En defensa dels mitjans públics valencians

Les persones que firmem esta declaració, membres del Consell Rector (Consell d’Administració) de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), ens hem mantingut en silenci mentre s’ha tramitat a les Corts la Llei 2/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, a fi de respectar el procediment parlamentari de discussió i aprovació de la nova norma.

Des de la presentació de la Proposició de llei de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, feta pública el passat 21 de març del 2024, i fins i tot abans, hem vist com han circulat notícies falses que, en alguns casos, han arribat fins i tot a posar en qüestió, no només el treball desenvolupat pel Consell Rector (CR) des de la seua creació el 2016, sinó també la professionalitat dels treballadors i treballadores de la Corporació i de la societat mercantil, la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació (SAMC).

Creiem que ha arribat el moment d’expressar els nostres punts de vista sobre alguns aspectes de la llei esmentada.

En primer lloc, manifestem el nostre profund malestar en constatar que es tracta d’una llei que no ha estat ni debatuda ni consultada ni aprovada amb l’amplitud, la profunditat i el consens que mereix. Lamentem la via d’urgència triada i la voluntat de fer-la coincidir amb altres proposicions de llei tan rellevants com la nova llei que regula la denominada llibertat educativa o la referent a la concòrdia. Esta acumulació de textos legislatius afavoreix la falta d’interés en l’opinió pública, fa que passen quasi desapercebudes i perjudica clarament la reflexió crítica per part de la ciutadania. També lamentem que no s’haja consultat el Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació en cap moment de la tramitació de la coneguda com llei d’À Punt. Per l’experiència acumulada estos anys, este òrgan podria haver aportat molta informació útil per a la redacció d’una nova llei que millorara alguns punts de l’anterior.

La realitat ha sigut ben diferent. Per això, ens veiem obligats moralment a analitzar públicament alguns aspectes concrets de la nova llei:

1.- Al preàmbul I de la proposició de llei s’afirma que “el plantejament de la prestació del servei de la radiodifusió i televisió, a través de dues entitats dispars, una corporació i una societat anònima amb dificultats en la presa de decisions i gestió, no va tindre en compte aquesta situació de partida [l’adaptació al nou marc de la societat de la informació i l’entreteniment multipantalla]” (DOGV, p. 32717). Es tracta d’una afirmació errònia perquè el Consell Rector era plenament conscient, des de la creació d’À Punt, del nou escenari de consum híbrid i per això s’han fet molts esforços en el web i en les xarxes socials al llarg d’estos anys. El problema ha estat no comptar amb els mitjans i els recursos financers necessaris per a competir encara millor en este nou context multipantalla, altament competitiu.

2.- Al preàmbul III de la llei llegim: “Aquest nou marc jurídic pretén implantar un nou model audiovisual multimèdia públic en el qual es conjuguen la independència, la transparència, la pluralitat i la implantació de les bones pràctiques i del bon govern del sector públic…” (DOGV, p. 32718). Esta afirmació es fa per justificar la reforma de la composició del nou Consell d'Administració, en què els seus 8 membres passen a ser votats directament per les Corts Valencianes. Un d’estos membres és un representant de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, la presència del qual no està justificada amb claredat en la norma. Si tenim en compte que la composició actual del Consell Rector inclou un representant de cada formació política, dels 5 partits que existien a les Corts a la legislatura anterior –ara en serien 4–, 1 representant del Consell de la Ciutadania, 1 representant de la plantilla de la Corporació i la SAMC, i 2 representants proposats pel Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana, queda demostrat, sense cap mena de dubte, que la modificació suposa una pèrdua de pluralitat manifesta, s’allunya dels estàndards europeus més elementals, i contradiu ostensiblement les afirmacions del preàmbul III de la nova llei sobre À Punt.

3.- En la Llei 2/2024, no hi ha cap referència als requisits que hauran de complir les conselleres i consellers del nou Consell d’Administració, ni de la Direcció General de la nova societat mercantil. És a dir, no fa falta estar avalat per un currículum verificable i públic. Cal recordar que a la Llei 6/2016 de creació del Servei Públic de Radiodifusió s'assenyalava que les persones membres del Consell Rector havien d’acreditar més de 10 anys d’experiència professional i/o acadèmica en el camp de la comunicació, que s’expressava en els següents termes: “...es presumeix que [els membres del Consell Rector] gaudeixen de la qualificació, els coneixements, l’experiència i els mèrits suficients els que acrediten haver exercit, durant un termini no inferior a deu anys, funcions en òrgans d’administració, alta direcció, control o assessorament en entitats públiques o privades relacionades amb l’àmbit de la comunicació, la gestió pública o el sector instrumental de la Generalitat; o tinguen rellevants mèrits en l’àmbit de la comunicació o la cultura, tant en la seua activitat professional, com en la seua dimensió docent o investigadora”. De forma incomprensible, la Llei 2/2024, de 27 de juny, no fa cap al·lusió a este tipus de qüestions, la qual cosa sí que genera incertesa sobre la solvència professional i/o tècnica dels components del nou Consell d'Administració, per contrast amb la competència demostrada dels membres del Consell Rector de la llei 6/2016.

4.- La supressió del Consell de la Ciutadania suposa una clara involució que ens allunya dels estàndards europeus i dels països més avançats del món. La nova llei suposa una clara aposta per un model de governança vertical, com el de l’antiga RTVV, en què no s’atenia un principi tan bàsic de la governança contemporània com és la participació de la societat civil en la direcció dels mitjans de comunicació públics, conegut com dret d’accés. Totes les corporacions públiques de mitjans de comunicació modernes disposen d’òrgans consultius com el Consell de la Ciutadania, de rellevància indiscutible actualment. Entre altres, destaquen a França el Consell Consultatif des Programmes de la RTV pública francesa, France Télévisions; a Portugal, la RTP compta amb un Conselho d'Opinião, amb representants de diferents organitzacions socials, a més d'un Consell General Independent de 6 membres, en què només 2 estan designats per les forces polítiques; la RTV pública d’Irlanda compta amb el RTÉ Audience Council, en què participen 15 membres; els mitjans públics alemanys, l’estatal ZDF i els mitjans regionals agrupats sota l’ARD, tenen consells de radiodifusió o juntes de supervisió integrats per organitzacions socials, religioses, econòmiques i polítiques; per citar-ne només alguns exemples. A més, recentment, el Consell Rector de la CVMC havia aprovat la normativa del Dret d’accés, a la qual ens obliga l’article 20.3 de la Constitució espanyola. En contrast amb esta situació, la nova llei no diu absolutament res sobre aquest aspecte tan important per a preservar els drets de la ciutadania.

5.- L’eliminació del representant del personal de la corporació i de la seua societat mercantil també va en sentit contrari als estàndards dels Consells d’Administració dels mitjans de comunicació públics a Espanya i a la resta del món. Esta representació dels treballadors i treballadores en els òrgans d’administració de les corporacions públiques funciona amb normalitat en radiotelevisions autonòmiques públiques com Canal Sur, en el Consell Assessor de RTVE o en les grans corporacions públiques en canals estatals i regionals de Regne Unit, França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, o Portugal, entre d’altres.

6.- Al preàmbul VI, la nova llei assenyala que les Corts dotaran “el consell i el director general d'una carta de serveis i objectius que presidirà l’actuació de l’empresa en fixar els seus objectius generals durant el termini de nou anys, per intentar evitar situacions financerament insostenibles com la que està experimentant la corporació actual i les seves societats vinculades i que generen la impossibilitat de prestar el servei de manera eficient i generen inseguretat entre treballadors i proveïdors” (DOGV, p. 32719). Els membres dels Consell Rector que firmem este document manifestem que, per a evitar “situacions financerament insostenibles”, cal comptar amb els recursos econòmics i financers necessaris per a la gestió adequada de la Corporació. Volem recordar que el balanç pressupostari del 2023 va donar un superàvit de més d'1 milió d'euros, sense comptar amb els 10,5 milions d'euros que el CR s’ha vist obligat a repercutir en el pressupost del 2024 perquè l’actual Consell de Govern de la Generalitat Valenciana no ha especificat com s’abordarà el pagament endarrerit de l’IVA quan hi haja una sentència dels tribunals sobre este tema, cosa que els governs anteriors de la GV sí que es van comprometre a assumir, a través de les lleis d’acompanyament als pressupostos. Així mateix, subratllem que els retards en els pagaments a proveïdors i productores audiovisuals es deuen exclusivament als retards de les transferències de la Hisenda valenciana que patim en els darrers mesos. El mateix ocorre amb el retard en la celebració d’oposicions, provocats per una manca de recursos humans i econòmics imprescindibles.

7.- Tot i que la nova llei fa referència a la transparència en la gestió, no trobem cap indicació sobre els mecanismes que l’haurien de garantir. La manca de pluralitat dels òrgans de govern com el Consell d’Administració i l’absència d’informació sobre com es designarà el Consell d’Informatius, a més de la supressió del Consell de la Ciutadania, no ofereixen prou garanties sobre la governança de la nova Corporació, que hauria de ser, almenys, tan rigorosa com la que hi ha hagut en la CVMC i en À Punt fins ara.

8.- Finalment, lamentem que la llei 2/2024 ignore un mandat tan important de la Llei 6/2016 i de l’Estatut d’Autonomia Valencià com és la promoció i la defensa del valencià, que es troba en condicions de desigualtat molt evidents en comparació amb el castellà. La llibertat es basa en la possibilitat de lliure elecció i en la igualtat d’oportunitats per a exercir-la, i convé recordar que l’oferta audiovisual que té a la seua disposició qualsevol persona que viu a la Comunitat Valenciana és molt majoritàriament en castellà. Els mitjans de comunicació públics valencians han de posar èmfasi en la promoció i la protecció del valencià, perquè és la llengua que es troba en clar desavantatge respecte del castellà en este territori. Sols així es pot dir, de veritat, que es defensa la igualtat i la llibertat.

Per tot açò, les persones del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació que firmem este document, lamentem la precipitació, la manca de rigor i la poca transparència en la tramitació de la nova Llei de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana. Creiem que es perd, una vegada més, l’oportunitat de corregir i millorar els mitjans de comunicació públics; uns mitjans que no són únicament l’altaveu més important i eficaç per a posicionar la Comunitat Valenciana en el lloc que li correspon a nivell estatal i internacional, sinó que són els únics que poden vetlar pels drets comunicatius i d’informació del conjunt de la ciutadania.

*Firmen el present escrit, com a membres del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, les persones que figuren a continuació:

Vocals del Consell Rector: María Lozano Estivalis; José Martínez Sáez; Marc Pallarés Piquer; Rosa Yagüe Perales.

Vocals en representació del Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana: Lola Bañón Castellón; Javier Marzal Felici.

Vocal en representació del Consell de la Ciutadania: Rosa Agost Canós.

Vocal en representació de les treballadores i treballadors de la CVMC i de la SAMC: Rafael Alborch Bataller.