Radiografia de la Generalitat: quasi la meitat dels 156 alts càrrecs de Pérez Llorca eren funcionaris abans d’entrar en política

El sentit comú ens pot portar a imaginar els corredors dels diferents òrgans públics de decisió com a espais en què predominen els perfils que han mantingut una trajectòria professional dedicada (quasi) en exclusiva als assumptes polítics. No obstant això, la radiografia professional dels alts càrrecs del Consell revela una arquitectura institucional dissenyada sota la lògica de supervivència i de minimització de riscos. En poques paraules, quan es tracta dels serveis públics essencials, el Govern autonòmic tendeix a tindre poques ganes d’experimentar i prefereix delegar la presa de decisions a les persones que tenen experiència en el sector que administren.

L’anàlisi de les trajectòries professionals dels 156 alts càrrecs en els dos anys previs al seu nomenament demostra que els perfils tecnocràtics i/o funcionarials són els que més abunden. Segons una anàlisi elaborada per elDiario.es sobre les dades del portal de transparència GVAOberta, prop del 45% de la cúpula governamental del president Juanfran Pérez Llorca prové directament del sector públic, encara que la proporció podria variar lleugerament, i fins i tot superar el 50%, atés que un 11,5% dels alts càrrecs presenten perfils mixtos, mentre que un 5,8% encara no han publicat els registres de les seues activitats professionals. No obstant això, aquest patró de reclutament, aparentment esbiaixat en favor dels perfils tècnics, no es distribueix de manera uniforme, sinó que és evident, sobretot, en els casos de quatre conselleries: de Sanitat; d’Educació, Cultura i Universitats; de Justícia, Transparència i Participació; així com la d’Emergències i Interior.

Les xifres són contundents: en la Conselleria de Sanitat, 11 dels 13 alts càrrecs (84,6%) són funcionaris; en Educació, Cultura i Universitats, la proporció arriba a 13 de 17 (76,5%); en el cas de Justícia, Transparència i Participació, 6 dels 8 alts comandaments (75,0%) pertanyen al sector públic; finalment, en Emergències i Interior, 5 de 8 perfils (62,5%) tenen aquest mateix origen.

El gràfic que figura a continuació il·lustra com és la composició interna dels recursos humans de cada conselleria, evidenciant diferències molt clares. D’una banda, les quatre conselleries esmentades anteriorment, a més, tenen una presència nul·la o quasi nul·la dels perfils procedents del sector privat. Per contra, en la Conselleria de Presidència predominen persones que anteriorment treballaven en el sector privat (40,7%), i deixen el funcionariat en un segon pla (29,6%).

On estan llavors els “polítics purs”?

Si els tècnics són els que es concentren en la gestió dels serveis bàsics, la pregunta és evident: qui fa la política? Les dades revelen que els perfils purament polítics —els dedicats quasi al cent per cent a la vida de partit o a càrrecs electes— representen a penes el 17,3% del total del Govern.

Encara que els perfils polítics professionals estan presents en quasi totes les conselleries, tenen més presència en la Vicepresidència Primera (Conselleria d’Habitatge, Ocupació, Joventut i Igualtat), en què suposen un 31,3% del total de càrrecs assignats, la Conselleria de Serveis Socials, Família i Infància (40%) i la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca (37,5%). De fet, a més, la primera i l’última són les conselleries amb la presència més baixa de perfils funcionarials (12,5% i 10%). 

Francament, ens resulta complicat explicar per què les dues últimes conselleries estan, en cert grau, polititzades. No obstant això, en el cas de la Vicepresidència Primera, parlem d’un òrgan molt exposat al públic i encarregat de la coordinació del gabinet i de l’acció política transversal. Llavors, per a fer front al desgast polític resultant del mateix fet de governar, podria semblar més raonable optar per uns perfils més polítics que tècnics, atés que els primers solen estar més acostumats a les compareixences públiques i la rendició de comptes davant les Corts.

Entre els perfils purament polítics, es pot destacar Susana Camarero: va ser diputada, tant en les Corts com en el Congrés, senadora, secretària d’Estat de Serveis Socials i Igualtat i, ara, deté la Vicepresidència Primera i és consellera d’Habitatge, Ocupació, Joventut i Igualtat.

I què hi ha dels perfils procedents del sector privat?

El cas de la Conselleria de Presidència és el més cridaner. A més de ser un dels motors polítics del Govern, és la gran porta d’entrada per a les persones professionals del sector privat, ja que més del 40% dels seus alts càrrecs (11 de 27) procedeixen directament d’empreses (tant grans com pimes) o despatxos d’advocats.

L’executiu fitxa talent en el mercat per a agilitar la gestió i sortejar els embossos burocràtics. El mateix titular de la cartera esmentada, José Luis Díez Climent, segons el currículum publicat, és un bon exemple de què parlem: un advocat que va treballar en les oficines d’Andersen, una gran consultora internacional, i Grupo Pavasal, una empresa dedicada a la construcció i la conservació d’infraestructures civils, industrials i logístiques. Un altre exemple és el director general d’Infraestructures Educatives, José María Larena Berrocal, que va treballar quasi 20 anys en el BBVA, exercint les funcions de director d’Oficines de Banca Comercial i ocupant-se de la gestió de pimes, empreses i banca personal.

En definitiva, sembla que el Govern actual de la Generalitat opta per un repartiment de tasques pragmàtic, tot i que també és cert que continua havent-hi casos en què una persona és l’encarregada de dirigir un sector poc relacionat amb la seua activitat professional prèvia. Aquests són els casos de Beatriz Simón Castellets, l’actual directora general de Dependència i de les Persones Majors, que va ser gerent en el sector tèxtil en els dos anys previs al seu nomenament, o José María Larena Berrocal, a qui acabem d’esmentar, indicant que va treballar prop de 20 anys en el BBVA; hi ha altres casos similars, que es poden examinar consultat la informació publicada en el portal GVA Oberta.