“Som un 12% més pobres que la resta dels espanyols”

José Vicente González (València, 1946), pèrit industrial de professió i president de GH Group, empresa fundada el 1961, és responsable de la Confederació d’Organitzacions Empresarials de la Comunitat Valenciana (Cierval) des del juliol del 2011, i també president de Fira València des del 2013 i vicepresident de la patronal espanyola (CEOE).

Anem pel camí de la recuperació, però encara queda molt per fer? Per exemple?

A la Comunitat Valenciana la gran aposta és incrementar la productivitat. Som un 12% més pobres que la resta dels espanyols i això s’arregla fent augmentar la productivitat. No podem continuar reduint salaris, això té un límit. Cal solucionar-ho internacionalitzant les nostres empreses, augmentant la innovació i les inversions en R+D+I i incrementant la dimensió de les empreses. D’altra banda, cal millorar, i és urgent, el sistema de finançament autonòmic i fer un repartiment just entre les autonomies dels fons i dels PGE.

Quina valoració fa del nou Govern valencià? Crítiques? Decisions encertades?

Tenint en compte els mitjans tan escassos de què disposa, ho va fent raonablement bé. Tenim molt bones relacions amb els membres del Govern, és la nostra obligació com a representants dels empresaris, perquè representem una part important de la població. Jo, en aquest sentit, sempre faig dues coses: avenir-me amb el Govern i bastir ponts a l’oposició.

Quines diferències troba respecte del Consell d’Alberto Fabra?

Evidentment són dos governs diferents, però tenen una cosa en comú: la dificultat de prendre mesures d’impuls econòmic per la falta de finançament.

El finançament autonòmic és el problema principal per a la Comunitat Valenciana? Per què?

Hi ha una acció prioritària, que és canviar el model de finançament autonòmic, perquè l’actual perjudica directament els valencians respecte de la resta dels ciutadans espanyols. I això ho reconeixen i ho saben tots els polítics, encara que no n’hi haja cap que hi haja fet res de moment. No he sentit Rajoy ni Sánchez dir què faran amb aquest tema.

Pense que cal fer pedagogia i explicar-ho a la societat. Només quatre comunitats: Madrid, les Balears, Catalunya i València recapten més finançament que en reben. Són, en conseqüència, contribuents nets. Però els PIB per capita de Madrid, de les Balears i de Catalunya, sobre una mitjana nacional del 100%, representen el 127,8%, el 105,6% i el 117,9%, respectivament, i a la Comunitat Valenciana un exigu 88,4%, que ha anat empitjorant en els últims anys.

La conseqüència immediata d’aquest infrafinançament i dels excessos que s’han comés és un deute impagable i que augmenta. A més, els Pressupostos Generals de l’Estat preveuen des de fa dècades unes inversions injustes i escasses per a la nostra comunitat, que hauria de rebre una inversió equivalent a la població valenciana, és a dir, del 10,7 %. En els dos últims anys només hem rebut una xifra lleugerament superior al 6,2 % del total. És imprescindible recuperar aquest endarreriment. No es tracta de fer augmentar els pressupostos del Ministeri, sinó que, quan es repartisquen, la Comunitat Valenciana no isca perjudicada.

Quant de temps pot aguantar la Comunitat Valenciana amb el model de finançament actual? És viable la Generalitat amb els recursos actuals?

No és viable una autonomia que amb prou faenes té per a atendre les necessitats d’educació, de sanitat i de serveis socials. Per què un xiquet d’una altra autonomia estudia amb tauletes tàctils i els nostres en barracons amb pissarres? La nostra sanitat té menys prestacions que en altres autonomies És just? Els valencians paguem més que uns altres, però rebem menys, ja no solament pel que fa a finançament, sinó també quant a inversions regionalitzables i infraestructures. La conseqüència immediata és una pèrdua de competitivitat territorial creixent que cada dia ens converteix en més pobres i que fa que s’incremente el nostre deute de manera alarmant. No és sostenible ni viable.

Què més es pot fer per a aconseguir un finançament just per als valencians?

És una decisió política. Entenc que cal explicar amb pedagogia la situació asfixiant que tenim a la Comunitat Valenciana i la injustícia que tot això comporta. Encara que a molts els faça mal, cal posar tot el pastís damunt de la taula, inclosa la part de l’Estat, i establir un nou sistema de finançament just. Quant al deute, hem d’arribar a un acord, ja que ha assolit una proporció estratosfèrica, impagable i inassumible.

La Comunitat Valenciana té un dèficit d’infraestructures ben important, amb un Corredor Mediterrani que continua pendent al cap de molts anys...

El Corredor Mediterrani és un eix estratègic de vital importància no solament per a la Comunitat Valenciana, sinó també per a tot Espanya. La Unió Europea ho ha reconegut així i és el Govern d’Espanya qui té la responsabilitat de complir els seus compromisos i les ordres de la UE. Des de Cierval, els empresaris de la Comunitat Valenciana sempre ho hem defensat en temps i en forma, i ho continuem fent així. El tercer fil és tan sols una solució provisional i, així i tot, tampoc no es van complint els terminis.

Què li sembla la situació que es viu a Espanya, amb un Congrés molt dividit i dificultats per a formar Govern? Quina pensa que és la millor opció?

No es tracta de valorar les diferents combinacions. Per a créixer i crear ocupació, la millor solució és la que afavorisca un govern sòlid i estable que genere confiança en els ciutadans i en les empreses i que siga capaç de promoure l’assoliment dels objectius de dèficit públic, l’execució pressupostària i el control del creixement del deute públic.

El govern nou ha de tenir un programa que incloga una reforma de la Constitució, un model nou de finançament autonòmic, una reforma educativa i una política econòmica i social eficient. Per a fer-ho, cal que siga un govern estable, capaç d’afrontar aquests reptes per a apuntalar la recuperació econòmica, consolidar la creació d’ocupació i fer que l’eixida de la crisi arribe a tots els àmbits de l’economia real.

Quins són els reptes principals de la Comunitat Valenciana amb vista als pròxims anys?

Ja ho he dit, canviar el model de finançament autonòmic i millorar la productivitat per mitjà d’una millora del model productiu que es base en la innovació, la internacionalització i l’augment de la dimensió de les nostres empreses, ja que ara la majoria són pimes o micropimes.

I per a Cierval?

En l’àmbit intern, el nostre repte és culminar el procés de reforma en què estem immersos mirant cap avant i no cap al passat. Volem una Cierval forta amb unes territorials fortes. En aquest moment, totes les portes estan obertes.

Quina és la situació de Fira València? I el futur?

Si es compleix el full de ruta, la Fira tindrà un futur ben llarg. S’ha avançat molt i ja és clar el camí que hem de seguir. També avancem quant als comptes: si el 2010 hi havia un saldo negatiu de 17 milions d’euros, el 2016 esperem recuperar el saldo positiu. Hem recorregut un camí tortuós de retallades i hem arribat a l’os. Després d’aquesta faena intensa falta trobar la fórmula jurídica que permeta gestionar-la adequadament.

Què pensa vosté quan s’assabenta de notícies com l’Operació Taula contra la corrupció?

Més que pensar directament sent ràbia i disgust: la imatge de la Comunitat Valenciana ix perjudicada i m’afligeix, perquè els valencians, en termes generals, som gent normal, honrada i treballadora. Però també pense que la justícia ha de ser ràpida i igual per a tots. Els corruptes són corruptes i ho han de pagar sense distincions.

I quan veu desfilar pels jutjats molta gent que ha tingut responsabilitat de govern?

Avergonyeix pensar que una persona amb responsabilitats públiques haja comés delictes d’aquesta naturalesa. Personalment espere i desitge que molts dels tècnics i funcionaris que van “desfilant” com a imputats siguen innocents i confie que la llei s’aplique contundentment sobre els culpables.

Pensa vosté que la imatge que es transmet de la Comunitat Valenciana cap a l’exterior és la de la corrupció?

Desgraciadament, en aquest moment la imatge és la que és. Però no hem d’oblidar que de corrupció també n’hi ha hagut en altres autonomies; recordem els casos de Madrid i el senyor Bárcenas, a Catalunya el cas dels Pujol o a Andalusia els ERO…

I què es pot fer per a canviar aquesta imatge?

La imatge es reconstrueix amb transparència i treball. La justícia hi ha de contribuir actuant amb rapidesa.