El PP continua reivindicant el llegat de Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló condemnat a quatre anys de presó per delicte fiscal i pendent d’un altre judici en què la Fiscalia Anticorrupció li demana 12 anys de presó pels presumptes delictes d’insolvència punible i frustració de condemna, blanqueig de capitals i un any per suborn, a més de tres anys d’inhabilitació per a càrrec públic. No obstant això, malgrat un panorama judicial semblant, la líder provincial del PP de Castelló ha reivindicat en el ple de la Diputació de Castelló, governada pel socialista José Martí, la figura de Fabra com el responsable d’inaugurar un aeroport el 2011, pocs mesos abans de les eleccions autonòmiques i municipals, sense avions.
La infraestructura aeroportuària va ser reconvertida per la societat pública Aerocas en un hub industrial a la vista del fracàs inicial. Així doncs, el ple de dimarts de la Diputació de Castelló va aprovar la cessió dels terrenys a la Generalitat, que quedaran adscrits a l’empresa pública. La mutació demanial va ser sol·licitada per la Generalitat Valenciana amb l’objectiu d’ampliar el procés de creixement i desenvolupament de l’aeroport.
L’operació, segons ha explicat el president de la Diputació de Castelló, José Martí, compta amb tots els informes preceptius favorables d’Intervenció, Patrimoni i Secretaria de la mateixa institució provincial. No obstant això, el PP ha lamentat que la Diputació “regale els terrenys de l’aeroport de Castelló a la Generalitat Valenciana en compte de defensar el patrimoni, els interessos i el futur dels castellonencs”. El PP havia sol·licitat la retirada d’aquest punt de l’ordre del dia per “falta de transparència i informació”.
De passada, la líder popular de Castelló ha reivindicat el llegat de Carlos Fabra, president de la institució provincial entre el 1995 i el 2011. “El 25 de març de 2011 va haver-hi un president d’aquesta Diputació [Carlos Fabra] que va inaugurar un aeroport, el 23 de març de 2023, el president d’aquesta Diputació l’acaba de regalar a la Generalitat”, afirma Marta Barrachina. “Dues dates que quedaran per a la història”, ha afegit.
La inauguració de la infraestructura, llavors sense avions, va propiciar una famosa expressió: “L’aeroport de l’avi”, segons va dir Fabra a un dels seus nets. Després d’uns quants anys sense cap activitat, el 2022 passat l’aeroport va mantindre una desena de rutes, amb connexions de Brussel·les, Dublín i Madrid, entre altres destinacions, amb un registre de quasi 150.000 passatgers.
Accions judicials del PP
Per part seua, la portaveu adjunta del PP, María Ángeles Pallarés, denuncia que el PSPV-PSOE i Compromís “han decidit acatar les ordres de Ximo Puig i regalar els terrenys de l’aeroport de Castelló a la Generalitat”. Pallarés ha xifrat el valor dels terrenys en 8,7 milions d’euros i ha anunciat accions judicials “per a restablir el dret d’aquesta casa, dels seus diputats i, per damunt de tot, dels veïns d’aquesta província”.
José Martí, per part seua, ha al·legat que els terrenys “no són un bé patrimonial i, per tant, no es poden embargar, vendre o alienar, de la mateixa manera que no es pot vendre una platja o una carretera”. El president de la Diputació de Castelló ha defensat la figura de la mutació demanial: “Una administració pot passar la titularitat a una altra, en aquest cas, a qui hui té les competències i la gestió de l’aeroport”, ha dit. “L’objectiu és que es desenvolupe més i millor”, ha afirmat Martí en referència a l’aeroport.
La “intensa activitat bancària” de Carlos Fabra
Després d’una condemna ferma de quatre anys de presó per delicte fiscal, Carlos Fabra s’enfronta a una petició de pena de 12 anys de presó per la presumpta ocultació de la seua fortuna a Hisenda amb vista a eludir part de la multa imposada en el primer judici.
L’expolític del PP va rebre 2,6 milions d’euros en comptes a nom seu i va mantindre una “intensa activitat bancària organitzada per ell” amb abonaments superiors a 26 milions d’euros, segons la instrucció. A més, investigadors de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) de la Policia Nacional sospiten que Fabra cobrava comissions de fins a 100.000 euros per mitjançar en projectes urbanístics quan encara presidia la institució provincial.