegades, els Estats quan han enviat gent determinada al Parlament europeu. Quan vaig veure que l’expresident francès Valéry Giscard d’Estaing se n’anava de parlamentari europeu vaig pensar que no era normal ni bo. A mi m’ho podran dir, per la meva edat, però jo no he fet mai carrera política. M’hi poso per primera vegada i perquè m’ho han demanat, amb tot l’entusiasme que puc, com tota la gent de la nostra candidatura. Dinamitzar el Parlament europeu és cabdal pel futur d’Europa. Si el futur d’Europa està basat només en les decisions que va prenent cada Estat pel seu compte, a vegades amb baralla nacionalista dels uns contra els altres, l’Europa que volem no es construirà mai. En canvi si els parlamentaris anem fent passes endavant i provocant que els Estats facin passes endavant, l’operació serà lenta però eficaç.

També desanima a molts la sensació que els polítics que són a Europa no manen ells sinó uns poders que hi ha al darrera seu que els mouen com titelles.

I tenen bona part de raó. És un dels problemes democràtics d’aquesta Europa. Els representants legítimament elegits pel cos electoral europeu tenen unes grans limitacions a l’hora de prendre decisions, que es prenen per les grans potències econòmiques o pels Estats. La construcció europea ha de desmuntar aquestes situacions. De moment i per aquest motiu també sóc independentista. Només els estats tenen veu forta. Encara que siguin molt petits Luxemburg i Txipre tenen veu, vot i comissari propi. Estaria molt bé que Catalunya poguéssim ser aviat membres d’aquest club d’estats.

Una major participació en les eleccions del 25 de maig es pot deure a una major comprensió de la importància d’Europa en les nostres vides o a les ganes d’influir en el debat sobiranista català?

És difícil de saber. Estarà en la intenció i el sentiment de cada votant. El que pot portar molta gent a votar a Catalunya és el procés sobiranista en què estem immersos. Cap a quina banda no ho sé. Amb tota franquesa, no sóc dels que estan obsessionats per dir que hem guanyat. A mi m’agradaria molt més sumar vots sobiranistes la nit electoral i veure que en tenim molts entre tots. Si uns en tenen més i uns altres, menys, no m’obsessiona. Aquestes coses són molt causals i més en unes eleccions europees. M’agradaria molt que les forces que han declarat manifestament el seu suport al projecte sobiranista tinguin molt pes.

He llegit que vostè ha dit que prefereix que la llista d’ERC no superi la de CiU perquè això potser faria afluixar Artur Mas en la seva aposta sobiranista.

En el meu camp acadèmic i professional m’he presentat a moltes oposicions i, per sort i suposo que una mica per capacitat, he tret sempre el número 1. Amb franquesa m’agrada més treure el número 1 i no el 2. Sí que m’agradaria guanyar però ni m’obsessiona ni faré sang envers aquells que fan camí amb nosaltres. La lluita política té, en aquests moments, uns condicionants que són molt importants, són grans acords nacionals. Si quedem primers mirarem qui és amb nosaltres i si quedem segons mirarem amb qui nosaltres fem de segons. Confiem que els nostres col·legues d’altres grups s’ho prenguin igualment, amb la tranquil·litat i la confiança de saber que estem en un projecte que també és un servei al país.

ERC va a les eleccions amb Nova Esquerra Catalana. A les eleccions anteriors, ERC va aconseguir un escó d’eurodiputat compartit. Confia que l'exconseller del PSC Ernest Maragall, número dos de la candidatura i líder de Nova Esquerra Catalana, sigui elegit eurodiputat?

Jo no he participat en el pacte perquè sóc independent, tot i que he seguit les negociacions amb goig. Són opcions dels partits. No hi tinc cap crítica a fer. ERC és una gran generositat com a partit. Oriol Junqueras, sis mesos abans de ser president del partit, no n’era ni membre. A Madrid envien Alfred Bosch, que és independent. A mi em posen de cap de llista i sóc independent. Això té gràcia, té força i no sembla que tots els partits estiguin disposats a fer-ho. A més, que s’obrin ideològicament als altres grups d’esquerres que han fet un pas i també accepten l’autodeterminació i el sobiranisme vol dir que anem eixamplant la base. No ho sabrem fins el dia 25, però confio, i algun diari ja ha donat xifres en aquest sentit, que podrem treure el segon diputat.

Aquesta seria la raó per estar contents la nit del 25 de maig?

Per la candidatura, aquesta seria una raó per estar contents. Però m’agradaria mirar al meu voltant i no trobar-nos sols. Això seria un desastre. Si els altres grups que han acceptat data i pregunta per la consulta, que fan camí amb nosaltres, i que es presenten en aquestes eleccions –CiU i Iniciativa- no treuen diputats seria terrorífic, horrorós. S’ha de veure amb més complexitat. EConfio que el nostre resultat sigui magnífic però caldrà fer una lectura global per fer la foto de com està Catalunya en aquests moments.