El cervell financer de Zaplana va usar el mateix model del cas Emarsa per a aflorar a Espanya 540.000 euros de diners B ocults a Andorra

Els diferents mètodes utilitzats per la trama Erial liderada per l’expresident de la Generalitat i exministre de Treball, Eduardo Zaplana, formen ja part del millor manual de blanqueig de capitals que s’ha escrit a Espanya. La xarxa d’empreses de Fernando Belhot i dels testaferros de l’expolític van moure a través d’una dotzena de països els diners recaptats del cobrament de comissions i que van repatriar a Espanya a través d’agents de canvi, compra d’actius immobiliaris i “sistemes de compensació”. Aquest últim modus operandi va ser utilitzat ja per un implicat en el cas Emarsa i és considerat una pràctica fraudulenta pel Sepblac (Servei Executiu de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries) i secundat per una empresa legal radicada a Alacant.

El cervell financer d’Eduardo Zaplana, Francisco Grau, va transferir des de l’empresa Imision, radicada a Luxemburg, epicentre de la trama on es van ingressar els 11,1 milions de les comissions, 540.000 euros a dues societats de la família Esteve –grup Levantina– radicades a Panamà, però amb comptes a Andorra: Miliken International i Incania International. La Guàrdia Civil va interrogar durant el procés d’investigació Enrique Ramón Pina, persona autoritzada en aquests dos comptes i home de confiança dels empresaris del marbre.

En l’interrogatori de l’UCO, Pina explica que, en una conversa amb Francisco Grau, amb qui tenia una relació d’amistat per haver treballat d’auditor extern per a Levantina, li va dir que, per a fer unes inversions a Angola, les seues dues empreses necessitaven 540.000 euros per a adquirir maquinària. “Grau es va oferir a transferir aquests fons i a canvi va demanar rebre els diners a Espanya”. D’aquesta manera, Pina s’estalviava viatjar amb diners a Andorra i Grau evitava deixar rastre davant l’Agència Tributària i passar la frontera del país dels Pirineus o transportar el cash des de Luxemburg.

Cal recordar que en aquells anys es va fixar un màxim de 30.000 euros els diners amb què es podia viatjar i que els Mossos d’Esquadra havien incrementat el nombre de controls en carretera a l’eixida d’Andorra pel tràfec d’empresaris espanyols que evadien capitals a través d’aquesta fórmula.

En el cas d’Emarsa, hi va anar Carlos Crespo, germà del que va ser president d’Emarsa, que tenia 340.000 euros en un compte andorrà en l’entitat BPA. Per repatriar a Espanya 300.000 euros que havia sol·licitat retirar, el banc va fer una transferència a l’empresa Iguazu Falls Corporation de l’empresari il·licità Ramón Salvador Águeda, implicat en el cas Brugal.

Posteriorment, aquests diners va ser entregats per l’empresari a Carlos Crespo a Elx. Per regularitzar la situació, el menut dels Crespo es va acollir a l’amnistia fiscal de Montoro l’any 2012 i va legalitzar els diners davant Hisenda. Francisco Grau no els va poder regularitzar, però va disposar dels diners en metàl·lic.