LLEGIR EN CASTELLÀ
Stefan Milojevic és, segons la investigació policial, el presumpte cap d’una de les organitzacions criminals més grans de l’arxipèlag balear, dedicada al narcotràfic i al blanqueig de capitals. Gonzalo Márquez, advocat de professió, apareix a l’atestat com el presumpte ideòleg econòmic de la trama. Tots dos conformen el primer esglaó d’un grup criminal organitzat sota una estructura similar a la de la ’Ndrangheta, la màfia calabresa. Per coordinar i executar les seves presumptes activitats delictives, van utilitzar mètodes que incloïen la col·laboració de Faustino Nogales, inspector de la Policia Nacional i excap antidroga a les Balears, així com d’Ángel López Llabrés, membre del grup i policia portuari a Palma —tots dos situats en el segon rang de la cadena de comandament—. El primer proporcionava presumptament informació als ‘narcos’ que aquests podien utilitzar per eludir el setge judicial i policial, mentre que el segon seria un dels principals pilars per a la introducció de droga a les illes. El modus operandi descrit pels agents especialitzats mostra la impunitat absoluta amb què es creien, fins al punt que fins i tot es burlaven de la Fiscalia.
Mallorca, 27 de març de 2025. Milojevic i Márquez parlen per telèfon en una conversa en què l’advocat —que presumptament utilitzava la seva professió com a tapadora de les activitats criminals del grup— explica —a manera de broma, de manera fictícia— al líder, Milojevic, que ha estat a la seu de la Fiscalia. Márquez li diu a Milojevic, adreçant-se al Ministeri Públic en to burleta amb càntics (“Lolololo”) i fent-se passar per una altra persona, que “el centre d’operacions delictives” dels presumptes narcos —és a dir, d’ells mateixos— és al “passeig de Mallorca”, que és on l’advocat tenia el seu despatx. En aquesta conversa, Márquez es refereix a ell mateix en tercera persona, com si un altre parlés sobre ell: “Hòstia, hòstia, va ser aquí [a la Fiscalia] en Gonzalo Márquez, l’advocat, jo no li contesto i em mirava, com que l’estic investigant a ell també...”.
Es tracta d’una gravació interceptada per agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil en el marc de l'operació més gran contra el narcotràfic de la història de les Balears, a l’atestat de la qual ha tingut accés elDiario.es. El desmantellament del grup criminal va acabar amb 76 detinguts i la confiscació de, entre d’altres, 687 quilos de cocaïna i 2.500 quilos d’haixix. El despatx de Márquez ja es trobava aleshores sota el punt de mira de la Unitat de Droga i Crim Organitzat (UDYCO) i de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil. En la mateixa conversa, li diu a Milojevic que “el centre financer és a Sencelles (Mallorca), amagat en una garita de merda de la Caixa”, burlant-se de nou de la Fiscalia. El contingut de la trucada telefònica, que es va produir gairebé cinc mesos abans que la banda fos desarticulada, mostra la impunitat amb què actuaven.
Infiltren un membre com a policia portuari
La trama funcionava presumptament amb una estructura similar a les històriques màfies del sud d’Itàlia. Stefan Milojevic, com a màxima autoritat, és identificat com a ‘Capo Crimine’, segons les recerques; darrere seu hi ha el ‘Capolocale’, és a dir, Carlos Hervás Guillem, que desenvolupava una activitat supervisada pel ‘Capocrimine’, segons consta a l’atestat policial; sota aquest se situaria la figura del ‘Crimine’, en aquest cas Manuel Fandiño Otero, qui portava a terme les accions materials ordenades pels seus superiors, mentre que Gonzalo Márquez Díaz exerciria les funcions d’’Il Consigliere’, és a dir, les activitats comptables i empresarials del grup.
Ángel López Llabrés és un presumpte membre del segon esglaó. Amic íntim de Milojevic, aconsegueix introduir-se com a agent de la Policia Portuària de Palma. Segons l’atestat, el seu primer dia de feina envia fotografies de la comissaria a Milojevic i, en connivència amb Márquez, tots dos corroboren “que ja tenen garita al port”. És a dir, via lliure per a la introducció de cocaïna i haixix per via marítima, mitjançant embarcacions de recreació en ports sota competència de la Policia Portuària.
30 de juliol de 2025. Són les vuit menys deu de la tarda. En una altra de les converses interceptades pels agents, Milojevic li explica a Márquez que López Llabrés ja és policia portuari.
—Milojevic: “El fill de puta, paio… (...) Saps què fa? Les coses que veu, les estudia sobre la marxa i va als exàmens. I diu que va sortir això, que va estudiar un mes per ser policia portuari i va treure un sis.
—Márquez: “I ara què?”
—Milojevic: “I ha començat avui, és funcionari (...)”
—Márquez: “Collons”. (...) Està bé. I ja té uniforme? Envia fotos“.
—Milojevic: “Sí, m’ha enviat fotos de la comissaria i tot ara, però d’aquestes que es veuen una sola vegada”.
Els agents especialitzats descriuen López com l’únic “home o amic de confiança” de Milojevic, amb l’excepció de Márquez. La confiança és tan estreta que va acompanyar tant Milojevic com el germà d’aquest a les negociacions i operacions encaminades a la introducció de droga a Eivissa i Mallorca, segons les diligències consultades. D’aquestes es desprèn que, a l’illa menor, López va ser citat per Milojevic al seu domicili, on li va explicar, sense amagar absolutament res, tots els detalls d’una de les descàrregues de mercaderia realitzades per l’organització, així com el risc que hi hagués detencions.
La documentació policial assegura que López es dedicava, aprofitant la seva condició de policia portuari, a “l’obtenció de beneficis per a l’organització criminal en el seu àmbit delictiu”. “Missions com vigilar l’arribada de grups d’assalt de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, així com la seva possible ubicació i desplegament, l’obtenció de dades sobre investigacions o altres membres de l’organització, fotografiar instal·lacions i passar-les als seus líders”, indica l’atestat. En resum, tal com deia Márquez, ara ja tenien “una garita al port”.
Un inspector col·laboraba amb la banda
Un dels presumptes col·laboradors del grup criminal era Faustino Nogales, excap antidroga de la Policia Nacional a les Balears, i que fins a la seva detenció treballava com a inspector de policia. En una de les converses interceptades, Milojevic informava Nogales que havien desaparegut “diverses ventoses” dels seus vehicles a Eivissa i Alemanya. És a dir, balises de seguiment instal·lades pels agents especialitzats per vigilar els narcos, tal com va informar aquest diari. D’aquesta conversa entre ambdós es desprèn que la xarxa criminal disposava d’informació privilegiada per ocultar les seves presumptes activitats delictives.
—“Saps què ha passat?”, pregunta Milojevic a Nogales. “El què?”, li respon aquest. “Han desaparegut les ventoses d’Eivissa”, afirma. “Han desaparegut?”, qüestiona l’inspector. “Una del pàrquing on el cotxe fa tres o quatre mesos que no es mou i l’altra a Alemanya”, afirma Milojevic. “Quedava clar”, acaba dient Nogales. Abans d’això, el presumpte líder de la xarxa criminal havia comentat a l’inspector que un dels cotxes ja no tenia el dispositiu quan va ser traslladat a la península, mentre que l’altre va ser enviat a Alemanya amb la balisa posada, però en arribar a un concessionari també havia desaparegut. Nogales, que en la conversa demostra coneixements tècnics sobre el funcionament d’aquests aparells, li respon que “era d’esperar” i que es tracta de dispositius de llarga durada.
A més del canvi de vehicles —principalment per part dels seus caps—, el grup organitzat estava obsessionat amb la recerca en aquests de possibles mitjans tècnics de seguiment o de captació d’àudio que poguessin tenir instal·lats per estar sota investigació. Per a això utilitzaven “raquetes” o altres mitjans tècnics emprats per detectar sistemes de seguiment de vehicles, segons l’atestat policial.
En un altre moment de la conversa entre Nogales i Milojevic, aquest comenta que “amb els conills i tot això, si passa alguna cosa, es pot saber fàcil”. En aquest context, “conills” és un sinònim de “talps”, és a dir, individus que, aprofitant les seves funcions laborals —possiblement dins dels cossos de seguretat—, podrien estar traslladant informació als narcos. L’ús del plural, “conills”, fa entendre que els membres de la presumpta xarxa disposarien de diverses persones dedicades a aquesta funció.
Les converses donen a entendre que els membres de la presumpta xarxa disposaven de diversos ‘talps’, és a dir, individus que, aprofitant les seves funcions laborals —possiblement dins de les forces de seguretat— podrien estar transmetent informació als narcos
Rebien ‘xiulets’
El 9 d’agost de 2025, uns dies abans de la seva detenció, una conversa entre Milojevic i Márquez demostra que el líder havia estat informat que existia una investigació policial de grans dimensions contra ell. Segons consta en els documents de la investigació policial, el dispositiu de captació de so no va aconseguir enregistrar la conversa íntegra entre els dos membres de la trama, tot i que d’ella es desprèn la preocupació de l’inspector Nogales i de Milojevic arran d’aquesta investigació.
El presumpte líder de l’organització mafiosa havia coincidit unes hores abans amb el fill de Faustino, que ha estat detingut posteriorment, i aquest li va explicar que el seu pare estava preocupat pel fet que l’estiguessin investigant (“El fill m’ha dit que està cagat”) i que això pogués repercutir en l’inspector cap de la Policia Nacional. En altres parts de la conversa reapareix aquesta preocupació, així com les mesures d’extrema seguretat que l’inspector investigat pretenia adoptar a partir d’aquell moment per comunicar-se amb la banda. Faustino Nogales tenia por, segons els investigadors, que el poguessin relacionar amb la xarxa a causa que interceptessin les comunicacions entre ells (“El fill diu que ha començat a escriure en papers per no parlar”, recull l’atestat).
L’inspector Faustino Nogales tenia por, segons els investigadors, que el poguessin relacionar amb la xarxa de narcos a causa que interceptessin les comunicacions entre ells
Segons la investigació, Faustino adverteix Milojevic que extremi les mesures de seguretat en els seus desplaçaments (“El Faustino, paio, és l'hòstia… que vagi en taxi, en moto, no t’imagines”). D’altra banda, Márquez especula sobre la investigació i creu que “no pot ser només per blanqueig”, ja que són investigats per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil alhora. Milojevic, per la seva banda, està convençut, després de l’advertència rebuda per part de Faustino, que “intentaran anar sobretot contra ell”. Les diligències consultades afirmen que Márquez li recomana que “parli amb Faustino primer, perquè caldrà saber més o menys què dir”.
Aquesta filtració d’informació secreta quedaria provada quan Milojevic diu “això m’ho ha dit Faustino, que estan mirant fins a Amok”, en referència que la investigació patrimonial afecta també la trama empresarial relacionada amb la presumpta organització criminal. Pel que fa a l’advocat de la trama, es preveu que ell també és investigat, ja que menciona a Milojevic que Faustino evita comunicar-se amb ell. Per aquest fet, l’advocat creu que ell “ha de sortir per algun lloc” perquè, si no, li respondria.
Els ideòlegs de la presumpta xarxa criminal no intentaven, exclusivament, captar agents de la Policia Nacional o de la Guàrdia Civil per a la seva organització. Cal destacar que Milojevic, juntament amb l’advocat Márquez, es trobava en una recerca permanent de captació de membres de la judicatura i de la premsa amb la finalitat d'“intentar corrompre’ls per obtenir informació sobre possibles investigacions a les quals poguessin ser sotmesos”, segons constata la investigació.
Els caps es trobaven en una recerca permanent de captació de membres de la judicatura i de la premsa amb la finalitat d’“intentar corrompre’ls per obtenir informació sobre possibles investigacions a les quals poguessin ser sotmesos”
Durant els últims dies en què la trama va continuar activa, López Llabrés, el policia portuari, també va mostrar la seva preocupació per si podia ser investigat. En un altre dels àudios interceptats, Llabrés consulta a Milojevic si Nogales els ha informat “d’alguna novetat” i fins i tot demana més col·laboració de l’inspector de la Policia Nacional perquè esbrini “quants” estan “en la moguda”. És a dir, quants estan sent investigats pels agents de la UDYCO i la Policia Judicial de la Guàrdia Civil. Un extrem que Milojevic desconeixia, segons les gravacions incorporades a l’atestat.
Al final de la conversa entre López i Milojevic es revela que el primer està preocupat per si ell també és objecte de la investigació i manifesta al seu líder que ha revisat la seva moto per tractar de detectar si té algun dispositiu de seguiment instal·lat. “M’he ficat per sota de la moto mirant a veure si té alguna cosa”, assegura. Després d’això especulen sobre com Nogales ha pogut tenir coneixement de la investigació policial contra Milojevic, fet que reflectia que Nogales havia revelat informació reservada sobre la investigació en curs, sempre segons els agents.
Utilitzaven balises contra la Policia
De les converses enregistrades pels agents especialitzats es desprèn una de les majors pors i obsessions de la banda: que poguessin ser objecte d’una investigació judicial i policial que posés negre sobre blanc les seves presumptes activitats delictives. Els presumptes narcotraficants tenien una estructura capaç tant d’advertir els dispositius que els agents introduïen en els seus vehicles, com d’executar aquesta mateixa pràctica contra ells, d’acord amb la investigació policial.
Tant la UDYCO com la Policia Judicial de la Guàrdia Civil descriuen els mètodes del presumpte grup criminal com de “gran grau de sofisticació”, fet que demostraria, asseguren, la “perillositat” dels seus membres. La hipòtesi que maneja la investigació policial és que la trama instal·lava els seus propis dispositius de seguiment en vehicles policials per controlar els moviments dels investigadors i anticipar-se a les seves operacions. Els agents especialitzats admeten que aquestes mesures de seguretat, vigilància i contra vigilància adoptades pels presumptes caps de la trama van dificultar “enormement la tasca policial per desarticular-la”.
La hipòtesi que maneja la investigació policial és que la trama instal·lava els seus propis dispositius de seguiment en vehicles policials per controlar els moviments dels investigadors i anticipar-se a les seves operacions
Un dels exemples que demostraria aquesta hipòtesi va ocórrer a mitjan juny de 2025, quan hi va haver un gran desplegament a Eivissa. Es tractà d’una operació conjunta de la UDYCO i la Policia Judicial de la Guàrdia Civil per desmantellar el presumpte grup criminal. Tot i això, no va tenir èxit. Presumptament, l’organització hauria descarregat 1.750 quilos d’haixix per ser transportats posteriorment a Mallorca i distribuïts per Espanya i Europa.
Els agents especialitzats no van aconseguir capturar els presumptes narcos, que haurien col·locat balises de posicionament en els vehicles policials. D’aquesta manera haurien aconseguit evitar l’operació i materialitzar la descàrrega de haixix per a la màfia criminal de Montenegro. Tant Milojevic com la cúpula de l’organització criminal albanesa establerta a Eivissa abandonen el territori nacional amb l’objectiu de sortir de l’òrbita policial, intentant eludir possibles detencions i desvincular-se així dels delictes comesos, afirmen els agents.
Un complex entramat per al blanqueig
Milojevic seria el cap de l’organització, responsable d’haver teixit, presumptament, una xarxa de distribució de substàncies estupefaents a Espanya, principalment a través d’aigües d’Eivissa. Exercia el control i la supervisió de tota l’activitat relacionada amb el tràfic de drogues —així com d’altres delictes associats— i del blanqueig de capitals, afirmen els investigadors. Pel que fa a això últim, el cervell i ideòleg de l’entramat destinat al blanqueig era Márquez, soci principal de Milojevic. Com a advocat, podia desenvolupar activitats empresarials, segons els investigadors, que en realitat servien per introduir en els circuits legals diners il·lícits procedents de la venda de droga.
En les seves funcions d’inversor i administrador del capital, la investigació policial assenyala Márquez com el creador d’un complex entramat empresarial, a través de l’adquisició de cadenes hoteleres, amb l’“objectiu de blanquejar els diners de la droga”. Una de les presumptes formes es realitzava a través de l’obertura d’empreses. Carlos Hervás, prèvia ordre de Milojevic i Márquez, va obrir un establiment de compravenda de vehicles a Inca amb l’únic fi de blanquejar els diners de la venda de drogues, segons els agents especialitzats. La investigació considera provat que la xarxa criminal cobrava en diferents ocasions la mercaderia mitjançant un intercanvi amb vehicles per part dels compradors. Les diligències són investigades pel Jutjat d’Instrucció número 7 de Palma.