La Generalitat va invertir entre 2003 i 2014 el doble en la Línia 9 que en Salut
Polítics de tots els colors i institucions han mostrat la seva satisfacció aquest divendres per la inauguració del tram de la Línia 9 del metro que unirà Barcelona amb l'Aeroport del Prat. Un projecte que, a més de ser llargament reivindicat per l'àrea metropolitana, ha fet efecte en els comptes de la Generalitat. La construcció de la L9 s'ha menjat 6.351 milions de la Generalitat entre 2003 i 2014, el 17% de tota la inversió executada per l'executiu català en aquest període, que va sumar 37.582 milions d'euros. Només els diners destinats a aquesta infraestructura doblen la inversió en Salut i Benestar Social en els mateixos anys, i estan molt per sobre del que s'ha invertit en Educació o Habitatge.
“La construcció de la Línia 9 del metro de Barcelona ha estat la principal inversió duta a terme per la Generalitat fins el moment”, diu un informe del departament d'Economia de la Generalitat que analitza la despesa i la inversió del Govern en el període 2003-2014. Dels 6.351 milions invertits en la L-9 en aquest període, 4.187 corresponen a la construcció del túnel, i 2.164 a la construcció i el manteniment de les estacions dels trams I, II i IV de la línia, executats a través de concessions.
La comparació amb la inversió en altres matèries permet veure fins a quin punt la L-9 es va convertir en una prioritat tant per als governs del tripartit com per als executius de Mas. Així, en el mateix període de l'anàlisi, que combina anys d'expansió econòmica amb els temps de retallades pressupostàries, la inversió en Educació i Cultura (construcció i manteniment de centres educatius i equipaments culturals) va arribar als 3.857 milions d'euros, el 10% del total executat.
La inversió en Sanitat i Benestar Social representa el 8% del total executat entre 2003 i 2014, amb 3.001 milions, destinats a la millora i renovació de la xarxa de centres d'atenció primària, hospitals i residències i centres de dia per a gent gran. Una mica més de la meitat que el que s'ha emportat la L-9.
D'altra banda, els 6.351 milions de la L-9 gairebé igualen al conjunt d'inversió realitzada per la Generalitat en carreteres, que va ser de 6.594 milions. Els imports de la inversió en carreteres i tota la xarxa ferrocarril, L-9 inclosa, sumen 16.265 milions, el 43% del total.
Finances compromeses a llarg termini
L'estudi mostra com la L-9 seguirà comprometent els comptes catalans de les properes dècades, tant del Govern de Puigdemont com dels que el succeeixin: segons l'informe, a data d'1 octubre 2015 les arques públiques encara han de pagar 8.859 milions d'euros en concessions, el mètode que va escollir el tripartit perquè empreses privades construïssin les estacions.
Aquest exercici s'abonaran 252 milions, xifra que anirà pujant de mica en mica cada any fins als 317 que es pagaran el 2025. Aquell any encara quedaran per pagar 5.149 milions, segons l'estudi d'Economia. Amb tot, els governs de Mas han aconseguit estalviar 475 milions respecte el que es devia quan van entrar al Govern, que eren 9.334 milions. No obstant això, els milions estalviats s'han destinat a un altre endeutament per finançar les obres que quedaven pendents i posar en servei el tram entre l'Aeroport i Collblanc (el que s'ha inaugurat aquest divendres).
La L9 va ser un dels últims projectes dels 23 anys de Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat, que va comptar amb la complicitat del PSC en ser una infraestructura que permetia l'arribada del metro a feus socialistes. El projecte faraònic -va ser publicitada com la línia de metro més gran d'Europa- va topar de cara amb defectes constructius i la baixada d'ingressos provocada per la crisi. En total, costarà 16.000 milions, segons les últimes estimacions. Inicialment n'havia de costar 2.464. El tercer tram de la línia, entre Zona Universitària i la Sagrera, està paralitzat sine die.
Sobre el que s'ha inaugurat aquest divendres, el temps de trajecte entre Zona Universitària i la Terminal 1 de l'Aeroport serà de 32 minuts, mentre que el tram entre Fira Gran Via -la seu del MWC- i l'aeroport es farà en 22 minuts. No és intranscendent: la finalització d'aquest tram de L9 ha estat una de les exigències dels últims anys dels organitzadors del Mobile World Congress.
El bitllet per començar o finalitzar el viatge a les terminals de l'aeroport costarà 4,50 euros i no servirà la targeta T-10, tot i que sí es podran utilitzar altres títols de l'ATM com la T-Mes, la T-50/30 o la T-Trimestre. Un exercici del diari ARA ha mostrat com sortint de la Plaça Catalunya es triguen 25 minuts fins a l'Aeroport amb autobús -en ser dia festiu hi havia menys trànsit a Barcelona-, mentre que el trajecte en metro consumeix 1 hora. Aquest nou tram de la L-9 fins a l'Aeroport ha costat 2.899 milions d'euros.
La inversió, una de les damnificades per les retallades
El capítol de les inversions ha estat un dels més damnificats per les retallades dels últims anys. Segons ressenya l'estudi, del màxim de 5.924 milions d'euros en inversió executada el 2009 es va passar a 1.071 fa dos anys. Aquesta xifra és gairebé la meitat del que es va executar en tot el 2003, que van ser 2.023 milions d'euros.
La inversió de la Generalitat el 2014 va suposar un 0,54% del PIB català, lluny del 2,93% que es va assolir el 2009. La inversió per habitant també ha sortit a peu coix de la crisi: el 2014 es va assolir el mínim de tota la dècada analitzada, 142 euros per habitant. El 2003 eren 302 euros per català, mentre que en temps de vaques grasses, com l'any 2009, es va arribar als 792 euros per català invertits.
