Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Israel amenaza con una guerra en Líbano
Moreno y Rueda piden que el Gobierno busque mayorías para los Presupuestos
Los problemas que no preocupan a los españoles. Opina Rosa María Artal

“Es pot votar per inèrcia, o optar per una candidatura realment inclusiva i plural”

Romance, al costat de Villarejo, a l'acte de campaña de Participa Barcelona / Jordi Molina

Jordi Molina

Barcelona —

Faltaven pocs minuts perquè comencés un acte important per a la candidatura Participa Barcelona, la que ha fet visible el suport de l'exfiscal Anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo. En un bar proper al Centre Cívic de Sant Martí, on tenia lloc la presentació, es van reunir algunes de les peces principals d'una de les llistes alternatives amb més opcions de disputar-li el timó de Barcelona a l'opció “oficialista”. De perfil popular i amb la idea de garantir la pluralitat, es defineixen com la llista inclusiva i de base.

[Al marge de Villarejo, s'uneixen a la conversa l'aspirant a la secretaria general i cap de llista, Lluís Romance (L.R.), tècnic en polítiques de joventut i professor de secundària; la pedagoga i experta en ocupació Inma Morales (I.M.); el Sergent de la Guàrdia Urbana jubilat, José Martínez (J.M.), el zelador de l'ICS i graduat en Criminologia i Política Criminal, Jordi Ortega (J.O.) i el metge, Carlos Rosetti (C.R.)]

La primera pregunta és obligada i és per a Carlos Jiménez Villarejo. Per què dóna suport a dues de les tres llistes que li disputen Barcelona a 'És clar que Podem / És clar que podem', el sector d'Isglesias?'És clar que Podem / És clar que podem',

Jiménez Villarejo (J.V.) En poc temps, he tingut un recorregut molt llarg a Podemos i en tot moment he demostrat que la meva fidelitat és absoluta. Totalment incondicional, així de clar. El meu suport a les candidatures al Consell Ciutadà de Barcelona no es pot interpretar com una ruptura, sota cap concepte. Ni molt menys com un desafiament cap al lideratge a Pablo Iglesias, ni a la fortalesa de Podem.

¿Així i tot, entén que aquest suport tan explícit a llistes que acusen l'oficial de “escollits a dit” s'hagi pogut interpretar com un gest de dissonància?

(J.V.) Sincerament, crec que ha de ser compatible ser absolutament lleial amb la direcció i donar suport formal a llistes com Participa Barcelona o Podem Per la Dignitat. I més si ve d’una persona com jo, que no té cap ambició personal de lideratge, entre altres coses per la meva edat.

¿Què li ha convençut més d'aquestes dues llistes?

(J.V.) Són candidatures que sorgeixen de la base, de la ciutadania treballadora, del que abans en diríem la classe obrera. Crec que estan més a prop del poble. I precisament a Podemos hi ha d’haver espai per gent.

Podria semblar que la candidatura ‘oficial’ no és prou propera. De fet aquesta és la crítica que se li fa des Participa Barcelona...

(J.V.) No tinc aquesta percepció. Tinc el màxim respecte a totes les candidatures i no faig distincions. La qual cosa és compatible, insisteixo, amb que jo tingui aquestes aproximacions. I per una raó no només ideològica, sinó personal. Jo he participat en mítings convocats per aquestes candidatures a Nou Barris els últims mesos i setmanes, per exemple. Això genera una afinitat, unes relacions humanes i de militància que, quan ha arribat el moment, he tractat de correspondre. Un partit democràtic ha de garantir la pluralitat.

Si li demanés el suport És clar que Podem li prestaria?És clar que Podem

(J.V.) Sí, sens dubte.

Qui forma aquesta candidatura?

Luis Romance (L.R.) És una candidatura molt plural. Hi ha persones molt joves, de vent-i-llargs, fins a jubilats. Tots som professionals. Alguns funcionaris, altres treballadors per compte aliena, especialitzats o no. Una de les nostres companyes acaba de trobar feina després d'una llarga temporada a l'atur. Toquem camps com l'educació i els serveis socials, el sistema sanitari, el sistema judicial, l'enginyeria... Som gent normal, de perfils socials i barris molt diversos, però això sí, populars tots ells.

Quines possibilitats té Participa Podem en aquestes primàries?

Inma Morales (IM): Tots tenim les nostres opcions. És important que la gent no es guiï només per un tema d'imatge, de tenir més o menys visibilitat en els mitjans.

(L.R.) Els demanaríem als inscrits que es mirin els perfils que formem la candidatura, que es llegeixin el projecte polític que hem elaborat. Estem molt en la línia de Podem, al costat del lideratge de Pablo. Es pot votar per inèrcia, o optar per una candidatura realment inclusiva i plural. Encara que, excepte qüestions de tipus metodològic, no tenim res en contra d'altres candidatures.

(I.M.) De fet, aquests dies hem tingut ocasió de reunir-nos i hem acabat cantant junts La Estaca. Res a veure amb el que s'ha escrit sobre confrontacions.

(J.V.) Realment, a mi m'ha dolgut molt el titular del Confidencial segons el qual s'afirmava que m'enfrontava a Pau. Totalment malintencionat.

S'ha resolt bé el funcionament de Podem Barcelona?

(L.R.) No, no s'ha resolt bé. Els cercles dels districtes no han aconseguit articular-se de la millor manera entre ells, ni amb el cercle de Barcelona. Quan es va determinar el model organitzatiu de Podem es va iniciar un procés per establir una estructura definitiva que va quedar superada per la convocatòria de constitució del Consell Municipal.

(J.V.) S'hagués aconseguit una candidatura molt inclusiva de tots els sectors socials. Una ciutat com Barcelona, amb més d'un milió i mig d'habitants, amb districtes tan diferents, el més òptim era trobar una candidatura molt inclusiva i que representés a tots els districtes. Hauria estat una solució equitativa.

Carlos Rosetti (C.R.) Creiem que amb més temps es pogués haver arribat a un acord. Les quatre propostes es poden complementar. En alguns moments d'aquest procés ha semblat que s'excloïen formes de pensar, i això va en contra del que és Podem, que ha d'incloure. Ara tenim un procés en el qual es poden escollir 24 persones en un procés de primàries obertes. La gent pot mirar perfils i escollir les persones que els generin més confiança, no només una llista. I també hi ha candidats independents.

Hi ha hagut igualtat d'oportunitats?

(L.R.) No s'han fet servir mitjans des de Madrid en cap sentit. Pablo Iglesias no ha sortit de forma clara a donar suport a ningú. Però potser sí que l'opció denominada com “oficialista” partia amb de certa posició d'avantatge, han tingut major visibilitat mediàtica.

Per no caure en els mateixos errors, com ha de ser el Consell Ciutadà que surti d'aquestes primàries?

(L.R.) Ara és el moment d'establir el model definitiu, que sigui eficient i obert. Que hi hagi comunicació fluïda entre els cercles i el consell. Que els cercles puguin coordinar-se, compartir accions i informació. Rebutgem que el Consell hagi de ser el generador de tots els equips i iniciatives, com sembla que una de les propostes dóna a entendre. Per a nosaltres és fonamental la participació de la ciutadania a través dels cercles, i per això proposem crear els equips de participació, l'escola de participació i debat polític i els equips d'acollida.

Us sentiu propers a la direcció del partit?

(L.R.) La direcció de Podem correspon a l'equip que ens ha ajudat a generar il·lusió i fer de Podemos un partit gairebé constituït i amb opcions de govern. Així que estem totalment propers a Podem i el seu projecte. Però a Podemos no donem xecs en blanc, som exigents i esperem que ho facin bé, que siguin capaços i desenvolupin el projecte. Volem incidir, presentar propostes i fins i tot revocar els que ho facin malament i es desviïn del projecte.

Quina relació amb ha de tenir Podem amb guanyem?

(L.R.) És una cosa que han de decidir tots els inscrits. A vegades sembla un plebiscit, ens diuen “veritat que hem de donar suport?”. Nosaltres diem que la informació ha d'arribar millor, saber com ha anat la constitució de Guanyem, i donar la veu a la militància. Llavors serà el moment de parlar amb ells i veure totes les fórmules possibles. De moment, una candidatura unitària i popular ja no es pot donar perquè la CUP ha deixat les negociacions.

(C.R.) No estem en contra de Guanyem. Però si Podem encara no estava constituït, ni el Consell Ciutadà de Barcelona escollit, no ens va acabar de convèncer que donessin passos en una o altra direcció. Sense el consens no podíem avançar.

Quines són les necessitats més urgents per als ciutadans de Barcelona?

(L.R.) Cal generar un nou model de desenvolupament que no condemni a Barcelona al monocultiu del turisme. Cal potenciar i facilitar l'existència a la petita empresa, el negoci de proximitat, els serveis a les persones i no només al turisme, generar qualitat de vida, capacitat de creació, indústria a través de nous sectors...

Això pot coincidir amb la majoria de forces de progrés del que volen governar ...

(L.R.) Ara mateix l'Ajuntament només dóna suport al negoci de la gran empresa, que genera un gran volum monetari però molt poc ingrés per a la classe treballadora. Cal reformar totalment els protocols d'atenció social. Cal posar en marxa un pla de rescat ciutadà. Atendre amb urgència als que ho estan passant malament i no a les grans empreses. Nosaltres apostem per canviar radicalment el model de participació de la ciutat i que la ciutadania pugui decidir aspectes importants de la política municipal.

Jordi Ortega (J.O.) Hem de reestructurar la Guàrdia Urbana de Barcelona. Estan passant casos que no tenen sentit, ni es poden acceptar. Cal dissoldre la brigada de Antiavalots de la Guàrdia Urbana. És un cos totalment il·legal. A Barcelona, des dels 80 amb l'alcalde Maragall, hi ha una guàrdia pretoriana: els UPAS -Unitat Policia Administrativa i Seguretat-, amb un historial indecent. Ho saben molts companys i ho sé jo perquè he estat sergent. Aquest és un dels molts projectes específics que té la nostra candidatura.

Deixant Barcelona a un costat. Quina seria la vostra postura davant unes eleccions anticipades a Catalunya?

(L.R.) Del que no tenim cap dubte és que Podem s'ha de presentar a les eleccions catalanes, i que articularem una bona proposta i un bon programa. Hi ha un consens dins de Podem entorn a la defensa del dret a decidir, sense que aquest tema segresti les polítiques que són tan necessàries a nivell social. Rebutgem el discurs d'ERC quan diu, davant les retallades, que no li interessa aprovar un pressupost si és per seguir sent comunitat autònoma. Els drets socials són la nostra prioritat, sigui dins d'Espanya o en una Catalunya independent.

En alguns sectors, com ara a Podemos Unidos, que dóna suport a la candidatura de Podem Per la Dignitat, discrepen. Asseguren que s'han colat sectors de l'independentisme a la formació.

(C.R.) Podemos Unidos és una opció molt particular, un corrent minoritari. Els votants de Podem es reparteixen a parts iguals en la consulta, entre el Si-Sí, el Sí-No i el No.

(J.V.) Estem parlant d’un procés constituent per a unes eleccions municipals. Per governar la ciutat. Per resoldre el conflicte de les escoles bressol, de la pobresa infantil, de la llei de dependència. I em pregunto ¿Què pinta aquí el dret a decidir? És una referència etèria, injustificada i innecessària.

Partits com ERC ja estan abordant el repte de les municipals en termes nacionals. Barcelona capital d'Estat, diuen.Barcelona capital d'Estat

(J.V.) Perquè no té un altre argument ni projecte polític. Ara per ara, ERC té zero discurs, més enllà del nacional.

Els catalans han de poder votar sobre la independència de Catalunya?

(L.R.) Si, com han defensat tots els portaveus de Podemos. Dins del procés constituent aquesta és una de les qüestions bàsiques: els catalans hem de decidir. El que diem és que no estem d'acord amb un procés d'independència que promet un país meravellós socialment, però que relega aquestes polítiques socials al futur.

Però parleu de procés constituent espanyol... On decideixin tots els espanyols. No és així?

(L.R.) Volem un procés constituent que respecti el dret d'autodeterminació dels pobles d'Espanya. Si Catalunya proposa una nova forma d'encaix amb Espanya i que la resta de pobles d'Espanya accepta, doncs així ha de ser. Ara, si els ciutadans de Catalunya proposen un encaix que no és acceptat, o si opten directament per la independència, doncs Catalunya haurà d'anar per lliure i ser independent. Proposem un diàleg lliure entre la ciutadania de Catalunya i la de la resta de l'Estat, no una ruptura a priori. L'única manera que això sigui possible és que la ciutadania opti per governs de Podem.

De moment, com a mínim a nivell mediàtic, sona Gemma Ubasart. Us sembla una bona candidata per a la Generalitat o Participa Podem pensa en altres noms?

(L.R.) No hem fet cap treball al respecte. No coneixem la Gemma. Cal dir que la coneixem a través de la premsa i no dels espais de Podem.

Etiquetas
stats