Els drets no s’hereten: la mobilització social com a fre als retrocessos democràtics

Treballar i no poder-se permetre un habitatge, tenir drets reconeguts que no sempre es poden exercir o comprovar com discursos que semblaven marginals guanyen espai en la conversa pública. Les amenaces a la democràcia no es manifesten únicament a les institucions ni es redueixen als grans debats parlamentaris: també es fan visibles en la vida quotidiana, en les condicions materials de la població i en la manera com una societat tracta els seus col·lectius més vulnerables.

Aquesta ha estat una de les idees que han travessat la trobada “Democràcia: drets i llibertats en perill”, organitzada per elDiario.es al cafè A Tres Bandas de Palma amb el suport de MarSenses Hotels & Homes. A través de dues taules rodones, “Espanya, país de llibertats i drets conquerits” i “Col·lectius en perill: una lluita constant”, representants dels àmbits sindical, universitari i empresarial, així com de la creació de continguts, han examinat què posa en risc les conquestes socials i quines eines hi ha per defensar-les. De l’habitatge a la diversitat sexual, el debat ha deixat un advertiment compartit: els drets no són irreversibles i el seu reconeixement legal no basta per garantir que es puguin exercir.

En l’obertura, la directora d’elDiario.es a les Balears, Angy Galvín, ha recordat que llibertats que avui es donen per fetes en la vida quotidiana –casar-se, divorciar-se o accedir als serveis públics– són el resultat de conquestes històriques. Segons ha defensat, la democràcia no es limita a votar cada quatre anys, sinó que exigeix una ciutadania activa i disposada a mobilitzar-se quan els seus drets estan amenaçats. “Això ens ensenya, al cap i a la fi, que el carrer també pot legislar”, ha afirmat, en referència a la capacitat de les protestes per influir en les institucions.

Una vida digna més enllà del salari

La primera taula ha debatut sobre una contradicció cada vegada més present en la vida de moltes persones: tenir una feina ja no garanteix poder viure de manera autònoma. La periodista i creadora de contingut Elena Reinés, el secretari general d’UGT a les Balears, Pedro Homar, i el professor de Dret Constitucional de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Amir Al Hasani Maturano, moderats per Galvín, han abordat la crisi de l’habitatge com un problema que va més enllà del mercat immobiliari i posa a prova la capacitat dels drets socials per traduir-se en unes condicions de vida dignes.

Reinés ha aportat al debat la seva experiència en l’acampada pel dret a l’habitatge a la Puerta del Sol de Madrid, una mobilització que ha descrit com una expressió del malestar acumulat davant les dificultats per emancipar-se. “No és normal que hàgim normalitzat treballar i no poder viure”, ha denunciat. La comunicadora ha qüestionat que es consideri habitual que el lloguer absorbeixi una part desproporcionada del sou o que compartir pis continuï sent una obligació econòmica fins i tot quan les persones esperen poder viure de manera independent.

L’acampada també li ha servit per qüestionar la imatge d’una joventut desmobilitzada. Reinés ha destacat l’organització dels participants, les comissions de treball, les activitats culturals i les xarxes de solidaritat que permeten cobrir necessitats bàsiques. A més, ha denunciat la resposta policial a les protestes i ha reivindicat el dret a manifestar-se com a part de la salut democràtica. “Una democràcia també es mesura per com viuen les persones”, ha resumit.

Homar ha coincidit a situar l’habitatge al centre de l’emergència social. El responsable d’UGT ha reivindicat la negociació col·lectiva i la vaga com a instruments que han permès conquerir drets laborals i equilibrar la relació entre treballadors i empreses. Tanmateix, ha advertit que les millores salarials perden capacitat per garantir una vida digna quan el preu de l’habitatge es dispara i obliga treballadors de sectors com l’hostaleria a compartir pis i, fins i tot, habitació.

Per aquest motiu, ha reclamat treure l’habitatge de la lògica especulativa i apartar-lo dels interessos dels fons d’inversió. “Cal treure’l de la concepció de bé de consum”, ha defensat. La reflexió ha connectat el dret a l’habitatge amb la resta de conquestes socials: tenir una feina, un conveni o un salari no resol per si sol les dificultats per accedir a una vida autònoma si les condicions materials impedeixen exercir aquesta independència.

Els drets també depenen de les majories polítiques

La distància entre el reconeixement formal i l’exercici efectiu d’un dret ha dut la conversa al terreny jurídic. Al Hasani ha explicat que la Constitució i els tractats internacionals reconeixen drets fonamentals, però que el seu desplegament requereix, en molts casos, lleis específiques, polítiques públiques i majories parlamentàries capaces d’impulsar-les.

El professor ha recordat que determinades matèries vinculades als drets fonamentals es regulen mitjançant lleis orgàniques, que necessiten majoria absoluta al Congrés. També ha detallat el recorregut parlamentari que pot seguir una norma, des del debat de les esmenes fins al seu pas pel Congrés i el Senat. El procés posa en evidència que les reivindicacions ciutadanes no es converteixen automàticament en drets efectius: necessiten organització social, voluntat política i suport institucional.

L’habitatge és un dels exemples més clars d’aquesta bretxa. Al Hasani ha advertit que la Constitució no el reconeix com un dret fonamental, sinó com un principi rector de la política social i econòmica, una diferència que limita les possibilitats d’exigir-ne directament el compliment davant els tribunals. El professor ha considerat que hauria estat desitjable dotar-lo d’una protecció constitucional més gran.

El debat sobre l’habitatge i els drets socials ha connectat així amb una idea transversal a tota la jornada: el reconeixement formal d’un dret és important, però no basta si les condicions materials o les decisions polítiques n’impedeixen l’exercici.

Després de la primera taula rodona, la jornada ha posat a prova els coneixements del públic amb el trivial “Quant saps sobre la Constitució espanyola?”, presentat per Albert Xamena, divulgador científic i creador de contingut al compte Entre Fones i Neurones. Ha estat una proposta participativa per acostar la Carta Magna als assistents i posar a prova els seus coneixements sobre els drets i les llibertats que recull. El guanyador ha aconseguit dues nits d’hotel per a dues persones a la cadena hotelera MarSenses.

Drets que poden desaparèixer “d’un cop de ploma”

La segona taula rodona, “Col·lectius en perill: una lluita constant”, ha traslladat aquest advertiment al terreny dels drets LGTBI+ i dels discursos contraris a la diversitat. La presidenta de Ben Amics, Tatiana Casado, ha recordat el camí recorregut des de la persecució legal de les persones homosexuals fins al reconeixement del matrimoni igualitari i de les famílies diverses. També ha fet referència als avenços relacionats amb l’atenció sanitària i l’autonomia sobre el propi cos.

“Els drets que tant ens ha costat aconseguir poden desaparèixer d’un cop de ploma”, ha advertit. Casado ha expressat la seva preocupació davant la possibilitat que una part de la joventut percebi aquestes conquestes com a definitives i davant la confiança de les persones que creuen que determinades opcions polítiques no afectaran les seves pròpies famílies.

Aquesta sensació de seguretat, ha plantejat, pot impedir reconèixer que els drets assolits després de dècades de reivindicacions també poden patir retrocessos. L’advertiment ha situat la defensa de les minories al centre d’una discussió més àmplia sobre la qualitat democràtica. No es tracta únicament de conservar normes escrites, sinó d’impedir que la discriminació torni a guanyar terreny o que els avenços s’afebleixin mentre una part de la societat els considera intocables.

La visibilitat i la igualtat també han centrat la intervenció del director general de MarSenses Hotels & Homes, Rodrigo Fitaroni, que ha alertat que cada vegada més persones LGTBI+ tornen a ocultar la seva orientació sexual o identitat de gènere en l’entorn laboral. El directiu ha descrit una empresa de gairebé 500 treballadors com un reflex de les diferents sensibilitats que conviuen en la societat i ha qüestionat que l’existència de protocols i formacions sigui suficient per erradicar la discriminació. “Un curs d’una hora no canvia la mentalitat de ningú”, ha assenyalat.

A parer seu, les mesures contra la discriminació s’han de traduir en actuacions concretes i en un compromís efectiu de les empreses. Fitaroni ha explicat que MarSenses col·labora amb Ben Amics en iniciatives de sensibilització i en la incorporació de persones trans a través de la seva borsa de treball, a més d’haver incorporat educadors socials a la plantilla. També ha defensat la necessitat de recórrer a professionals especialitzats per avançar cap a entorns laborals inclusius.

Fitaroni ha traslladat el debat a l’àmbit laboral i ha alertat que cada vegada més persones LGTBI+ tornen a ocultar la seva orientació sexual o identitat de gènere a la feina. En descriure una empresa de gairebé 500 treballadors com un reflex de la societat, ha qüestionat que els protocols i les formacions siguin suficients si no hi ha una voluntat real d’aplicar-los.

La polarització no es combat renunciant al diàleg

La defensa dels drets també ha centrat la conversa sobre l’educació, les xarxes socials i la convivència. El professor Pau Torres ha reivindicat la transmissió dels valors democràtics a través de l’educació i ha recordat l’experiència de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. A parer seu, que un dret figuri a la Constitució no significa que la societat se’n pugui oblidar: cal explicar-lo, reivindicar-lo i formar noves generacions capaces de comprendre’n la importància.

“Hem d’aprendre a suportar qui no ens cau bé, escoltar-lo i debatre”, ha afirmat. Torres ha advertit que la confrontació política esdevé especialment perillosa quan els dirigents presenten l’adversari com algú disposat a destruir la manera de viure dels seus votants. Aquesta dinàmica alimenta la sensació d’amenaça i afebleix els vincles necessaris per sostenir una societat plural. El diàleg, ha defensat, no implica acceptar els discursos d’odi ni renunciar als drets fonamentals, sinó aprendre a gestionar les diferències sense deshumanitzar l’altre.

Constança Ramis, graduada en Economia i Relacions Internacionals i creadora de contingut, ha coincidit en la necessitat de recuperar la capacitat de debatre amb persones que mantenen posicions diferents des del respecte als drets humans. També ha alertat del paper de les xarxes socials en la difusió de notícies falses i missatges extremistes: desmuntar una falsedat requereix més temps i esforç que difondre-la, cosa que permet que els continguts enganyosos assoleixin una gran difusió, mentre que les explicacions contrastades tenen més dificultats per fer-se un lloc.

El debat també ha qüestionat que la joventut estigui inevitablement escorada cap a la dreta. Casado ha recordat el creixement de les manifestacions de l’Orgull a Palma i ha destacat el potencial de la universitat per formar persones amb esperit crític. Reinés, per la seva banda, ha relacionat una part del malestar juvenil amb la precarietat i les dificultats per accedir a l’habitatge, i ha retret als sectors progressistes que durant anys hagin desatès les xarxes socials, un espai en què els discursos d’extrema dreta han guanyat presència.

El Brasil i la normalització dels discursos d'odi

L’experiència del Brasil ha servit a Fitaroni per il·lustrar els riscos de l’expansió de l’extrema dreta. El directiu ha advertit de l’evolució dels discursos dirigits obertament contra les minories i de la facilitat amb què es poden integrar en la conversa pública fins que deixen de percebre’s com una amenaça.

Durant la seva intervenció, ha qüestionat la normalització de missatges polítics que semblen inofensius quan es presenten com a bromes. Ha criticat la frivolitat amb què, a parer seu, s’assumeixen algunes declaracions de Vox i ha advertit del risc d’acostumar-se a expressions que haurien de provocar rebuig. La repetició d’aquests missatges, ha plantejat, pot desplaçar els límits del que és socialment acceptable i fer que sigui més difícil combatre’ls quan ja han arrelat.

La desinformació, els algorismes i l’apel·lació a les emocions han aparegut com a factors que agreugen aquesta dinàmica. Davant d’aquests factors, els participants han reivindicat la responsabilitat dels partits, les empreses, les institucions educatives i les plataformes digitals, així com també la necessitat d’oferir referents capaços de connectar amb les noves generacions sense recórrer a l’insult ni a la simplificació.

La taula també ha abordat les desigualtats històriques entre el castellà i el català. Torres ha qüestionat que la Constitució estableixi l’obligació de conèixer el castellà sense fixar una exigència equivalent per a les altres llengües oficials als seus territoris. El professor ha relacionat aquesta diferència amb una situació de diglòssia que ha associat tradicionalment el castellà als àmbits formals i de prestigi, mentre que el català quedava relegat als espais quotidians. També ha defensat que el coneixement del català hauria de ser obligatori en territoris com les Balears.

La jornada ha conclòs amb una reivindicació compartida: els drets no es mantenen únicament perquè estiguin escrits en una llei, sinó perquè la societat els coneix, els exerceix i està disposada a defensar-los. La mobilització ciutadana, l’acció sindical, l’educació i el pensament crític han aparegut com a eines fonamentals per impedir que les llibertats s’erosionin de manera gradual i sense una resposta col·lectiva.

La trobada, organitzada amb el suport de MarSenses Hotels & Homes, ha combinat el debat sobre els desafiaments democràtics amb un ambient distès i participatiu. Després de les taules rodones, els assistents han prolongat les converses durant un pica-pica mallorquí acompanyat de música en directe de Café a Tres Bandas.