La Generalitat cobrarà l'impost als pisos buits set mesos després d'aprovar la llei per fer-ho
Una setmana abans d'aprovar la proposta de llei impulsada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC, el Parlament va aprovar una llei impulsada pel Govern d'Artur Mas que establia un impost sobre els pisos buits. Aquest impost, que la PAH va considerar insuficient, es començarà a aplicar el proper 1 de març, més de set mesos després de l'aprovació de la llei.
La Generalitat ha aprovat aquest dimarts el reglament que desplega la llei i permetrà cobrar els gravàmens als habitatges que portaven més de dos anys desocupats de forma injustificada al final de 2015. L'objectiu, ha explicat la consellera de Governació i Habitatge Meritxell Borràs, és mobilitzar els habitatges buits en mans de grans tenidors d'habitatge, i no pas una funció recaptatòria. Tot i això confien disposar de 8 milions d'euros per destinar a parc de lloguer social.
Des de la PAH segueixen considerant la mesura poc contundent. “El projecte d'aquest impost apareix just quan estàvem pressionant els ajuntaments perquè apliquessin la llei catalana del dret a l'habitatge de 2007, amb sancions molt més altes, i s'utilitza aquest impost per fer veure que s'ha fet alguna cosa”, assegura Carlos Macías, portaveu de la PAH. Tot i que l'import final de les sancions és molt superior al plantejat inicialment pels convergents, segueix per sota dels fins a 900.000 euros de multa que contempla la llei de 2007, encara vigent.
La llei impulsada per la Generalitat contemplava la creació d'un registre de pisos buits en mans de grans tenidors, que els han estat registrant voluntàriament. Des de llavors els propietaris –majoritàriament entitats financeres– han registrat 47.000 immobles que podrien estar subjectes a l'aplicació de l'impost, tot i que molts no són habitatges o ja estan ocupats i la xifra final podria quedar lluny d'aquesta. L'impost s'aplicarà, segons ha assegurat Borràs, a 8.300 habitatges de 72 municipis amb una alta demanda d'habitatge acreditada.
Més enllà de la crítica a les quanties, Macías remarca que la llei 24/2015, sorgida de la proposta de la PAH, l'APE i el DESC, “té eines més potents, com la cessió obligatòria que permet mobilitzar els habitatges buits de forma molt més ràpida”. Es tracta d'un mecanisme que permet l'expropiació temporal dels habitatges buits per dedicar-los a lloguer social. “El procediment pot trigar dos o tres mesos”, remarca el portaveu de la PAH, i assegura que ja es podria aplicar als pisos que formen part del registre, que són només els declarats voluntàriament per les entitats financeres. “Si els pisos estan identificats i compleixen la llei, no han d'esperar res, és només una qüestió de voluntat política”, afegeix.
La cessió passa per instar els propietaris que incompleixen la llei a fer una cessió voluntària, que seria la via més ràpida. L'Ajuntament de Barcelona ho va plantejar a algunes entitats bancàries i ha arribat a acord amb algunes entitats abans d'aplicar la llei. Javier Burón, gerent d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, assegurava en una sessió de treball sobre la llei 24/2015 que la cessió obligatòria “sembla més avantatjosa per a l'administració que l'expropiació de l'usdefruit”, un recurs contemplat en la llei de 2007 i que CiU va eliminar així que va arribar a la Generalitat.
“Se segueixen produint desnonaments”
Aquest dimecres la PAH es reuneix per segon cop amb la consellera d'Afers Socials, Dolors Bassa, i li reclamarà un seguit d'acords públics vinculats a l'aplicació de la llei 24/2015, concretament pel que fa a la cessió obligatòria i a la signatura de convenis amb les companyies subministradores per evitar talls d'aigua, llum i gas. “Se segueixen produint desnonaments i talls de subministraments a Catalunya, i això ara mateix és il·legal”, assegura Carlos Macías.
