Carmen, la matriarca de 97 anys de l'imperi industrial valencià Climent, a les portes del desnonament tot i ser dependent
LLEGIR EN CASTELLÀ
Carmen Viguer, una dona a punt de complir 98 anys i amb un avançat grau de dependència, va perdre el seu fill Juan Ramón Climent el 2021, assassinat per l'exnòvio de la seua neta, que va ser condemnat a 20 anys de presó per un tribunal popular en un cas de violència vicària. Des de fa més de cinquanta anys viu al municipi de l'Eliana, ara amb la seua altra filla, Carmen Climent Viguer, de 71 anys, i la seua neta, Patricia, en un habitatge familiar que va construir el matrimoni. Totes dues seran desnonades d'ací a un mes en un procediment impulsat per l'entitat semipública Afín SGR i una empresa privada, que reclamen la propietat de l'immoble, adquirit en una subhasta. El desnonament estava previst per al passat dimarts 7 de juliol, però la família va aconseguir un ajornament d'un mes en l'últim moment.
Els Climent són un cognom amb entitat pròpia en la història de la indústria valenciana: és la família que va impulsar La Maquinista Valencia, una empresa centenària dedicada a la construcció de màquines de vapor, fars i altres sistemes auxiliars de navegació. A les seues instal·lacions es van forjar escultures emblemàtiques com la de Jaume I a la plaça d'Alfons el Magnànim de València o el pont de ferro d'Alzira, i la família conserva un important arxiu documental que porta el nom de Francisco Climent, primer propietari dels tallers. La firma va nàixer en la dècada dels huitanta del segle XIX i es va especialitzar en navegació i en maquinària per a la indústria del tabac. El seu fundador, Francisco Climent, va participar en nombroses reformes socials de València: la primera Junta Local de Reformes Socials, l'ampliació de l'Escola d'Artesans, les associacions de socors de la mateixa firma o la Cooperativa de Casas Baratas. Carmen Climent, a càrrec de les cures de sa mare, és la besneta del fundador i, juntament amb els seus germans, va estar al capdavant de l'empresa fins que la van vendre el 2007.
Pocs anys abans de la venda, la família va subscriure un préstec amb una entitat bancària per a obtindre liquiditat. D'aquell contracte, de fa ja dues dècades, deriva una situació límit per a la família: una petició d'embargament i un llançament judicial. Aquesta branca de la família Climent va utilitzar la seua part de l'habitatge, dividit en diverses participacions i valorat en 260.000 euros en la subhasta, per a avalar el préstec davant la Societat de Garantia Recíproca. Segons explica Carmen Climent, besneta del fundador, l'empresa es va vendre, els nous compradors no van pagar la totalitat del préstec que havien subscrit amb Bancaixa, del qual van continuar sent avaladors, i van acabar en una subhasta judicial per un retard en el pagament. La SGR va acudir als tribunals contra l'empresa i contra els avaladors: la família. Carmen explica que els nous propietaris els van convéncer perquè continuaren abonant el deute de manera gradual i que un retard en els pagaments va derivar en aquest procediment judicial. Així mateix, apunta que una altra empresa també va adquirir el deute.
En el procediment intervenen la mercantil Gesvenacem SL, dedicada a la compravenda immobiliària, i la firma Satisfacción Legal Útil, del mateix administrador, empresa que va adquirir una part de l'habitatge que es va subhastar per a saldar el deute —un poc més de la meitat de la propietat—, a més de la Societat de Garantia Recíproca (SGR), que figura com a part demandant en el procediment. Els reclamen un deute de 280.000 euros més 64.000 euros en interessos de demora, per un préstec subscrit fa vint anys. Satisfacción Legal Útil és propietària de la major part de les quotes en ple domini de l'habitatge, adquirit en la subhasta el 2023, i reclama la possessió de l'immoble. Gesvenacem SL figura, juntament amb la SGR, com a part demandant en el llançament.
La situació es va anar enrevessant amb la SGR i el deute subscrit, explica Carmen en conversa telefònica. Una altra empresa amb el mateix administrador que qui va comprar la meitat de l'habitatge en una subhasta també va adquirir el deute que havien contret, i ara es troben encerclades per tots els costats: el mateix titular els reclama l'habitatge per a saldar el préstec. La mercantil que va adquirir la meitat de l'habitatge no va aconseguir la possessió en primera instància, però sí a l'Audiència Provincial el juny de 2024, tal com expliquen des del seu entorn a elDiario.es, obviant que l'habitatge és la residència habitual d'una família. Les afectades també al·leguen que l'habitatge no es pot dividir, per la qual cosa no podien entregar la part que se'ls reclamava.
En primera instància, el jutjat va entendre que l'empresa va adquirir les quotes indivises especificades en la subhasta i en l'adjudicació, i això determina que “no es puga procedir al lliurament de la possessió material de la finca”. L'Audiència ho va revocar en entendre que l'empresa té la majoria de les quotes de propietat, però no d'usdefruit. Carmen recorda que el Codi Civil assenyala que, en cas d'haver-hi dos posseïdors, preval el dret del més antic, i que la seua mare té l'usdefruit de l'altra part.
Finalment, i a les portes de la data del llançament hipotecari, el jutjat ha admés l'informe dels Serveis Socials de l'Ajuntament de l'Eliana, en què es recull el grau de dependència de la 'matriarca', valorada amb el grau 3. “Aquesta casa és la seua vida”, assenyala Carmen per telèfon, que ja creu que la seua família “sembla que tinga una maledicció”, tant per la pèrdua del seu germà com de l'habitatge familiar. El jutjat també considera que l'habitatge és el domicili habitual de Carmen i de la seua filla, que depén d'ella, i acorda un mes per a l'entrega voluntària.