eldiario.es

Menú

Sortides municipals a l'emergència habitacional

La legislació catalana que la PAH pretén dur a tot l'estat ofereix molts recursos a les administracions locals per a garantir el dret a l'habitatge

Ajuntaments com Santa Coloma, Terrassa, Barcelona o Viladecans comparteixen experiències en la lluita contra els desnonaments

- PUBLICIDAD -
FOTOGALERLÍA: La PAH resiste al desalojo del bloque de Salt. /CARLES PALACIO

Protesta a Salt contra el desallotjament d'un bloc ocupat CARLES PALACIO

Després d'anys de pressió social, Catalunya s'ha convertit en un referent en matèria de dret a l'habitatge. Des que es va aprovar l'any 2007 la llei catalana del dret a l'habitatge s'ha anat desenvolupant legislació que dóna eines al govern català i les administracions locals per protegir aquest dret fonamental. La victòria més recent és  l'aprovació de la ILP impulsada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC. Ara la PAH busca portar aquests recursos legals a totes les administracions autonòmiques. Mentrestant, el repte a Catalunya és que s'apliquin les mesures aprovades, perquè la PAH segueix havent de parar desnonaments a les portes.

Malgrat els recursos legals i la predisposició expressada per l'Ajuntament, la setmana passada la PAH de Barcelona va haver d'intervenir en cinc desnonaments. En va aturar dos amb pressió a la porta de l'habitatge, i en altres tres casos negociant solucions. Un sisè cas no es va poder aturar i l'Ajuntament ha ofert un allotjament temporal a la família.

Per tot això exigeixen accions més contundents i divendres l'Observatori DESC va oferir una sessió formativa per aplicar les noves mesures des de les administracions. Prop de 200 persones entre treballadors de la Generalitat, diversos ajuntaments i fins i tot de la banca es van acostar al Col·legi d'Advocats per conèixer experiències. Vanesa Valiño, que després d'anys com a directora de l'Observatori DESC és ara cap de gabinet de la Regidoria d'Habitatge de Barcelona, assegura que el repte que tenen per davant és "adaptar els tempos de l'administració a les necessitats de les persones al carrer".

Multes als pisos buits

Ajuntaments com el socialista de Santa Coloma de Gramenet porten algun temps aplicant multes als pisos buits per incentivar que els posin en circulació. Es tracta d'una mesura prevista en la legislació de 2007 però que no s'havia portat a la pràctica fins que la PAH va començar una campanya de mocions als consistoris. Ciutats grans com Santa Coloma tenen un marge ampli: poden imposar multes de fins a 500.000 euros als pisos en situació de desocupació permanent. Els problemes arriben ara quan les entitats financeres comencen a reaccionar i en un dels casos la Sareb –el "banc dolent"– ja ha qüestionat la constitucionalitat de la llei de 2007 sobre la base de la sentència del Tribunal Constitucional contra la llei antidesnonaments andalusa, segons explica Joana Ricardo, cap dels serveis jurídics de l'ajuntament de Santa Coloma.

Altres ciutats s'han posat les piles en la matèria després de les eleccions del maig passat. A Barcelona, on ara governa Ada Colau, que va ser símbol de la lluita contra els desnonaments, es van començar a multar pisos buits al setembre. De moment, no s'ha pogut cobrar cap de les 12 multes de 5.000 euros imposades, perquè en 11 casos els bancs les han recorregut i un dels pisos estava ja ocupat. La batalla jurídica està en marxa i més que el cost de la multa el que preocupa les entitats és crear un precedent, asseguren fonts municipals. No obstant això, els motius exposats per les entitats semblen més que insuficients per al consistori: des d'una entitat que assegura que no se li ha d'aplicar la legislació catalana a altres que s'excusen en què ja tenen programes de lloguer social, tot i els pisos buits.

Cessió obligatòria

Una de les mesures estrella de la llei d'emergència habitacional provinent de la ILP d'habitatge és la cessió obligatòria d'habitatges buits de grans propietaris. Per a Javier Burón, nou gerent d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, aquesta mesura "sembla més avantatjosa per a l'administració que l'expropiació de l'usdefruit", un recurs contemplat en la llei de 2007 i que CiU va eliminar així que va arribar a la Generalitat.

A l'octubre l'Ajuntament de Barcelona va reclamar a la Sareb la cessió de 562 pisos que té buits a la ciutat. El consistori no ha acudit encara a la via judicial i el requeriment va en paral·lel a la negociació amb l'entitat, per la qual cosa confien encara en una cessió voluntària d'aquests habitatges. Són només una part dels 2.591 pisos buits declarats per les entitats financeres a Barcelona, però amb altres bancs l'Ajuntament hi segueix negociant.

Des de Santa Coloma, Joana Ricardo assegura que un problema que es troben és que les entitats asseguren que els pisos no estan en una situació de desocupació injustificada perquè, per exemple, estan anunciats en un portal immobiliari per a la seva venda. "Des del nostre punt de vista no n'hi ha prou amb tenir-los penjats en un portal, perquè ha de prevaler el dret a l'habitatge i a un lloguer social", assegura Ricardo. La responsable dels serveis jurídics assegura, però, que el registre de pisos buits creat recentment per la Generalitat els facilita la feina, tot i que només recull els immobles declarats voluntàriament per les entitats.

La necessitat del lloguer

Malgrat tot el que s'ha avançat en relació als grans propietaris d'habitatge, Javier Burón destaca que la majoria de desnonaments a Barcelona a dia d'avui són de lloguer a petits propietaris, de manera que assegura que "hi ha qüestions d'emergència habitacional que no se solucionaran sense ajudes directes al lloguer per a les famílies". I més enllà de l'emergència habitacional, els membres de diversos consistoris apunten a la necessitat d'unes polítiques sostenibles d'habitatge. En el cas de Barcelona, reconeixen que la via de la construcció d'habitatges, ja criticada per la PAH, és lenta, i que la compra d'habitatges buits és insuficient. Per això un debat que els treballadors de diversos ajuntaments plantegen la necessitat d'obrir és el d'una regulació del mercat lliure de lloguer.

Més enllà dels recursos legals

Fora del que és purament legislatiu, els ajuntaments busquen donar respostes a qüestions molt diverses. Per exemple, des de Terrassa, municipi pioner en les multes als pisos buits, Mercè Soler, directora de Serveis de Ciutadania i Qualitat Democràtica de l'Ajuntament, apunta al problema de la desinformació. La llei aprovada arran de la ILP de la PAH obliga les entitats a oferir una alternativa habitacional a les famílies abans de desnonar-les. No obstant això, Soler apunta que els bancs no ho comuniquen a les famílies i s'ha d'encarregar l'ajuntament de fer-ho.

Un altre problema habitual és la manca d'informació que tenen els mateixos ajuntaments. "En un primer moment l'habitual era rebre la informació que tenies 7 desnonaments al dia següent", apunta Gemma Arau, gerent del districte de Nou Barris a Barcelona, un dels més afectats pels desnonaments. Els consistoris treballen en el desenvolupament de convenis amb els jutjats per conèixer les problemàtiques amb antelació i tenir cert marge per actuar. Malgrat el conveni existent –que ara el consistori intenta millorar– Arau destaca que encara s'assabenten de desnonaments amb només 24 o 48 hores d'antelació. Mercè Civit, del Col·legi del Treball Social de Catalunya, destaca que poc poden fer els treballadors amb tan poca antelació i els ajuntaments es limiten a pagar una pensió a les famílies mentre busquen una solució.

Civit, que treballa a l'ajuntament de Viladecans, destaca que hi ha gent que ha fet negoci amb les necessitats d'altres, i lloga habitacions a famílies senceres. A partir d'això, un problema que es troben és que aquestes famílies, o les que ocupen pisos buits en precari, no poden empadronar-se i tenen limitat el seu accés a serveis socials com els habitatges de protecció. Per això Viladecans ha creat una comissió d'empadronament, que estudia aquests casos individualment perquè puguin empadronar-se famílies que d'altra manera no podrien. És una de tantes experiències que poden compartir els ajuntaments preocupats per garantir el dret a l'habitatge.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha