Per què falla la prevenció?
Perquè la veritable prevenció, evitar els incendis, no es cap prioritat per l’administració. No es dediquen suficients recursos econòmics, organitzatius, legals i de tota mena.
Les administracions denominen com a prevenció mesures que no poden evitar incendis, com ara els “tallafocs”, les “neteges” i altres actuacions d’eliminació de la vegetació natural. La major part dels diners i mitjans de prevenció es dediquen a aquestes actuacions que no són preventives, sinó que se dissenyen com a barreres o contencions d’un foc que no s’ha pogut o sabut evitar.
Per a què serveixen els tallafocs i altres discontinuïtats vegetals?
Els tallafocs, si estan ben dissenyats i ubicats (i si hi ha sort) poden ajudar a parar un foc. Són mesures per actuar a posteriori, quan ja és tard i no s’ha evitat el foc. No hi ha estudis sistemàtics i rigorosos sobre la seua efectivitat. Moltes vegades tampoc serveixen per la contenció, i el foc els supera. En condicions meteorològiques adverses difícilment poden parar un foc. Amb el canvi climàtic les condicions meteorològiques seran cada vegada més adverses.
Quins problemes tenen les mesures de contenció, com els tallafocs?
Com a mesures de contenció (que no preventives) fallen moltes vegades. Cada vegada seran més ineficients. En condicions molt adverses el foc bota distancies enormes. S’ha de detallar millor els seus objectius i justificar rigorosament la seua ubicació i possibles efectes. Actualment les justificacions són molt pobres o es donen com bones “per se”.
Són molt cars i s’emporten els diners que haurien de dedicar-se a la veritable prevenció, que ara es troba relegada per les actuacions de contenció. Així mai disminuirà el nombre d’incendis.
Eliminar la vegetació natural i deixar el sòl desprotegit o mal protegit, té efectes molt negatius que rarament es consideren adequadament. Els estudis dels seus impactes són molt deficients (quan es fan).
Quines són les causes dels incendis?
La majoria no tenen causes naturals i són evitables. L’única causa natural són els llamps i suposen un 20% del total. Les causes humanes, la gran majoria, són evitables... però evitar eixos incendis de causa humana se considera impossible i no se dediquen recursos i esforços suficients.
Aproximadament la meitat dels incendis de causa humana són negligències i accidents, perfectament identificats per demarcacions i municipis i resulta factible i realista evitar-los, almenys, una gran part. La causa més habitual són les cremes agrícoles que tenen una alternativa (la trituració) molt més barata que un tallafoc. La trituració no té cap efecte negatiu i té una eficàcia demostrable i demostrada, en evitar focs i fer disminuir el nombre d’incendis.
Altres negligències i accidents freqüents són línies i instal·lacions elèctriques, treballs forestals, fumadors, maquinària agrícola i d’altre tipus, etc.
Què vol dir incendi 'intencionat''?
L’altre gran grup important de causes humanes és el dels incendis “intencionats”. Generalment no es tracta d’incendis provocats amb la intenció d’originar un foc descontrolat ni grans danys, sinó que es tracta d’actuacions comparables als accidents i negligències, però efectuats de manera que infringeixen una llei o normativa. Per exemple, cremes de canyars i barrancs, cremes per afavorir pastures, o cremes de restes agrícoles efectuades de manera incontrolada, etc.
Per què la despoblació i l’abandonament rural no provoquen incendis, sinó al contrari?
Les dades oficials ho demostren. Açò és lògic, ja que és la població i les seues activitats (generalment de manera involuntària) la que genera la major part dels focs. Al territori valencià les comarques que més han patit l’abandonament rural i la despoblació són les que menys incendis tenen.
Des de fa anys, el 70%, o més, de les zones cremades no són boscos, sinó zones desarbrades, incloent pastures, camps de conreus i zones relativament ermes. Gran part dels incendis s’originen i travessen eixes superfícies sense a penes arbres, en contra del que molta gent pensa.
Per què la ramaderia no evita incendis?
La ramaderia no evita cap foc, perquè no interfereix ni combat cap causa humana dels incendis. Lamentablement, l’activitat ramadera ha sigut històricament causa d’incendis (i ara també) i pot generar altres impactes ambientals, com erosió dels sòls, i afavorir la selecció d’espècies vegetals més inflamables.
En tot cas, allà on es necessite eliminar vegetació, pot ser útil i, en eixe sentit, poden ser especialment útils en ajudar a mantindre àrees amb poca vegetació als voltants de municipis i zones habitades. Però sempre s’ha de tindre en compte els seus impactes negatius i el fet que no eviten focs.
Per què la vegetació natural no és la responsable dels incendis?
Els boscos no són els responsables dels incendis, sinó unes víctimes més i la vegetació natural mai es crema espontàniament sinó quan cau un raig i, sobretot, en termes quantitatius, quan un humà genera un foc. Per més vegetació natural que s’elimine del bosc, no s’evitarà ni un sol incendi i no disminuirà de cap manera el nombre d’incendis que patim, però es degradarà més i més el bosc i es convertirà en més inflamable, menys valuós, i s’impedirà la seua evolució cap a etapes més madures, menys inflamables i amb més capacitat de recuperació post-incendi.
La majoria dels focs són resultat d’activitats humanes. Sinó actuem sobre eixes activitats, buscant alternatives, regulant-les i evitant negligències i accidents... mai solucionarem el problema dels incendis. És impossible resoldre un problema sense combatre les seues causes.
Per què necessitem grans extensions de boscos i vegetació natural?
Els boscos i les cobertes vegetals arbustives són imprescindibles per la humanitat. Si ara patim el canvi climàtic, l’esgotament dels recursos hídrics, la contaminació i l’erosió de les terres fèrtils... és en gran mesura per la desforestació i la degradació, per causa humana, dels ecosistemes naturals. Nosaltres, els humans, necessitem, vitalment, les funcions que efectua la coberta vegetal densa, diversa i ben conservada, amb boscos madurs i àrees protegides.
Un bosc netejat o tallat, o degradat, no compleix bé les funcions ecològiques i açò comença ja a ser molt greu. Perdre o degradar el bosc i altres cobertes vegetals naturals, suposa perdre aigua per beure, alterar més encara el clima, augmentar els efectes negatius de la contaminació, perdre el sòl fèrtil, indispensable per a tota activitat primària productiva, i incrementar la freqüència i els efectes negatius de les crescudes de rius i barrancs. Les funcions protectores del bosc tenen un valor immens que no podrem pagar mai si les perdem.
Per què la preservació i extensió dels boscos no perjudica al desenvolupament rural?
La major part dels boscos, al nostre territori, ocupen les zones de muntanya amb pendents elevades, precipitació escassa o moderada i altres condicions que no són les més favorables per l’agricultura productiva. És cert que al nostre paisatge es veuen zones de bancals abandonats que ara estan sent recuperats pel bosc. La major d’eixos bancals es van abandonar a partir dels anys 20 del segle passat, per moltes causes de caràcter social i econòmic, entre elles la poca productivitat i poca rendibilitat d’eixos conreus.
En l’actualitat estan abandonant-se terres ubicades en planes litorals de clima molt favorable, amb sòls fèrtils i disponibilitat d’aigua pel reg. Sembla difícil que a l’interior es troben terres més adequades per l’agricultura que aquestes. En pocs llocs existeix una incompatibilitat o competència real entre recuperació del bosc i una recuperació de l’agricultura de muntanya ubicada en les zones més aptes i viables.
Cal mantindre els conreus situats en zones viables i rendibles i que amb seguretat obtindrien més rendibilitat per aspectes qualitatius que quantitatius. Per aquests cultius de muntanya, estar rodejats de boscos ben conservats, i de zones protegides, és un factor que fa més viable i revaloritza les produccions agràries i altres activitats econòmiques compatibles amb la preservació de la natura.
En pocs llocs resulta realista pensar en un desenvolupat rural basat únicament en activitats agrícoles i ramaderes. Resulta molt més viable una combinació amb activitats compatibles, com la preservació de la natura i les modalitats més respectuoses i regulades de turisme rural, entre d’altres, buscant sempre la qualitat, el rendiment a llarg termini i el respecte als ecosistemes dels quuals depenem.