Cinc enclavaments d'alt valor ecològic de Balears, a la mercè dels atemptats ecològics

Els obstacles a la creació de camps de boies a zones d'alt valor ecològic a les Balears amb l'objectiu d'eliminar els fondejos il·legals sobre la Posidònia no deixen de succeir-se. Als problemes generats amb la presentació de la documentació per a la instal·lació d'aquests sistemes, se sumen ara les crítiques dels ecologistes a la Conselleria balear del Mar que, segons l'opinió de les entitats conservacionistes, anteposa “els criteris econòmics als mediambientals” a contradicció amb allò estipulat pel Decret de Posidònia, considerat el 'pulmó de la Mediterrània'. La normativa prohibeix fondejar sobre la posidònia, ja sigui tirant l'àncora sobre ella o mitjançant la col·locació de 'morts' (estructures de formigó), una pràctica que la fa malbé profundament.

Cinc són els camps que van començar la seva tramitació, els projectes dels quals van ser elaborats per la Direcció General de Costes i de Mar, dependent de la Conselleria del Mar, però que finalment no podran estar operatius per a aquest any: Cala d'Hort i Porroig (a Eivissa), Sa Foradada i Es Caló d'Artà (a Mallorca) i l'Illa de l'Aire (a Menorca). La tramitació tornarà a arrencar aquest any perquè puguin entrar en funcionament l'estiu del 2025, segons asseguren a elDiario.es fonts de la Conselleria del Mar i Cicle de l'Aigua.

En el cas de Porroig i Cala D´Hort, cap d'ells estarà protegit aquest estiu per un camp de boies ecològiques, tot i que la Conselleria va assegurar el 2023 que entrarien en funcionament aquesta temporada i que la seva instal·lació suposa un pas més en el compliment del Decret de Posidònia que van aprovar el 2018 els partits de l'anterior Executiu d'esquerres (PSOE, Unides Podem i Més) i que va comptar amb l'oposició del PP, ara al Govern amb el suport legislatiu de Vox.

Pel que sembla, un error administratiu de duplicació de dades, que fonts de la Conselleria no han concretat, ha impedit que els fons marins d'aquests enclavaments es protegeixin dels massius fondejos il·legals que es practiquen sobre les valuoses praderies de Posidonia. Aquesta és la planta que assegura que les Balears tinguin unes aigües cristal·lines, a més de ser la responsable de la biodiversitat del mar balear, i del seu poder de captació de CO2, per la qual cosa la seva existència és fonamental.

En concret, el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) de 29 de febrer, a la secció que va signar el dia 21 el director general de Costes i Litoral, Carlos Simarro, remet al BOIB de l'1 de febrer de 2024, que va donar a conèixer que en determinades sol·licituds de concessió administrativa de béns de domini públic maritimoterrestre “es va advertir l'error material en la publicació que incorria en la duplicitat d'expedients que cal corregir”. En el mateix apartat s'assegura que, segons l'article 56 de la Llei 3/2003 de règim jurídic de lAdministració de la Comunitat Autònoma, la rectificació dels errors correspon a l'òrgan que hagi dictat l'acte o la disposició i aquesta s'ha de notificar o publicar. Així mateix, l'article 109.2 de la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques estableix que les administracions poden, a més, rectificar en qualsevol moment, d'ofici o a instància dels interessats, els errors existents.

Amb tot, per a aquesta temporada 2024 estaran en funcionament vuit camps de boies, els mateixos que ja hi havia la passada campanya. Són tres a Mallorca: Cala Blava, Formentor i Sant Elm; dos a Menorca: Fornells i Illa d'en Colom; un a Eivissa: Ses Salines, i dos a Formentera: s'Espalmador i Caló de S'Oli. D'altra banda, el Ministeri per a la Transició Ecològica també està treballant en la redacció de deu projectes de camps de boies que, a priori, volen tenir executats i en funcionament per part del Govern balear l'any que ve.

A més, el Ministeri va programar el 2023 altres deu instal·lacions de boies a Alcanada, Porto Colom i Portals Vells-El Mag, (Mallorca), Benirràs, Cala Bassa, Es Xarco, Cala Salada, Cala Vadella, Portinax i Talamanca dos (Eivissa). A les reunions amb la Conselleria del Mar es va acordar que les obres d'aquests deu s'executarien aquest any per poder entrar en funcionament la temporada d'estiu del 2025. Tots aquests camps de boies estaven previstos al Decret de Posidònia.

Informes mediambientals

Un altre dels assumptes que es dirimeixen per instal·lar aquests camps de boies és purament ecològic pel que fa a la dimensió i situació dels mateixos ia les recomanacions i informes per a la instal·lació dels mateixos. L'Ajuntament de Sant Josep, terme municipal on hi ha Porroig i Cala D'Hort, va emetre al seu moment informes favorables a la instal·lació d'aquests camps de boies, que van ser remesos a la Conselleria del Mar perquè aquesta comencés a tramitar-los.

Així mateix, tal com publicava el passat 10 de febrer La Veu d'Eivissa, l'Executiu balear “va ignorar els ecologistes de la Comissió balear de Medi Ambient en els projectes dels camps de boies”. Segons aquest diari, el Consell d'Administració de Ports de Balears havia iniciat el procés per habilitar cinc nous camps de boies de baix impacte per protegir la Posidònia oceanica, “en línia amb el Pla General de PortsIB i el Decret de Posidònia”. El projecte, en exposició pública des de l'1 de febrer d'aquest any, no incorporava les prescripcions que s'havien fet el 25 d'agost del 2023 que havia donat suport, així mateix, a la Comissió de Medi Ambient de Balears (CMIB). L'explicació donada en aquell moment a aquest diari va ser que no es tractava d'un error i que es tramitaria sense aquestes consideracions en una “decisió plenament conscient” per part de la Conselleria del Mar.

Sobre això, Xisco Sobrado, de l'entitat ecologista GEN-GOB, explica a elDiario.es que aquestes consideracions de la CMIB s'haurien d'haver tingut en compte. “El projecte té diverses propostes i tant a Cala D'hort com a Porroig s'ha prioritzat el rendiment econòmic i no la protecció”, ja que es proposa la instal·lació de més boies que les que aquests enclavaments poden suportar ecològicament parlant, tal com també advertia la Comissió. “S'ha triat el projecte que té més boies, quan el mateix Decret de Posidònia diu que s'ha de prioritzar el que és ecològic. Els camps han d'estar dimensionats a l'espai on s'instal·laran, segons apareix al Decret de Posidònia”, assevera Sobrado. Aquestes qüestions han estat ignorades per Ports de Balears.

Des de la Conselleria de Medi Ambient es confirmava a La Veu d'Eivissa que era cert que es treballava amb un nombre de boies més ampli. En concret, els projectes per a la instal·lació d'aquests camps de boies ecològiques proposen instal·lar-ne 46 per a embarcacions de fins a 20 metres en 16 hectàrees davant de la costa a Cala D'Hort. Per la seva banda, a Porroig es dóna el vistiplau al fondeig de vaixells d'aquestes característiques encara que es reservaran 10 boies per a embarcacions de menys de 8 metres, 12 per als de fins a 15 metres i 8 més per als que superin aquestes dimensions.

No obstant, tal com publicava el rotatiu eivissenc, tant amb les 46 de Cala D'Hort com les de Porroig, Ports de Balears no ha tingut en compte les recomanacions de la Comissió balear de Medi Ambient en aquest sentit i que estan a la línia del Pla de Gestió Natura 2000 Costa Oest d'Eivissa, “que estipula que el nombre màxim de punts de fondeig sobre posidònia per a Cala d'Hort és de 25”, segons concreten.

Per la seva banda, des del GEN-GOB s'insisteix que és important el nombre de fondejos “que han de respondre a motius ecològics i no econòmics”. “A més, ja hi ha calbes originades pels 'morts' que es podrien utilitzar per a aquests fondejos. No seria una distribució matemàtica i tindríem menys boies però els adaptaríem a la fisonomia de cada lloc i no es produirien més impactes negatius”, explica Xisco Sobrado. Per a l'ecologista, la instal·lació de més boies que les ecològicament necessàries “és un prejudici per a aquests ecosistemes, sobretot per a Porroig, amb una pressió de fondejos molt elevada”.

“El 2016 vam identificar al voltant de 80 embarcacions fondejades a Porroig on hi ha molts 'morts' que produeixen un impacte molt important pel seu pes i per les cadenes que arrosseguen”, concreta. Sobrado fa referència al dany causat per aquestes estructures de formigó que, tot i ser extretes del mar pels bussejadors de l'entitat, poc després es tornen a llançar.

Així es va comprovar l'abril del 2022, pocs dies després de l'operació de neteja. El resultat d'aquestes accions multiplica el dany a les praderies, ja que els infractors es tornen a llançar 'morts' sobre altres punts, provocant noves calbes, motiu pel qual les entitats ecologistes estudien que és millor no retirar-los mentre no es disposin a la seva espai boies ecològiques. “Un metre quadrat triga 100 anys a regenerar-se, són impactes que porten molt de temps”, puntualitza.

“És problemàtic. L'Administració hauria d'actuar davant d'aquestes persones exerceixen un negoci il·legal” reclama. Per al GEN-GOB, el retard en la instal·lació d'aquests camps de boies és una mala notícia, asseguren que cal que estiguin operatius el 2025 i que el projecte s'acomodi a les consideracions ambientals per sobre de les econòmiques. Que es faci bé“, insten.

El pirata de Porroig: una amenaça

La mala gestió mediambiental d'aquests enclavaments i els retards fan que aquestes zones d'alt valor ecològic quedin a la mercè dels infractors que fan negoci amb aquests els fondejos il·legals, atesa l'enorme demanda del turisme nàutic i la manca de fondejos i amarratges legals, sobre tot a Eivissa i Formentera que pateixen una forta pressió sobre l'entorn.

Una altra de les amenaces la suposa el 'pirata' de Porroig, Evaristo Soler, investigat per un presumpte delicte contra el medi ambient i per mantenir un abocador il·legal en una finca de la propietat. Es tracta de pràctiques de què Soler no s'amaga, realitzant les seves activitats a plena llum del dia i enfrontant-se a tothom. A més, diferents entitats ecologistes entre les quals hi ha el GEN-GOB o Salvem sa Badía asseguren que Soler s'havia traslladat a altres zones després de cometre el delicte pel qual se li ha sentenciat ara.

Soler també té un altre procés obert de caràcter mediambiental en referència a l'acumulació de tones de residus en un abocador il·legal en terrenys de la seva propietat a Cala Tarida. Tones d'escombraries, entre les quals hi ha vaixells i cotxes, que l'Ajuntament de Sant Josep està retirant en aquests moments pel greu perill de contaminació i incendi que suposen.

En aquest nou episodi que ha tingut lloc fa uns dies, el Jutjat Penal número 1 d'Eivissa ho ha condemnat a una multa de sis mesos i el pagament de sis euros diaris per un delicte d'assetjament contra un banyista de la badia de Porroig, tal com ha avançat elDiario.es. En total seran 1.080 euros més 500 euros de costes processals.

La Conselleria del Mar assegura a aquest mitjà que és conscient del dany que està causant l'anomenat 'Pirata de Porroig' a les praderies de Posidònia a Eivissa mitjançant amarratges il·legals. “És per això que estem treballant amb la Guàrdia Civil per abordar aquest assumpte amb la serietat que mereix. Per això hem tingut una reunió de coordinació amb ells per establir un pla d'acció que inclourà inspeccions conjuntes de cara a la temporada que hi entra. Volem subratllar que malgrat la impossibilitat de comptar amb els camps de boies legals aquesta temporada, aquest contratemps no disminuirà el nostre esforç en la protecció d'aquesta zona”, puntualitzen des del Govern balear.