Cara i creu de la València de Rita Barberá
Vint-i-quatre anys de govern (1991-2015), dels quals els últims vint han estat gestionats amb majoria absoluta, donen quasi per a transformar una ciutat sencera.
Aqueix va ser el temps que la fa poc difunta exalcaldessa de València, Rita Barberá, va estar al capdavant de l’Ajuntament, un període en què va combinar projectes positius amb altres enquistats per conflictes veïnals i jurídics.
Més enllà de la construcció de nombrosos poliesportius i de centres municipals per a persones majors, va haver-hi diversos projectes que van destacar sobre la resta per a les coses bones i per a les pitjors.
Potser la recuperació de la dàrsena del port per a la ciutat com a conseqüència de la Copa de l’Amèrica haja estat un dels més emblemàtics.
El que abans havia estat una zona fosca, tancada, degradada i d’accés restringit s’ha convertit en una part més del Marítim per a ús i gaudi dels ciutadans.
No obstant això, a falta d’acabar de desplegar el pla d’usos, el Consorci creat amb la Generalitat i el Govern central ha d’apanyar-se-les per a tornar el préstec de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) de 430 milions d’euros sol·licitat per a finançar unes obres que l’actual alcalde, Joan Ribó, ja ha insistit que ha d’assumir l’executiu central.
Al mateix temps, Barberá va ser una de les impulsores del projecte del parc Central, que suposa el soterrament de tota la platja de vies que donen accés a València per a construir una estació subterrània que ha de substituir la provisional de Joaquín Sorolla i un gran jardí en superfície, dissenyat per la prestigiosa paisatgista Kathryn Gustafson.
Barberá va liderar l’any 2003 la creació de la societat juntament amb la Generalitat i el Govern central per a desplegar una actuació, que amb la crisi s’ha vist paralitzada i qüestionada. Encara així, les obres de la primera fase del jardí van arrancar quasi al final del seu últim any de legislatura.
A menor escala, altres de les actuacions positives per a la ciutat han estat el Palau de Congressos, el Bioparc, el parc de Capçalera o la restauració de monuments tan emblemàtics com la Llotja o el Mercat Central, entre altres.
Arrogància i falta de diàleg
Altres projectes impulsats per Barberá en aquests anys no van arribar a cristal·litzar o, si ho van fer, van acabar paralitzats per la crisi o la justícia.
I és que, segons han comentat a eldiario.es alguns dels adversaris polítics que va tenir en l’Ajuntament, “el seu dèficit més gran va ser una certa arrogància política, potser provocada per les seues contínues majories absolutes”.
En aquest sentit, han afegit que de vegades va pecar “de falta de diàleg amb la gent que no pensava com ella”.
Un exemple ben clar en va ser el seu encabotament a portar avant contra vent i marea el pla del Cabanyal, paralitzat pel Govern central en l’etapa de Zapatero perquè suposava un espoli.
El projecte de la Zona d’Activitat Logística (ZAL) acordat el 1994 juntament amb la Generalitat i el Govern, llavors controlats pel PSOE, que va suposar el desallotjament de veïns de la Punta i continua hui en dia paralitzat, és un altre exemple, juntament amb el pla de recuperació de la muralla àrab al Carme, que també va trobar una forta resposta veïnal i no s’ha arribat a executar, a pesar que va implicar reallotjaments.
Les mateixes fonts consultades han destacat que “en els anys de bonança econòmica, la ciutat va créixer al ritme que van marcar els agents urbanitzadors, però quan va arribar la crisi, tot es va parar i els serveis de l’Ajuntament no van donar una resposta a l’altura de les circumstàncies”.
Precisament la crisi ha paralitzat també projectes emblemàtics impulsats per l’Ajuntament de Rita Barberá com el nou Mestalla o el PAI del Grau, per al qual es va fer un concurs internacional d’idees presentat a Venècia.
