Abril i La Gossa Sorda conquereixen Brussel·les: el Festival Estellés es converteix en referent internacional de la música en valencià
La cinquena edició del festival reuneix més de 500 persones a la sala VK i consolida una cita que connecta la diàspora valenciana a Europa amb l’escena musical del País Valencià
- La cinquena edició del festival reuneix més de 500 persones a la sala VK i consolida una cita que connecta la diàspora valenciana a Europa amb l’escena musical del País Valencià
El darrer cap de setmana de setembre ja té una cita marcada en el calendari de la diàspora valenciana a Europa. El Festival Estellés ha convertit Brussel·les en punt de trobada per als valencians que viuen fora del seu territori i, al mateix temps, en una plataforma per a projectar la música en valencià més enllà de les seues fronteres. La cinquena edició, celebrada el 26 de setembre a la sala VK, ha reunit més de 500 persones amb un cartell que simbolitza dues generacions de la música valenciana: La Gossa Sorda i Abril.
Per a Pablo Garrigós, portaveu de l’Espai Valencià a Bèlgica, organitzador del festival, l’elecció dels dos noms resumeix bona part de l’evolució de l’escena musical valenciana. “Són dos bandes que representen pràcticament tota la història recent de la música valenciana”, explica. D’una banda, el retorn de La Gossa Sorda, en el penúltim concert de la seua trajectòria; de l’altra, Abril, “les noves generacions que venen apretant molt fort”.
La combinació té també un valor simbòlic. La Gossa Sorda pertany a una generació de grups que va obrir camí per a una escena musical en valencià que avui presenta una diversitat d’estils molt més gran. “Molta de la música actual en València té un deute amb totes aquestes grans bandes que van començar a obrir camí”, assenyala Garrigós. Al seu parer, l’aparició de nous registres i maneres de fer música ha contribuït a crear “un panorama musical molt, molt, molt ric”.
Una cita que ja travessa fronteres
El que va començar fa cinc anys com una aposta de l’Espai Valencià a Bèlgica s’ha convertit en una cita que ja supera el públic resident a Brussel·les. Garrigós explica que enguany han rebut missatges de valencians residents a Alemanya, els Països Baixos i França que han tornat al festival i que ja tenen fixat en el calendari l’últim cap de setmana de setembre.
“No és el seu primer any i ho tenen fixat com una data”, explica. El festival s’ha convertit també en una ocasió perquè valencians dispersos per diferents països europeus es retroben, coincidisquen a Brussel·les i compartisquen una nit de música en valencià.
Aquesta dimensió europea és precisament un dels trets diferencials de la iniciativa. L’Espai Valencià no concep el festival només com una programació musical per als valencians que viuen a Bèlgica, sinó com un espai de trobada per a una comunitat molt més àmplia.
“Hi ha una diàspora valenciana que fins avui no estava millor constituïda o visibilitzada”, apunta Garrigós. I aquesta comunitat, recorda, “també consumeix oci com a casa”.
La música en valencià com a carta de presentació
La trajectòria del festival ha estat possible, segons el seu organitzador, gràcies també a la implicació dels artistes. Garrigós recorda especialment el primer any, quan Zoo va actuar a Brussel·les sense conèixer encara l'organització. Aquell concert, amb unes 600 persones, va permetre posar en marxa una iniciativa que cinc anys després ja està consolidada.
Des d’aleshores, pel Festival Estellés han passat Zoo, La Fúmiga, JazzWoman i altres propostes de l’escena valenciana. El projecte ha anat creixent fins a convertir-se en una finestra de la música feta al País Valencià davant d’un públic europeu.
Josep Nadal, cantant de La Gossa Sorda, comparteix aquesta lectura. Per al músic, Brussel·les és “un puntet al mapa” dins del procés d’internacionalització de la música en valencià. “Com a cultura minoritzada que som”, explica, és important començar a portar aquesta música a altres territoris i donar suport, al mateix temps, als valencians que hi viuen.
Nadal considera que la capital belga té, a més, un valor afegit. “El fet de tindre una part de la matèria grisa valenciana estant a la capital d’Europa també és una cosa interessant”, apunta. El Festival Estellés funciona així com una via d’entrada de la cultura valenciana a un espai europeu i com una manera de reivindicar el valencià com una llengua de cultura més enllà del seu territori habitual.
“Mai em vaig plantejar cantar en castellà”
Abril representa l’altra cara del cartell. Amb una trajectòria encara curta però en plena expansió, la cantant ha trobat en el valencià la llengua natural per expressar la seua música. No ha estat una decisió de mercat ni una estratègia per diferenciar-se: simplement, és la llengua en què pensa i parla.
“Mai em vaig plantejar començar a cantar en castellà”, explica. “Era com si em preguntaren: per què no cantes en anglès? No parle anglès, jo parle en valencià”.
La cantant reconeix que podria expressar-se en castellà, però considera que les seues cançons perdrien part del seu significat. “La meua llengua no seria igual, no transmetria el mateix”, afirma.
Arribar a Brussel·les després d’un any i mig de gira té, per això, una significació especial. Abril admet fins i tot sentir una certa responsabilitat per estar compartint escenari amb La Gossa Sorda. “Estaré fent-ho prou bé per poder estar el segon any de gira a Brussel·les tocant i en La Gossa”, explica.
El festival com a pont
La música és només una part del projecte de l’Espai Valencià a Bèlgica. Al voltant del Festival Estellés s’han organitzat també altres activitats: la Nit Estellés, tastos de cervesa valenciano-belga, visites culturals i altres propostes que busquen reforçar la relació entre valencians i belgues.
Garrigós resumeix la filosofia de l’entitat en una doble funció. D’una banda, “internacionalitzar la cultura valenciana”: portar artistes i referents valencians a Brussel·les perquè puguen mostrar el seu treball davant d’una audiència internacional, europea i belga. De l’altra, oferir als valencians que viuen a l’exterior una programació cultural que sovint no tenen al seu abast.
Aquesta concepció converteix l’Espai Valencià en una mena de pont cultural. “Ser un pont perquè els artistes professionals en València puguen iniciar-se a l’exterior, puguen tindre una infraestructura que es pague correctament i que els done les eines per poder mostrar el seu art fora de les fronteres”, explica Garrigós.
Però el pont funciona en les dues direccions. L’entitat també organitza xarrades, cinema, esmorzars populars, presentacions de llibres i activitats gastronòmiques com el Dia dels Paelles. La idea és que la cultura valenciana circule i, al mateix temps, que els valencians que viuen fora puguen mantindre un espai propi de trobada.
De Brussel·les al món
La cinquena edició del Festival Estellés deixa una certesa per als seus organitzadors: el projecte ja no és només una festa anual. S’ha convertit en una cita que la comunitat valenciana resident a Europa reconeix i espera.
I l’organització ja pensa en la sisena edició. Garrigós avança que volen continuar creixent i donar al festival una dimensió cultural més àmplia: ampliar-lo a dos dies i incorporar-hi cinema, literatura o ràdio, més enllà del concert.
Abril, per la seua banda, prepara el seu segon disc, que publicarà el febrer de 2027, i una nova gira. És una artista encara en construcció que ja ha comprovat que la seua música pot arribar a Brussel·les sense renunciar a la llengua en què va començar a cantar.
I La Gossa Sorda ha tornat a una sala, a l’altra banda d’Europa, per recuperar durant una nit aquella sensació dels inicis. “En una sala, davant de menys gent, també és tota una experiència”, explica Nadal.
Entre els uns i els altres hi ha més que un relleu generacional. Hi ha una escena musical que ha deixat de mirar només cap a dins i una comunitat que, des de Brussel·les, Berlín, París o Amsterdam, està construint també una part de la seua identitat cultural fora del País Valencià. El Festival Estellés ha convertit aquesta connexió en una cita anual. I, cinc edicions després, ja no sembla una excepció.
0