Balti Picornell recorre contra la seva imputació per haver anomenat “puto nazi” Jorge Campos

Balti Picornell, expresident del Parlament, ha comparegut aquest dimarts als jutjats de Palma per declarar en el marc de la querella interposada pel diputat de Vox al Congrés, Jorge Campos, per un presumpte delicte d'injúries. La causa es va iniciar arran d'una publicació a la xarxa social X –abans Twitter– en què Picornell va difondre una imatge en la qual apareixia al costat d'una pintada on es podia llegir “J. Campos puto nazi”.

La defensa de l'expresident de la Cambra autonòmica ha presentat un recurs d'apel·lació contra la interlocutòria dictada el 13 de març de 2026, mitjançant la qual el jutjat va acordar incoar diligències prèvies i obrir una investigació per aquests fets. Aquest recurs s'ha presentat davant l'Audiència Provincial de les Illes Balears després que el jutjat admetés la querella “per un presumpte delicte d'injúries greus a l'autoritat”. L'advocat de Picornell, Josep Rosell Fossas, sosté davant elDiario.es que la querella no té “la mínima consistència juridicopenal exigible”, ja que no descriu fets concrets amb rellevància penal, sinó expressions valoratives emmarcades en un context de crítica política i confrontació ideològica.

En el seu recurs, la defensa subratlla que ni tan sols es desprèn de la querella que Picornell sigui l'autor de la pintada, sinó únicament que s'hauria fotografiat al costat d'un mur on apareixia la frase indicada. Rosell recorda que el dret penal “ha d'intervenir de manera excepcional en matèria d'honor, especialment quan les expressions es produeixen en l'àmbit del debat polític”, la ironia o la provocació pròpia de l'espai públic. En aquest sentit, invoca l'article 20 de la Constitució espanyola i adverteix que admetre a tràmit una querella d'aquest tipus sense una ponderació adequada entre el dret a l'honor i la llibertat d'expressió “pot generar un efecte dissuasiu incompatible amb una societat democràtica”.

El recurs també critica la manca de motivació de la interlocutòria impugnada, que considera insuficient i generadora d'indefensió, en “no justificar per què els fets descrits superarien el llindar de gravetat exigible per apreciar un delicte d'injúries”. El lletrat insisteix que només seria possible una investigació penal “si existissin indicis raonables” de criminalitat, una circumstància que, a parer seu, no es dona en aquest cas. Segons la seva opinió, s'està produint una utilització expansiva del dret penal “per perseguir expressions emeses a l'espai públic i dirigides a representants polítics en un context de debat ideològic”.

Llibertat d'expressió

La defensa de Picornell també sosté que el procediment exemplifica la necessitat d'extremar el control judicial en aquest tipus de casos, precisament per evitar que la via penal s'utilitzi com a mecanisme de restricció de la llibertat d'expressió en el debat polític. Rosell emmarca, a més, la seva argumentació en la doctrina constitucional sobre llibertat d'expressió, segons la qual les manifestacions realitzades en contextos de confrontació política gaudeixen d'un nivell reforçat de protecció.

De fet, el lletrat entén aquesta llibertat d'expressió en un sentit ampli. Recorda que Jorge Campos ha participat en actes de campanya, amb Vox, en llocs que són símbols de l'exaltació franquista, com els celebrats a Sa Feixina. El monòlit de Sa Feixina va ser erigit pel franquisme el 1947 per glorificar els “herois” del Creuer Baleares, enfonsat el març de 1938 i responsable del bombardeig dut a terme un any abans contra la població civil que fugia de Màlaga cap a Almeria en plena ofensiva feixista –episodi històricament conegut com ‘la Desbandá’–. Convertit en un dels símbols més controvertits de Palma, aquest vestigi de l'arquitectura feixista ha estat, durant dècades, objecte de diversos intents de ressignificació, campanyes a favor del seu enderrocament i diferents batalles judicials.

“Crec que estem dins de la llibertat d'expressió”, valora Rosell, i afegeix que hi ha d'haver llibertat d'expressió “fins i tot en aquells casos en què una persona va a actes al Valle de los Caídos” i es burla, segons la seva opinió, dels represaliats i afusellats pel règim de Franco. “Va ser un aliat dels nazis fins que els alemanys van perdre la guerra; llavors, es va cercar uns altres aliats”, analitza. Aquesta argumentació reforça, al seu judici, la petició d'inadmissió del procediment.

En la mateixa línia, Picornell va valorar que el procediment és un intent de l'extrema dreta de restringir la crítica política. “El que no podem permetre és que personatges com aquest intentin retallar la nostra llibertat d'expressió, intentin mantenir-nos callats i que no puguem expressar el que una persona reaccionària diu a les xarxes socials”. “Hem de tenir un dret fonamental a la llibertat d'expressió i cal plantar-los cara”, ha insistit.

L'advocat de Campos refuta els arguments de Rosell i afirma que “la querella és prou clara”. “La llibertat d'expressió no empara les lesions a la dignitat ni a l'honor”, assegura. Afegeix que les publicacions —de Balti Picornell— “es fan fora de qualsevol context de discussió” política i que són “gratuïtes i sense debat ni crítica prèvia”. Segons el seu parer, Picornell “sabia perfectament el contingut de la querella perquè la va publicar a X abans de declarar”.

Picornell va ser president del Parlament balear entre 2017 i 2019, durant la primera legislatura del Govern de la socialista Francina Armengol, que va arribar a la presidència després d'assolir un acord amb tot l'espectre progressista –Unides Podem, Més per Mallorca i Més per Menorca–.

La trajectòria de Campos està marcada per un discurs agressiu contra la immigració, les identitats LGTBI+, les polítiques a favor de la llengua catalana i la memòria democràtica. Recentment, va comparar la gran manifestació celebrada a favor del català amb l'Alemanya nazi, utilitzant per fer-ho la imatge d'una desfilada de torxes celebrada només uns mesos després que Adolf Hitler arribés al poder. Campos també va assenyalar en un altre missatge a les xarxes socials catalanistes i independentistes en el context de la Diada de Mallorca. “Aquest dia sabem que, a Palma, els separatistes pancatalanistes són tots al mateix lloc. Aquestes oportunitats s'haurien d'aprofitar”, va escriure al seu compte d'X. “Contra la seva malaltia, la nostra immensa il·lusió de fer un país millor que el que ells representen”, va afegir.