Les faenes de rescat van centrar les primeres hores després de la tràgica DANA que el 29 d’octubre passat va causar 229 morts a la província de València. No obstant això, no es van mobilitzar tots els efectius possibles, tal com ha reconegut el Consorci de Bombers en l’informe que ha remés a la comissió d’investigació de la DANA en les Corts.
El document, a què ha tingut accés elDiario.es (complet al final de la informació), confirma les informacions avançades per aquest diari el mes d’abril passat, quan ja es va posar en evidència la lentitud amb què van anar sumant-se efectius propis a les faenes de cerca de supervivents i rescat.
La raó és que, el 30 d’octubre, un dia després de la catàstrofe, el Consorci de València, responsable de mobilitzar els recursos durant l’emergència, va disposar 170 efectius, dels quals 76 eren d’altres comunitats, 34 del propi cos provincial (de quasi 500 efectius) i 60 brigadistes (de quasi 500). No obstant això, no es va mobilitzar ni un de sol dels 940 bombers forestals que té la Generalitat.
Una qüestió sobre la qual el conseller d’Emergències, Juan Carlos Valderrama, després de recordar que ell va assumir la Conselleria després de la riuada, va justificar en la complexitat de la situació i en la dificultat per a accedir a les zones afectades. Amb tot, va assegurar que “els bombers i bomberes forestals intervinents el dia 30 d’octubre n’eren 87”, una afirmació que va justificar en el fet que els informes no van tindre en compte “la incorporació de personal professional de l’SBF que es va incorporar a les unitats durant aquestes jornades amb caràcter voluntari, ni el fet que algunes unitats que no estaven completes es van completar afegint-hi altres unitats pròximes”. Amb això, el document remés a la comissió de les Corts manté que el dia 30 no es va mobilitzar oficialment ni un sol bomber forestal.
El 10 de novembre, dia amb més efectius: 2.871
“Aquesta memòria reflecteix el resum de les faenes escomeses pel Consorci de Bombers de València, l’organització d’aquestes i la distribució de tasques i personal des de l’inici el 29 d’octubre de 2024 fins al moment actual”, diu l’informe.
En la resposta a l’emergència, s’ha rebut “una ajuda inestimable per part d’un gran nombre de serveis de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (Speis), servicis de Protecció Civil, cossos de bombers forestals, agrupacions de voluntaris i gran quantitat de professionals que, mitjançant diferents fórmules de col·laboració i organització, han prestat els seus serveis a la ciutadania de les localitats afectades, canalitzades a través del Centre de Coordinació d’Emergències”, relata el document.
En total, “per a les tasques encomanades a la Unitat Bàsica d’Intervenció (UBI), que, segons el que s’estableix en el pla especial d’inundacions, consisteix en salvament i rescat de persones, així com controlar i reduir, en la mesura de les possibilitats, les causes i els efectes sobre les persones i els béns, s’ha rebut ajuda de 121 organismes de diferents indrets de l’Estat espanyol, exceptuant els propis assignats o gestionats pel Consorci Provincial de Bombers de València, així com de set organismes provinents d’ajuda internacional, com les delegacions de França o Portugal mobilitzades a través del mecanisme europeu de protecció civil”.
Cal destacar que, “en les tasques de cerca de persones es va actuar coordinadament juntament amb 10 organismes de 5 països diferents: Espanya, els Països Baixos, Suïssa, França i Alemanya”. Així mateix, indica l’informe que “van quedar determinats oferiments d’ajuda sense activar, bé per les característiques de l’ajuda oferida o per la seua oportunitat en cada fase de l’emergència” i afig: “El nombre de personal intervinent de manera simultània en l’emergència ha sigut un reflex clar de la magnitud d’aquesta, i el dia amb un registre més alt va ser el 10 de novembre de 2024, en què es van comptabilitzar 2.871 professionals treballant, dels quals 2.612 eren bombers externs, 72 bombers forestals, 93 brigadistes (Brifo) i 94 personal operatiu propi del Consorci Provincial de Bombers de València”.
El document aclareix que “el total de personal que ha treballat en algun moment de l’emergència és difícilment calculable, ja que gran part del personal propi ha treballat de manera ininterrompuda i repetida i també, en el cas de molts organismes externs, s’han fet relleus de personal durant l’emergència”.
Així les coses, “el nombre total de personal que ha participat en l’emergència resulta molt més gran que la simple suma dels components de cada servei o organisme” i adverteix que “gran quantitat de professionals de tots els organismes participants, especialment els propis de la província de València, van participar de manera voluntària i altruista durant moltes fases de l’emergència, sense que en quedara constància”. És per això que “els números mostrats han d’entendre’s com el mínim de personal professional de l’UBI que treballava en el terreny, encara que la realitat feia evident que les quantitats eren encara més grans”.