Una oportunitat per a construir una nova Europa

La Unió Europa travessa un moment de cruïlla: el model neoliberal sobre el qual s’han fonamentat les seues estructures institucionals s’ha esgotat. Alguns i algunes ho portem denunciant des de fa anys. El que ocorre ara és que fins i tot Brussel·les sembla haver obert els ulls i comença a acceptar la fi de cicle d’esta Europa immòbil.  

I és que en els últims anys hem vist tots els dogmes de l’Europa de sempre caure un darrere de l’altre: el de la globalització, el del lliure mercat, el del dèficit públic i la Troika o el dogma d’unes decisions preses per un club de 27 estats, sense la participació de la ciutadania o dels pobles d’Europa. 

És un fet: l’Europa del 2014 o del 2019 no té res a veure amb l’Europa del 2024. Per això, el que reivindiquem alguns és que ens deixem ja de banda d’operacions de maquillatge i que encetem un nou període de transformació profunda de les estructures europees.

Els poderosos saben que el model s’ha esgotat. Per això han accelerat el seu poder amb experiments polítics autoritaris, turbocapitalistes i neofeixistes. Mentren alimenten una dreta extrema, que no s’amaga a qüestionar els principis bàsics de la democràcia o a buscar la confrontació de l’últim contra el penúltim, eixos poderosos tenen via lliure per a seguir enriquint-se a costa del que els pertoca a les persones treballadores. I això ho hem de canviar.

El País Valencià som una nació europea i volem deixar enrere el model caduc d’una Europa dels estats. L’esquerra europeista no ens resignem. Rebutgem, per suposat, l’Europa de l’estatus quo, però estem disposats i disposades a combatre-la amb tota l’energia i a plantar cara als marcs imperants que ens imposen.  

Per això necessitem ambició, coratge i creativitat per a mirar el futur i dissenyar un projecte europeu per als propers 50 anys, una nova Europa. I ho hem de fer en igualtat amb la resta de pobles i nacions que integren la Unió Europea, des de la solidaritat internacional però amb veu pròpia. 

Tenim molt clara l’Europa que volem. Una Europa que protegisca tots els sectors productius valencians: el camp, la ceràmica, el tèxtil, les indústries químiques o el joguet. Volem una nova Europa que acabe amb el model turístic de masses que precaritza les seues treballadores, devora el nostre del territori i nega el canvi climàtic. Una Europa que finalitze i pose en funcionament el corredor mediterrani, que aposte per la mobilitat sostenible en les àrees metropolitanes i que protegisca l’entorn rural del País Valencià, fins ara abandonat i mancat d’inversió. 

La nostra és una nova Europa social, que no ens pose a competir els uns contra els altres. Que desenvolupe el pilar social de drets europeus i que lliure la batalla dels temps de vida a favor de la majoria treballadora, que avance decididament per reduir les jornades laborals i que millore els seus sous. Una Europa que mire més enllà del PIB i del dèficit públic, que assumisca que el creixement infinit és impossible en un planeta de recursos finits i que prioritze un model del benestar, com ho fan Nova Zelanda o Escòcia. 

Una nova Europa ecologista, que treballe per l’equitat territorial i per una transició energètica justa, que no es faça a base de destrossar el territori amb les MAT, amb les megaplantes que fereixen la nostra terra o amb projectes “desarrollistes” com el de la CV-60, que destrossa la Safor. Una Europa que democratitze l’accés a l’energia i en rebaixe els preus.

Cal una nova Europa d’impostos compartits, harmonitzada, amb capacitat de taxar a qui fins ara evadeix i a qui contamina sense fre. Una nova Europa on totes les llengües, totes, la nostra també, siguen oficials i on la diversitat cultural i lingüística es fomente i no es perseguisca. Eixa Europa ha de tindre també una veu valenciana inequívocament feminista i compromesa amb els drets LGTBI. Perquè cal la valentia de plantar cara a tots els qui qüestionen o neguen els nostres drets i llibertats sense que ens tremolen les cames.  Una veu valenciana que defense i tinga molt presents els interessos de les generacions de les persones més joves. 

Per això he decidit fer el pas i presentar-me a les primàries de Compromís, per ser la veu de totes aquestes lluites al Parlament Europeu. Perquè els valencians i valencianes hem de ser part nuclear de la nova Europa que necessitem, cooperant d’igual a igual amb la resta de pobles d’Europa, des del grup parlamentari dels sobiranistes i els verds europeus. Per a denunciar les barbaritats del Govern de Mazón i parar-los els peus a ells i a tota l’extrema dreta europea. Per fer-ho coordinadament amb les entitas socials del País, amb els ajuntaments i el nostres diputades i diputats a Les Corts i a Madrid, per continuar sent una baula més de l’engranatge col·lectiu al servei del País i la seua gent.