LLEGIR EN CASTELLÀ
Les Balears travessen el seu estiu més intens en matèria migratòria. Mentre es multipliquen els rescats a la Mediterrània occidental i la arribada de migrants bat rècords a l'arxipèlag, el Govern central ha donat llum verda al nou sistema de repartiment de menors migrants no acompanyats procedents de les Canàries, Ceuta i Melilla, una mesura que ha obert un enfrontament directe amb l'Executiu de Marga Prohens (PP). El xoc és frontal: mentre Moncloa defensa que la llei es complirà amb terminis estrictes i criteris objectius, la líder balear respon que l'arxipèlag, que haurà d'acollir 49 dels més de 3.000 migrants que preveuen ser reubicats, sobrepassa la seva capacitat d'acollida i acudirà als tribunals per evitar un col·lapse encara més gran: “Es tracta de defensar els drets i la dignitat d'aquests menors. A Balears estem desbordats”.
Actualment, la comunitat autònoma acull uns 670 nens i adolescents que, com en altres regions, han creuat el mar per fugir de conflictes bèl·lics, persecucions i fams. De tots ells, més de 300, segons les xifres del Govern, han arribat al llarg d'aquest any. A més, les illes tenen 72 places específiques per a menors arribats sense la companyia d'un adult, cosa que representa l'11,4% del conjunt de places consolidades per a l'assistència a joves tutelats.
No només això. Aquestes 72 places suposen tan sols el 17,7% de les 406 amb què hauria de comptar l'arxipèlag d'acord amb el criteri establert pel Govern en el reial decret que el Consell de Ministres va aprovar dimarts passat, que fixa la capacitat ordinària del sistema de protecció de menors estrangers no acompanyats a partir duna ràtio de 32,6 places per cada 100.000 habitants. Tenint en compte aquests criteris, que l'Executiu central qualifica d'objectius, clars i transparents, les Balears haurien de disposar d'un total de 406 places. Les dades posen de manifest que l'atenció als adolescents i infants arribats a pastera es fa molt majoritàriament amb recursos d'emergència.
Balears acull a uns 670 menors que han arribat en pastera a les seves costes, dels quals més de 300 han arribat al llarg d'enguany. A més, compten amb 72 places específiques per als arribats sense la companyia d'un adult, la qual cosa suposa tan sols el 17,7% de les 406 amb les quals hauria de comptar l'arxipèlag d'acord amb els criteris del Govern
Balears exigeix entrar en contingència migratòria
En aquest context, i malgrat incomplir amb els requisits per fer-ho, el Govern balear sol·licitarà entrar en situació de contingència migratòria, una figura amb què el decret habilita les comunitats autònomes que es declarin saturades a reubicar els menors en altres regions. Per cursar aquest mecanisme, les autonomies han de triplicar la seva capacitat ordinària d'acollida, cosa que no passa en el cas de les Balears: per obtenir-la hauria de superar els 1.218 menors migrants acollits, un 45% més dels que atén actualment. Amb tot, Prohens replica que a les illes no hi ha “espais ni professionals” que puguin allotjar i atendre els menors.
“Ens hem situat en uns nivells que mai a la història d'aquestes illes havíem conegut i, com a conseqüència, els serveis de protecció están absolutament desbordats”, apuntalava aquest divendres el vicepresident primer de l'Executiu balear, Antoni Costa.
Ens hem situat en uns nivells que mai en la història d'aquestes illes havíem conegut i, com a conseqüència, els serveis de protecció estan absolutament desbordats
El gabinet de Prohens qüestiona la fórmula escollida per Moncloa per fixar, mitjançant un reial decret, els números corresponents a cada comunitat autònoma. “Per què aquesta fórmula i no una altra? En base a què? Té base científica o reconeguda dins d'Europa? No ho sabem. Reiterem la queixa de manca d'informació en tots els processos que duu a terme en aquest àmbit l'Estat des de tots els ministeris competents”, asseverava aquesta setmana la consellera de Presidència, Coordinació de l'Acció de Govern i Cooperació Local, Antònia Maria Estarellas.
El ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, per la seva banda, responia poc després que els criteris utilitzats són plenament objectius: la ràtio establerta per a cada comunitat autònoma s'ha calculat dividint la població total de cadascuna a 31 de desembre pel quocient resultant de dividir la població total d'Espanya. ateses pel conjunt del sistema de protecció espanyol. Amb tot, Bolaños va esmentar Balears entre les regions que pateixen més pressió migratòria.
El ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, assenyala que els criteris utilitzats per a calcular la capacitat d'acolliment de cada comunitat autònoma són plenament objectius. Amb tot, reconeix a Balears entre les regions que major pressió migratòria sofreixen
El text impulsat pel Govern central persegueix que els menors tinguin dret a abandonar Canàries, Ceuta i Melilla territoris i ser acollits a altres comunitats autònomes que tinguin a disposició recursos menys saturats. El decret introdueix per primera vegada un mecanisme de distribució obligatòria davant de les reticències, principalment, dels governs autonòmics del PP.
Recurs davant del Tribunal Suprem
Enmig d'aquest debat, Balears va autoritzar aquest divendres els seus serveis jurídics a interposar el que serà el segon recurs contra el sistema de repartiment de menors migrants. Després que el mes de març passat l'Executiu autonòmic impugnés davant el Tribunal Constitucional la modificació de la llei d'estrangeria que permet les derivacions, ara serà el torn del reial decret aprovat el 22 de juliol passat, que regula el procediment de repartiment -amb la inscripció de cada menor al registre estatal i el seu trasllat en un termini màxim de 15 dies a la comunitat designada-. De la mateixa manera, el Govern també recorrerà el decret aprovat aquesta setmana pel Consell de Ministres, el que aplana el camí de les reubicacions.
Balears va autoritzar aquest divendres als seus serveis jurídics a interposar el que serà el seu segon recurs contra el sistema de repartiment de menors migrants, igual que ja fes al març davant el Tribunal Constitucional contra la modificació de la llei d'estrangeria que permet les derivacions. També impugnarà el decret que dona llum verda a la mesura
La intenció de l'Executiu amb la futura impugnació passa perquè la Justícia suspengui el repartiment de manera cautelar so pretext de la situació límit que, al·lega, travessen els sistemes d'acollida de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, amb una “sobreocupació” que l'Executiu xifra en més d'un 1.000% de la capacitat prevista a les quatre illes. No en va, així li va traslladar Prohens al president del Govern, Pedro Sánchez, durant la reunió que tots dos van mantenir el 29 de juliol passat al Consolat de Mar -seu de la presidència balear-: “El Govern [espanyol] ha de frenar el repartiment per una qüestió d'humanitat”, va deixar anar la presidenta, que va advertir que recorrerà “a totes les vies legals” possibles per evitar la derivació dels nens i adolescents no acompanyats: “Em dol que els menors no puguin estar en condicions òptimes per aquesta sobreocupació. És un crit d'auxili: no podem acollir més”.
El Govern espanyol: “Balears no està al límit de la seva capacitat”
Les dades del Govern contradiuen, no obstant, les manifestacions de la líder del PP a les illes. Ho va expressar dimecres passat el delegat de l'Executiu central a l'arxipèlag, Alfonso Rodríguez, que va asseverar que les illes ni estan al límit de la seva capacitat ni tampoc en condicions de declarar-se en situació de contingència migratòria extraordinària, com sí que ho estan les Canàries, que, amb una capacitat de 737 places, acull actualment 5.017 menors, o Ceuta, que amb 28 places assumeix l'atenció de 84 joves, tres vegades més de la seva capacitat ordinària d'acollida. El president canari, Fernando Clavijo, ja va advertir dimecres que “no hi ha excuses” per iniciar el procés i es va mostrar “convençut” que la Fiscalia intervindrà “d'ofici” per garantir-ne el compliment.
El gabinet de Prohens defensa, no obstant, que la seva intenció amb el recurs davant el TS no és en cap cas frenar el repartiment a tot Espanya, sinó únicament a Balears. “L'única pretensió que té el Govern és la que ha manifestat des del minut u, que aquests menors no arribin a Balears perquè la situació que viuran aquí no és una situació digna. No volem paralitzar cap procediment, només que s'entengui que no podem atendre aquests menors. [...] L'evidència empírica, la realitat, ens empara, i el que has fet pertinents”, subratlla el vicepresident primer del Govern.
El pols balear se suma a la contestació d'altres comunitats governades pel PP que també qüestionen el sistema. Però a les illes la situació és especialment simbòlica: mentre les platges s'atorgeixen de turistes, les costes de les illes són testimoni de l'arribada incessant d'homes, dones i nens exhausts a bord d'embarcacions que, durant dies, n'han fet una perillosa i precària travessia.
El pols balear se suma a la contestació d'altres comunitats governades pel PP que també qüestionen el sistema. Però a les illes la situació és especialment simbòlica: mentre les platges s'atipen de turistes, les costes de les illes són testimoni de l'arribada incessant d'homes, dones i nens exhaustos a bord d'embarcacions que, durant dies, han efectuat una perillosa i precària travessia
Encara que històricament el flux migratori des del nord d'Àfrica es concentrava cap a l'Estret de Gibraltar i Canàries, el reforç de la vigilància en aquestes zones, unit als acords de control migratori amb Mauritània i a la proximitat relativa entre Algèria i les Pitiüses (Eivissa i Formentera estan situades a unes 160 milles nàutiques -247 quilòmetres- de la costa algeriana) converteixen a les illes en un objectiu recurrent per a les sortides en pastera.
El trajecte, d'unes 24 a 36 hores en condicions òptimes de mar, és més curt i directe que el que han d'afrontar els qui intenten arribar a Canàries, i evita els controls fronterers de l'Estret. Encara que Menorca i Mallorca queden més allunyades de la costa africana i són destins menys habituals, les embarcacions poden acabar arribant a elles quan els corrents o el vent desvien la travessia, com va succeir en la tarda d'aquest divendres, quan onze migrants van ser rescatats a 35 milles al sud de Maó amb importants símptomes de deshidratació. Quatre d'ells van ser traslladats en estat greu a l'Hospital Mateu Orfila.
Augmenten en un 97,5% els migrants arribats a Balears
Des de començament d'any, un total de 4.859 persones han arribat a Balears en 232 embarcacions, cosa que representa un increment del 97,4% respecte al mateix període de l'any passat, quan 2.186 persones van assolir les illes en pastera. Només a la setmana de l'11 d'agost més de 600 migrants van arribar a la costa balear en més de 35 barques. Fins al dia 1 d'aquest mes, 3.482 algerians i subsaharians van assolir les costes de les illes des del gener a bord de 182 pasteres procedents del nord d'Àfrica, d'acord amb el recompte efectuat per EFE a partir de les dades facilitades per la Delegació del Govern central a les illes.
Segons l'Informe Anual de Seguretat Nacional del Ministeri de l'Interior, al llarg del 2024 van arribar a l'arxipèlag per via marítima 5.882 migrants. Si es manté la tendència actual, Balears podria tancar el 2025 amb unes 11.608 persones migrants arribades per mar, pràcticament el doble que les rebudes l'any passat. D'acord a les dades oficials de la Unió Europea i de l'ONU, el 24 d'agost de 2025 a Espanya han arribat 22.699 persones de manera irregular. D'elles, 11.916 ho han fet per les Canàries. Al mateix període, gairebé el doble de les que han arribat a territori espanyol han arribat a les costes d'Itàlia: 40.510. A Grècia hi han arribat 27.662 persones, més de 24.000 per mar.
Al llarg de 2024 van arribar a l'arxipèlag per via marítima 5.882 migrants, segons l'Informe Anual de Seguretat Nacional del Ministeri de l'Interior. De mantenir-se la tendència actual, Balears podria tancar 2025 amb unes 11.608 persones migrants arribades per mar, pràcticament el doble que les rebudes l'any passat
La ruta balear es manté així com una de les grans vies d'entrada a Europa -al costat de Canàries i Andalusia a l'hora d'accedir a Espanya; Itàlia, Malta, Grècia i Xipre) perquè no existeixen vies legals i segures per a migrar: el sistema d'asil espanyol funciona precàriament i les oportunitats d'entrada regular són mínimes, la qual cosa empeny a milers de persones a arriscar la seva vida en rudimentàries i inestables embarcacions, aprofitant les finestres de bon temps a l'estiu i principis de tardor, quan el Mediterrani presenta condicions més navegables. El resultat és un flux creixent i sostingut d'arribades, que es combina amb un alt grau de sinistralitat.
Quinze desapareguts en pastera
En paral·lel, les desaparicions i naufragis en aigües pròximes a l'arxipèlag posen en relleu el cost humà d'un corredor marítim cada vegada més transitat i perillós. Els qui es llancen a la mar a vegades ni tan sols arriben al seu destí: en aquests moments, almenys 15 migrants que intentaven assolir la costa balear es troben desapareguts. La setmana passada, els equips d'emergències van perdre la pista de 12 migrants que van saltar a l'aigua des d'una pastera quan aquesta era a unes 36 milles al sud-oest de Cabrera. Mentrestant, altres tres persones es troben en parador desconegut després del naufragi d'una pastera a quatre milles al sud de Mallorca, en què un migrant va perdre la vida i 19 més van resultar ferits. L'embarcació feia sis dies que era a la deriva. Els tres desapareguts haurien abandonat l'embarcació per intentar arribar a la costa nedant.
Mentrestant, la crisi posa sobre la taula dues veritats difícils de conciliar: el Govern central busca fer realitat un sistema just i solidari, mentre Balears denuncia que se li exigeixi “encara més” quan ja es troba a punt del col·lapse. La tensió, en realitat, va més enllà dels números. El que està en joc és molt més profund: el futur d'un sistema d'acolliment que, entre retallades i recursos d'emergència, mai no ha estat preparat per assumir un fenomen estructural com la migració. La Mediterrània, convertida en frontera i cementiri, recorda cada dia la cruesa d'aquesta realitat.