LLEGIR EN CASTELLÀ
L’expresident de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón és un home agraït. Així ho demostra amb les seues decisions recents: garantir a la seua mà dreta en el Consell un salari públic fins que es jubile. El cap de gabinet, José Manuel Cuenca, que ha hagut de declarar dues vegades en el jutjat —i haurà de fer-ho una tercera dilluns, en un acarament amb Salomé Pradas—, com a parapet de l’expresident, és fins a la data l’únic assessor de Mazón en l’oficina d’expresidents, un recurs sufragat amb fons públics a què tenen dret els que han presidit la Generalitat Valenciana.
El privilegi dels expresidents ho és també, per extensió, per a una part reduïda del seu nucli de confiança. El nomenament de Cuenca com a personal de suport a l’oficina, publicat el 31 de desembre amb efectes del dia 5 del mateix mes, implica no sols un salari de 58.000 euros bruts anuals —categoria C1, equivalent a un assessor del Consell— sinó estabilitat laboral. Al contrari que els assessors rasos, que cessen automàticament alhora que el conseller a qui donen suport, la norma que dona cobertura a l’oficina no estableix un límit temporal a la seua faena. Si el tractament de Molt Honorable és vitalici, s’entén que la cobertura de l’oficina també ho és. I amb això, els seus empleats, llevat que l’executiu els cesse o finalitze la seua vida laboral.
La norma que dona recer a aquestes funcions és l’Estatut d’expresidents, una llei aprovada el 2002 pel popular José Luis Olivas, que assenyala que els exmandataris poden disposar d’una oficina, dos assessors, conductor i servei de seguretat. Poden ser membres del Consell Jurídic Consultiu —i percebre un salari superior a 78.000 euros anuals per aquesta funció— durant 15 anys si esgoten la legislatura i durant 2 si només arriben a l’equador. L’escarit document només assenyala els drets de què pot disposar un excap del Consell i res més delimita temporalment la funció consultiva, que és la que porta parella un sou. Compromís ha plantejat derogar aquesta norma diverses vegades, l’última aquesta legislatura, sense trobar suport en les Corts. Podem també ho va intentar quan tenia representació parlamentària en la seua primera legislatura.
La Generalitat va activar el recurs per a Mazón la primera setmana de desembre. Es tracta d’un pis al carrer de l’Enginyer Lafarga a Alacant, al costat de l’emblemàtica Esplanada d’Espanya, en primera línia de mar. L’edifici públic era seu de la Junta Arbitral d’Alacant, que haurà de buscar un altre immoble per a treballar. L’expresident encara pot disposar d’un assessor més, conductor i seguretat personal per a la seua activitat.
Cuenca, el cap de gabinet, company de pis i amic íntim de Mazón, va ser nomenat el 31 de desembre, amb efectes des del dia 5 del mateix mes. Un mes després que el BOE recollira la dimissió de Mazón —que es va materialitzar el 28 de novembre amb el nomenament de Juan Francisco Pérez Llorca—. El nou cap del Consell va cessar tots els assessors de Mazón el dia 2 de desembre, amb la presa de possessió efectiva del president. El dia 5, segons el que es disposa en el DOGV, Cuenca va començar a treballar en l’oficina de suport a l’expresident Mazón, amb seu a Alacant.