Prioritat nacional i retallades: PP i Vox pacten a la Comunitat Valenciana uns pressupostos que anticipen la seua agenda per a tot el país

La “prioritat nacional”, l’eufemisme que fa servir Vox per a mirar de deixar els migrants sense ajudes públiques, ja és una llei. L’aliança del PP amb l’extrema dreta plasma per primera vegada en un text legal a Espanya aquest concepte importat del lepenisme, obsessionat amb la immigració a Europa. I ho fa a través dels pressupostos de la Generalitat Valenciana, aprovats aquest dimecres a les Corts Valencianes, amb una redacció que incorpora aquest “principi”.

Els pressupostos que Juanfran Pérez Llorca ha pactat amb Vox anticipen l’agenda ultra en altres territoris i són una mostra de les polítiques que podrien desenvolupar-se en el Govern d’Espanya si Alberto Núñez Feijóo pacta un Executiu amb Santiago Abascal: atacs a la immigració, retallades en igualtat i un intent de desprestigiar les llengües cooficials de l’Estat i les institucions de fiscalització. I encara falta per materialitzar les esmenes a la Llei de mesures fiscals, coneguda com a llei d’acompanyament, en què hi ha mesures contra el burca, textos contra l’avortament, rebaixes fiscals als grans patrimonis i una quota per a militars en la Policia Local. De la mateixa manera que Pérez Llorca va ser pioner a negociar el primer govern autonòmic del PP amb Vox, en aconseguir el pacte d’investidura de Carlos Mazón el 2023, ara també té el títol de ser el primer a donar rang de llei a un concepte de constitucionalitat dubtosa.

I com s’ha plasmat la “prioritat nacional”? En els objectius i les línies d’actuació, la lletra menuda de les partides pressupostàries. El terme apareix en desenes d’esmenes, centrades en habitatge i en ajudes d’emergència social, com la renda valenciana d’inclusió, les ajudes a la compra d’habitatge, les ajudes d’emergència per vulnerabilitat social, les ajudes a la maternitat, les ajudes a famílies amb fills i, fins i tot, les ajudes a les persones sense llar, les més vulnerables de l’escala social.

Per a tractar d’evitar un conflicte jurídic, les esmenes de Vox afegeixen en la redacció que el principi s’ha d’aplicar “d’acord amb la legalitat vigent, de manera que procure l’assignació prioritària dels recursos públics a aquells que mantinguen un arrelament real, durador i verificable a la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu d’assegurar la vinculació efectiva i afectiva del sol·licitant amb la regió”. En aquestes ajudes s’exigeix que es reforcen criteris com l’“empadronament històric” a la Comunitat Valenciana o a Espanya i criteris de “vinculació econòmica i social”, com la cotització o l’existència de familiars de primer grau al territori.

El president ha assenyalat que, en la “prioritat nacional” de la qual parla Vox, el PP posa “l’èmfasi en l’arrelament” i nega que siga una política discriminatòria: “Ací s’han fet afirmacions que són completament falses. Aquest pressupost no distingeix entre colors de pell, no distingeix entre immigrants i persones nascudes ací. Per descomptat que no, mai ho toleraria, mai ho toleraria cap dirigent del Partit Popular que ha votat a favor d’aquests pressupostos”, ha assegurat després de l’aprovació dels comptes, encara que la redacció de les esmenes de Vox indica el contrari.

Eliminar l'Oficina d'Inclusió i substituir-la per una “Oficina d'Arrelament i Retorn”

Entre les esmenes més destacades del partit ultra està la que vol fer desaparéixer l’Oficina Valenciana d’Inclusió, posada en marxa a principis d’any per la vicepresidenta Susana Camarero i que tenia previst un pressupost de 900.000 euros. En el seu lloc, la línia passa a denominar-se “Oficina d’Arrelament i Retorn”, amb l’objectiu de “donar suport a entitats que impulsen programes, guies i actuacions adreçades a fomentar el retorn voluntari als països d’origen de les persones migrants que es troben a la Comunitat Valenciana”.

Així mateix, Vox ha incorporat “l’elaboració d’un estudi sobre l’impacte de la immigració massiva en l’habitatge, els serveis públics i la seguretat” o “accions que tinguen per objecte el foment i l’assessorament sobre el retorn voluntari als països d’origen de les persones migrants de la Comunitat Valenciana”. Es crea una línia de 600.000 euros per a “donar suport a entitats que impulsen programes, guies i actuacions adreçades a fomentar el retorn voluntari als països d’origen de les persones migrants que es troben a la Comunitat Valenciana”.

Més retallades als sindicats i als plans d’igualtat

El PP i Vox van acordar reduir en 100.000 euros les ajudes directes que rebien els sindicats UGT i CCOO —50.000 euros a cadascun— per a l’elaboració de plans d’igualtat, i redirigir aquests diners a una nova línia de subvencions destinada a impulsar l’ocupació en municipis en risc de despoblació. En matèria d’igualtat, també van acordar eliminar una disposició addicional del Pla Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista encaminada a fiscalitzar-ne el desenvolupament.

Retallada de les ajudes a l’audiovisual crític

La cultura audiovisual tampoc és una prioritat per al PP i Vox. En el debat de les esmenes, tots dos partits van acordar una retallada del 50% de l’aportació del Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana a l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual per a l’organització dels premis del cinema valencià.

El Consell de l’Audiovisual tindrà un pressupost de tres milions d’euros, però retalla l’aportació per a l’organització dels premis Lola Gaos, uns premis que en la seua gala els organitzadors i artistes es mostraren molt crítics amb l’Executiu del PP. Vox, que va proposar l’esmena, retalla en 65.000 euros aquesta ajuda i la destina a una línia per a la gestió de l’arxiu audiovisual de la Comunitat Valenciana, que gestiona la radiotelevisió pública a través de la Corporació.

L’únic desacord que han mantingut el PP i Vox s’ha produït amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Després d’una primera retallada en els comptes de Mazón, el seu successor ha bloquejat la retirada de quasi un milió d’euros per a l’ens acadèmic, que l’hauria deixat tremolant. Vox ja va tractar, en els últims pressupostos, de desviar diners a altres entitats a través de l’AVL, però les partides no es van arribar a executar.

En altres casos no ha fet falta esperar les aportacions de Vox per a aplicar les retallades. En el cas de les polítiques LGTBI+, la redacció inicial de la partida de la Direcció General de Diversitat ja eliminava les referències al col·lectiu i substituïa les sigles per un indefinit “igualtat efectiva de totes les persones”. També en el cas de l’ocupació: el Consell ha posat en marxa una oficina per a “víctimes d’ocupació irregular” i ha licitat un servei exprés de desallotjament per al parc públic, a través d’empreses privades.

Els pressupostos aprovats a les Corts aquest dimarts són els tercers del PP i Vox i seran els últims de la legislatura. Els comptes arriben després de tres anys de legislatura en els quals s’ha modificat la llei educativa per a reduir l’ús del valencià, s’ha pres el control de la radiotelevisió pública, s’ha canviat la llei de l’Agència Valenciana Antifrau i s’han amenaçat institucions com el Síndic de Greuges; també s’han reforçat les ajudes a la tauromàquia, s’han rebaixat les lleis de protecció del territori i s’ha fomentat una política d’habitatge públic basada en la construcció i la privatització de la gestió de l’habitatge protegit.