La factura del creixement urbanístic: Balears extreu 22.000 milions de litres més dels seus aqüífers

L'Aliança per l'Aigua ha alertat aquest dimarts de la situació límit de les reserves hídriques de les Illes Balears, conseqüència d'una “sobreexplotació crònica” dels aqüífers sostinguda majoritàriament pel consum urbà i residencial en sòl rústic.

Davant aquesta situació, han demanat mitjançant un comunicat revertir la coneguda com a llei òmnibus, almenys pel que fa a la possibilitat que els ajuntaments desenvolupin planejaments urbanístics sense la necessitat de sol·licitar un informe previ de suficiència hídrica a més de posar límits al creixement urbanístic que serà “la causa de fons” de l'exhauriment dels aqüífers.

“El descens de reserves hídriques subterrànies no és un fet aïllat d'aquest estiu, és el resultat d'una sobreexplotació crònica dels aqüífers que no s'atura per un creixement urbanístic sense límit, agreujat per la nova llei òmnibus”, ha lamentat Rafael Tur, portaveu de l'Aliança per l'Aigua.

Segons les dades facilitades dissabte passat per la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, les reserves hídriques de Balears es van situar en el 39% durant el mes de juliol, sis punts menys que el mes anterior. Mallorca va registrar un 39%, Menorca es va mantenir en el 34% i Eivissa es va situar en el 42%.

D'acord amb l'informe de 2025 de l'Observatori de l'Aigua de Balears, que compara les extraccions estimades en els documents inicials del quart cicle de planificació hidrològica (2028-2033) amb les assignacions que fixa el pla 2022-2027 en vigor, cap de les quatre illes es manté dins de l'assignació legal que l'administració autonòmica li atribueix.

Mallorca la supera en un 8,5%, Eivissa en un 15,4%, Menorca en un 35,5% i Formentera en un 70,8%, sempre d'acord amb l'Aliança per l'Aigua, que ha advertit que això implica que els sistemes hídrics “no puguin reposar”.

Per altra banda, han sol·licitat accelerar la renovació de les xarxes de subministrament per reduir les pèrdues, maximitzar l'aprofitament de la dessalació abans de plantejar noves dessaladores, invertir en les xarxes de sanejament que possibilitin la reutilització de l'aigua depurada i reforçar el control de les concessions d'extracció d'aigua en sòl rústic per garantir que aquesta es destina a l'activitat agrària.

La “delicada” situació de les illes

Per justificar les seves peticions, l'Aliança per l'Aigua ha recopilat una sèrie de dades que donen compte de la “delicada” situació de les reserves hídriques de cadascuna de les illes de l'arxipèlag.

A Mallorca, per exemple, el proveïment públic concentra el 55,6% de tota l'extracció, mentre el consum dispers --en immobles rústics, per exemple-- suma un altre 22,4%.

Junts assumeixen més de tres quartes parts de l'aigua que s'extreu dels aqüífers de l'illa i han anat creixent en els últims anys, mentre que els usos agraris han caigut un 25,9%.

“L'aigua que el camp ha deixat d'utilitzar no s'ha quedat als aqüífers, se l'han repartit el creixement dels habitatges en sòl rústic i el subministrament urbà”, ha advertit l'entitat.

A això se li suma una “infrautilització” de les dessaladores i les pèrdues a la xarxa de subministrament, desembocant en els talls i restriccions en diversos municipis.

A Menorca, per la seva part, s'extreu més aigua de l'assignada de les seves tres grans masses, xifres que també estan per sobre del volum d'aigua dessalada per la planta de Ciutadella. L'ús que se li dona a aquesta aigua és similar al de Mallorca, encara que amb un patró “encara més marcat”.

Les Pitiüses són les que tenen “una sobreexplotació més estesa”, atès que 12 de les seves 16 masses d'aigua extreuen més del que tenen assignat i concentren el 78% del total d'aigua que s'extreu.

Els usos tenen “el mateix fons amb una forma diferent”, atès que el proveïment públic baixa un 3,4% mentre el consum dispers en sòl rústic ha pujat un 62,5% fins a representar més d'un terç de l'extracció.

A diferència de Mallorca i Menorca, a Eivissa la dessalació “ja no és el problema” atès que les plantes van treballar al 95,7% de la seva capacitat anual, de manera que ja no poden absorbir més pressió.