La Secció de Delictes d’Odi de la Fiscalia Provincial de València ha presentat davant el Jutjat d’Instrucció número 15 de València el seu escrit de conclusions en relació amb el procediment obert contra la regidora de Vox a València, Cecilia Herrero, per la publicació d’una vintena de tuits de tint racista, fets pels quals demana l’obertura de judici oral i una pena entre 14 mesos i tres anys de presó. Aquest document, a què ha tingut accés elDiario.es, ve com a resposta a la interlocutòria de procediment abreujat dictada el mes de juny passat pel jutge.
L’edil va difondre els missatges entre els anys 2020 i 2024 en la seua xarxa social X, alguns dels quals com ara: “Tanta reconquesta per a acabar pagant-los la invasió als moros”; “Ois. Són salvatges. Fora Àfrica de l’Europa civilitzada”; “No són migrants ni immigrants; són invasors”; “N’hi ha prou de patrocinar el moro; Els recursos nacionals per als espanyols” o “El moro ens envaeix mentre es rearma. Invasió consentida i patrocinada pel govern traïdor”.
Herrero va llançar l’últim missatge el 19 d’abril de l’any passat contra l’exdiputat de Podem a Madrid Serigne Mbayé, que va compartir en la xarxa X (abans Twitter) una sèrie de vídeos racistes, xenòfobs i ofensius de Daniel Esteve, el mediàtic líder de Desokupa, en què ell es preguntava. “No sembla que li falta alguna cosa o només m’ho sembla a mi?”. Herrero va contestar: “Sí. Falta que tornes al teu país”.
En el seu escrit, el ministeri fiscal demana l’obertura de judici oral davant la Sala de l’Audiència Provincial i una pena de presó entre 14 mesos i tres anys, en funció dels punts de l’article 510 del Codi penal infringits.
D’aquesta manera, considera la Fiscalia que els fets relatats són constitutius de “un delicte comés en ocasió de l’exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques garantits per la Constitució, previst i penat en l’article 510.1 a) del Codi penal, 510.3, 510.5 i 510.6 del mateix text legal”. Si s’acull a aquesta primera opció, la pena que se sol·licita per a Herrero seria “de 3 anys de presó amb accessòria d’inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna i multa de 12 mesos amb quota diària de 20 euros i 6 mesos de responsabilitat personal subsidiària i la pena d’inhabilitació especial per a professió o ofici educatiu, en l’àmbit docent, esportiu i de temps lliure per temps de 6 anys”.
Alternativament, el ministeri fiscal considera que també podria ser susceptible d’aplicació l’article 510.2 a) del Codi penal, a més del 510.3, 510.5 i 510.6 del mateix text legal. Si s’acull a aquesta segona opció, la pena sol·licitada seria “d’1 any i 2 mesos de presó amb accessòria d’inhabilitació per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna i multa de 8 mesos amb quota diària de 20 euros i 4 mesos de responsabilitat personal subsidiària i la pena d’inhabilitació especial per a professió o ofici educatiu, en l’àmbit docent, esportiu i de temps lliure per temps de 5 anys”.
En qualsevol cas, afig l’escrit, “i de conformitat amb l’article 56.1 del Codi penal, apartat 3 en relació amb els articles 42 i 79 s’escau la imposició de la pena d’inhabilitació per a ocupació o càrrec públic pel mateix temps”.
L’article 510.1 a) del Codi penal estableix que seran castigats amb una pena de presó d’un a quatre anys i multa de sis a dotze mesos: “Els que públicament fomenten, promoguen o inciten directament o indirectament a l’odi, l’hostilitat, la discriminació o la violència contra un grup, una part d’aquest o contra una persona determinada per raó de la seua pertinença a aquell, per motius racistes, antisemites, antigitanos o altres referents a la ideologia, la religió o les creences, la situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, una raça o una nació, el seu origen nacional, el sexe, l’orientació o la identitat sexual, per raons de gènere, aporofòbia, malaltia o discapacitat”.
L’article 510.2 a) estableix que seran castigats amb la pena de presó de sis mesos a dos anys i multa de sis a dotze mesos: “Els que lesionen la dignitat de les persones mitjançant accions que comporten humiliació, menyspreu o descrèdit d’algun dels grups a què es refereix l’apartat anterior, o d’una part d’aquests, o de qualsevol persona determinada per raó de la seua pertinença a aquests per motius racistes, antisemites, antigitanos o altres referents a la ideologia, la religió o les creences, la situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el sexe, l’orientació o la identitat sexual, per raons de gènere, aporofòbia, malaltia o discapacitat, o produïsquen, elaboren, posseïsquen amb la finalitat de distribuir, faciliten a terceres persones l’accés, distribuïsquen, difonguen o venguen escrits o qualsevol altra mena de material o suports que pel seu contingut siguen idonis per a lesionar la dignitat de les persones per representar una greu humiliació, menyspreu o descrèdit d’algun dels grups esmentats, d’una part d’aquests, o de qualsevol persona determinada per raó de la seua pertinença a aquests”.
“Centra el seu atac en les persones de color de pell negre”
La Fiscalia argumenta la seua petició en el fet que “l’acusada era conscient que els seus missatges s’incorporaven a xarxes telemàtiques amb vocació de perpetuïtat, i mancava des d’aquell moment del control sobre la seua difusió zigzaguejant, tenint en compte que aquests missatges, una vegada van arribar a les mans dels destinataris, aquests podien multiplicar-ne l’impacte mitjançant actes de transmissió successius i renovats, circumstància que incrementava exponencialment els fets i la humiliació consegüent del col·lectiu de víctimes objecte dels seus atacs”.
A més, posa de manifest que, “a través dels continguts publicats durant els anys 2020 a 2024 ha anat associant immigració amb una invasió del territori espanyol, amb el risc consegüent de generar sentiments de por, inseguretat i alarma social entre la població (...), a la ciutadania del qual es dirigeix en particular per a tractar d’orientar el seu vot a favor del partit polític Vox, del qual era en aquell temps regidora”.
Segons exposa, en els missatges “centra el seu atac amb bel·ligerància especial en el col·lectiu LGTBI, en les persones amb discapacitat, en les persones de color de pell negre, d’altres orígens nacionals, a qui cosifica, deshumanitza i els atribueix generalitzadament la comissió de delictes, servint-se a vegades per a fer-ho d’una selecció interessada de preteses notícies, que manipula per a generar alarma o por en la població”.
Amb aquesta finalitat, “fa ús de l’origen de la persona, magrebina, o la seua religió, musulmana, com un tret definitori del presumpte agressor amb la voluntat clara d’associar la seua procedència amb la delinqüència i d’atribuir connotacions negatives i estigmatitzadores a la immigració en general”. Amb tots aquests missatges, insisteix el ministeri fiscal, “contribueix a despertar o augmentar entre la població els prejudicis i els estereotips de manera generalitzada i injusta contra aquests col·lectius de persones, amb el perill evident de generar sentiments d’odi, de rebuig i hostilitat davant seu per part de la població”.
Conflicte en el grup municipal de Vox
Es dona la circumstància que la seua parella i també regidor de Vox, Juan Manuel Badenas, va estar investigat per comentaris racistes, encara que finalment el jutjat va arxivar la causa. L’edil va difondre una faula en les seues xarxes socials en què va atribuir a un immigrant l’assassinat d’un home de 40 anys en el Pont de les Moreres de València, tot i que l’autor dels fets era espanyol. No obstant això, el jutge va argumentar l’arxivament en “la poca rellevància de les declaracions del polític, que només van aparéixer en dos mitjans de comunicació”, entre altres motius.
Com va informar aquest diari, tots dos regidors van ser readmesos en Vox i en el govern municipal després de passar al grup de no adscrits per uns contractes que investiga la Fiscalia. No obstant això, malgrat estar integrats en el grup municipal de Vox, ja s’han separat de la disciplina de vot del PP i dels altres dos regidors d’extrema dreta i han fet perdre diverses mocions a l’equip de Govern en el ple del mes de maig passat.