LLEGIR EN CASTELLÀ
El Govern balear ha sol·licitat al Govern central que declari l'arxipèlag en situació de contingència migratòria extraordinària per evitar l'arribada dels 49 menors migrants no acompanyats que li han estat assignats dels més de 3.000 que els propers mesos preveuen ser reubicats des de les Canàries, Ceuta i Melilla. Així ho ha anunciat la presidenta balear, Marga Prohens (PP), que ha precisat que les illes pretenen acollir-se a aquesta mesura “no per repartir” menors a altres autonomies, sinó perquè “ja no es donen les condicions de dignitat” per acollir nous nens i adolescents arribats a les costes espanyoles sense la companyia d'un adult.
No obstant, per poder activar aquest mecanisme, les autonomies han de triplicar la seva capacitat ordinària d'acollida, cosa que no passa en el cas de les Balears: per obtenir-la hauria de superar els 1.218 nens i adolescents migrants acollits, un 45% més dels que atén actualment (uns 670). Una situació radicalment diferent de la que travessen les Canàries, que, amb una capacitat de 737 places, acull actualment 5.017 menors, Ceuta, que amb 28 places assumeix l'atenció de 84 joves, i Melilla, que atén 160 menors amb una capacitat de 28 places.
El Govern espanyol, de fet, va declarar divendres passat la contingència migratòria extraordinària en aquests tres territoris, de manera que es posarà en marxa així el protocol per a la reubicació i el trasllat dels joves. Està previst que, en el termini d'un any, més de 3.000 menors siguin derivats a altres regions espanyoles per destensionar l'arxipèlag canari i les dues ciutats autonònomes.
Prohens, sobre això, ha asseverat que el Govern no reclama la contingència per “repartir”. La figura, inclosa en el text aprovat pel Govern per donar llum verda a les reubicacions, habilita les comunitats autònomes que es declarin saturades a reubicar els menors en altres regions amb els recursos menys pressionats.
Davant les manifestacions de la líder balear, el delegat del Govern central a les illes, Alfonso Rodríguez, ha reiterat que l'arxipèlag no compleix els criteris fixats per l'Executiu central per declarar la situació de contingència migratòria, ja que no supera per tres les places d'acollida de menors migrants no acompanyats. En aquest sentit, ha incidit que la normativa estatal estableix que aquesta declaració només es pot sol·licitar quan se supera per tres la capacitat ordinària, una situació en què únicament es troben actualment Canàries, Ceuta i Melilla.
“El que no val és dir que s'està al 1.000% de capacitat perquè el Govern diu que només té 65 places per acollir menors. El Govern d'Espanya indica a les comunitats les places d'acollida que han de tenir cadascuna per donar una resposta de país a aquest fenomen”, ha al·legat.
D'altra banda, Prohens ha assenyalat que, segurament, aquest dilluns l'Advocacia balear interposarà el recurs contenciós administratiu previst pel Govern contra el reial decret aprovat el 22 de juliol passat, que regula el procediment de repartiment -amb la inscripció de cada menor al registre estatal i el seu trasllat en un termini màxim de 15 dies-. Balears va autoritzar divendres passat els seus serveis jurídics a presentar així la seva segona impugnació contra el sistema de distribució dels menors, després que el mes de març passat l'Executiu del PP ja recorregués davant el Tribunal Constitucional la modificació de la llei d'estrangeria que en permet les derivacions.
De la mateixa manera, com ha recordat Prohens, el Govern també recorrerà el decret aprovat la setmana passada pel Consell de Ministres, el que fixa la capacitat ordinària d'acollida de cada comunitat, aplanant així el camí de les reubicacions.
En les seves declaracions als mitjans, la presidenta ha carregat contra el Govern d'Espanya per les “amenaces” rebudes i el doble discurs que, segons la seva opinió, manté l'Executiu central en matèria migratòria. “Emergència migratòria i social per muntar carpes, posar a disposició una terminal del port de Palma i hotels a disposició sí; emergència migratòria per enviar als més de 500 policies i guàrdies civils que reclamen els sindicats o per reconèixer que Balears té situació molt alarmant, no”, ha dit.
“Si m'amenacen en un estat de dret per fer ús de recursos davant el Constitucional o el Suprem i per posar sobre la taula les dades és que potser el Govern hauria de revisar la concepció d'Estat de dret”, ha criticat.