La penúltima bala per a salvar les llibreries

Si el sector editorial estava tocat fins a l’eclosió a contracorrent de segells menuts, el gremi de les llibreries encara no ha trobat el respir necessari per a posar fi a més de set anys de crisi. Ofegades per l’absència d’ajudes públiques, la competència deslleial, la pirateria, la baixada del consum i la transformació dels hàbits culturals, les llibreries viuen una situació molt delicada. I a tot això se suma el baix índex de lectura que registra el País Valencià, dos punts per davall de l’espanyol, fet preocupant perquè ens situa, a més, a anys llum de la mitjana europea.

Segons dades de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, al País Valencià cada persona compra una mitjana de 7,5 llibres cada any, gairebé dos punts per davall del consum habitual dels espanyols. Les 334 llibreries que hi havia arreu del territori valencià el 2013 van facturar 45 milions d’euros. “És una baixada que se situa entre el 30% i el 35% respecte del que facturàvem abans de la crisi”, explica David Cases, president del Gremi de Llibrers. El País Valencià té un 30% menys de llibreries respecte de la mitjana estatal. Les dades són estremidores: hi ha una llibreria per cada 15.304 habitants.

Amb un perfil d’empresa unipersonal arrelada en el nucli familiar, “les llibreries no solament han patit la crisi. Damunt, des de l’Administració anterior no es van fer les coses bé”, afirma Cases, i denuncia: “No es va complir la llei, que determina que les institucions han de fomentar la lectura”. Des del Gremi de Llibrers critiquen que, durant l’etapa del PP al capdavant de la Generalitat Valenciana, les compres en biblioteques van disminuir considerablement, tot i que és una part important de les vendes. “El pagament es feia molt tard. De vegades amb demores que podien arribar al dos anys. Amb això, moltes llibreries no van entrar en el joc, perquè no tenien múscul financer per a suportar-ho. La mala gestió els va fer perdre mercat”.

L’arribada de l’esquerra al Govern valencià ha canviat les coses. “La sensibilitat és diferent. Tenim esperança”, és l’opinió generalitzada en el sector. L’augment del pressupost en la Fira del Llibre de València i, especialment, la posada en marxa del Pla de foment de la lectura són un alleugeriment per a un sector ofegat. I encara més si mesures reivindicades com garantir el compliment de la llei de comerç, crear un segell oficial de qualitat, impulsar una bonificació cultural com la del País Basc o afavorir la presència dels llibres en valencià acaben posant-se en marxa.

Des del sector es demana, a més, fomentar més profundament la literatura valenciana. “No pot ser que a Navarra llija més gent en basc que els valencians en valencià”, destaca Cases. La recuperació d’una radiotelevisió valenciana que impulse el foment de la lectura des de la pantalla i les ones és una altra petició del Gremi de Llibrers, que va materialitzar en un full de ruta elaborat per la Fundació Full, en què s’integra tot el món del llibre, i que ha estat la base sobre la qual s’ha redactat el Pla de foment de la lectura. Malgrat que tot no són alegries: la intenció del Consell de reutilitzar els llibres de text deixa el sector “en una situació molt delicada”, segons Cases.

“L’Administració ha d’entendre que les llibreries som un dels elements més simples i fàcils de consolidar per a difondre la cultura”, reivindica el propietari de la llibreria La Traca. “Les llibreries són com les farmàcies. Les dues fixen els preus dels seus béns, però les unes tenen l’exclusivitat per a vendre els seus productes i nosaltres no”. La penúltima bala perquè el sector esquive la crisi l’ha posat el Consell. És la gran esperança d’una part essencial del món dels llibres que, des del 20 d’abril, celebra la seua festa anual amb una Fira del Llibre. Que ho faça anunciant una nova etapa és simptomàtic.