La història silenciada de Josep Comes, l'obrer que duia tatuat Marx i va alçar la veu des de l'URSS

24 de maig de 1931. La Segona República fa tot just unes setmanes que està en marxa i un grup de joves treballadors d'Esporles (Mallorca) ha decidit organitzar-se políticament. Congregats a la Casa del Poble, funden l'Agrupació Socialista del municipi, que es presenta com un instrument per “educar cívicament la classe treballadora” i “capacitar-la per a la conquesta de tots els seus drets” mentre criden els treballadors a trencar les cadenes de la seva explotació econòmica. Entre ells es troba José Comes Ferrà, elegit secretari.

Jornaler, es convertirà en una de les figures més reconegudes del moviment obrer de la Serra de Tramuntana. Tant, que els seus companys acabaran anomenant-lo 'Largo Caballero': igual que l'històric dirigent socialista espanyol, defensa posicions revolucionàries i és un dels principals referents del socialisme en un municipi que, per la seva intensa activitat obrera i sindical, és conegut com la “petita Rússia” de Mallorca. Els qui el coneixen asseguren que Josep Comes porta tatuada al pit una imatge de Karl Marx.

El seu compromís polític i les seves idees revolucionàries acabarien convertint-lo en un dels objectius de la repressió desencadenada després del cop militar de juliol de 1936. En l'ofensiva per desarticular el moviment obrer i esborrar qualsevol rastre d'organització col·lectiva, els colpistes van perseguir, empresonar i assassinar dirigents sindicals, militants socialistes i republicans. Entre ells hi havia Josep Comes Ferrà, que encarnava precisament allò que pretenien eradicar: l'aspiració dels treballadors a transformar la societat. Aquesta setmana s'han complert 90 anys del seu assassinat al crit de “Visca Rússia!”, juntament amb el d'altres joves que compartien aquell anhel i que van pagar amb la vida el desafiament a l'ordre que els colpistes volien imposar.

Les investigacions dutes a terme pel grup de memòria històrica d'Esporles permeten rastrejar la trajectòria de Comes Ferrà des de la seva activitat política durant la Segona República fins al seu assassinat. El treball de Guillem Mir, Arnau Alemany i Bartomeu Garau, plasmat en el llibre Les petjades dels oblidats. La repressió a Esporles ('Les petjades dels oblidats. La repressió a Esporles'), reconstrueix la vida de fins a 157 veïns represaliats després del cop militar franquista en un poble que, més enllà del seu teixit de fàbriques tèxtils, es va convertir en un dels grans focus obrers i socialistes de la Mallorca d'entreguerres.

La concentració de treballadors, l'organització sindical i la inauguració de la 'Casa del Poble' el 1930 van alimentar una consciència de classe que va fer d'Esporles un símbol de la mobilització obrera a l'illa. Va ser allà on va néixer, el 12 de juliol de 1909, el 'Largo Caballero' mallorquí, un nom durant dècades relegat a la memòria familiar i al record d'antics militants obrers i que els investigadors han recuperat dels arxius, els expedients judicials i els testimonis orals.

L'activitat de Comes a l'Agrupació Socialista d'Esporles anava molt més enllà d'un càrrec orgànic. Exercia com a propagandista i divulgador del socialisme i utilitzava les pàgines d'El Obrero Balear per intervenir en els debats polítics i ideològics de l'època. Al llarg d'aquells anys, Comes va deixar impresa la seva visió materialista de la societat, la seva crítica de la propietat privada i del capitalisme, la seva defensa de l'organització obrera i una preocupació explícita per la formació política dels treballadors.

Del sindicat a la Casa del Poble

La seva activitat es va desenvolupar també en el moviment sindical. El gener de 1932 El Obrero Balear l'identifica com a representant de la Federació Gremial d'Esporles, una organització que comptava llavors amb 200 afiliats. El seu nom apareix entre els delegats de les organitzacions obreres representades en el congrés socialista balear.

La Casa del Poble d'Esporles havia estat inaugurada el 20 d'abril de 1930, culminant un projecte iniciat el 1923 per un grup de treballadors de la Federació Gremial Esporlerina que va impulsar la construcció d'un local destinat a la classe treballadora sobre uns terrenys cedits per l'escriptor i polític Alexandre Jaume Rosselló. Durant anys, nombrosos veïns van contribuir a aixecar l'edifici amb petites aportacions econòmiques i jornades de treball, convertint-lo en un símbol de l'esforç col·lectiu i de la lluita per la dignitat. La Casa del Poble es va convertir en un espai de trobada, formació, alfabetització, participació política i activitat cultural i recreativa, fonamental per a la identitat del moviment obrer local. Comes formava part d'aquest entramat.

La seva militància tenia, a més, una marcada dimensió laica. El Obrero Balear recollia diverses informacions procedents d'Esporles sobre matrimonis i actes civils. El maig de 1935, per exemple, Comes va signar, en nom de l'Agrupació Socialista, una crònica sobre el matrimoni civil de dos militants. Hi destacava les dificultats que la parella havia hagut de superar davant la tradició i els prejudicis familiars, i presentava la celebració com una ruptura amb el “clericalisme”. La defensa d'una vida civil al marge de l'Església formava part del projecte polític d'aquell socialisme. Comas no era únicament un organitzador sindical: també contribuïa a construir una cultura política socialista que pretenia transformar les relacions econòmiques, l'educació i els costums.

Aquella notorietat va assolir fins i tot una dimensió insòlita per a un jove obrer mallorquí. El 1934, Comes, a qui les fonts de l'època el descriuen com un home de forta presència física, amb un notable prestigi entre els treballadors d'Esporles i d'altres municipis de Mallorca, va ser seleccionat per participar en un viatge a la Unió Soviètica. El Obrero Balear va obrir una subscripció per sufragar el trajecte. Les organitzacions obreres i particulars de Mallorca van anar realitzant aportacions per cobrir el cost. El maig, el periòdic explicava que s'havien recaptat 409,30 pessetes i que el viatge podia costar al voltant de mil.

Com anunciava la publicació, al seu retorn Comes oferiria diverses conferències per compartir les seves impressions a la Rússia soviètica amb l'objectiu de traslladar al moviment obrer els debats internacionals del socialisme i convertiria la seva experiència en material de divulgació per a altres treballadors. Durant la seva estada a l'URSS va participar en diverses intervencions radiofòniques des de Moscou que van ser escoltades pels seus companys d'Esporles. A la seva tornada, va emprendre una gira per diversos pobles de Mallorca per explicar el que havia vist i après durant el viatge. Aquella experiència va reforçar encara més el seu prestigi entre la militància socialista i va alimentar l'hostilitat que despertava entre els seus adversaris polítics. No en va, la seva influència preocupava especialment els sectors conservadors del municipi, que l'identificaven com un dels dirigents més destacats de l'esquerra local.

El jove obrer mallorquí va participar en un viatge a la Unió Soviètica, sufragat en part per El Obrero Balear, per traslladar al moviment obrer els debats internacionals del socialisme

Tot just unes setmanes abans del cop militar, durant el Congrés de la Federació Socialista Balear celebrat a la Casa del Poble de Palma, Comes va formar part de la ponència encarregada d'examinar les credencials de les agrupacions i apareix com a representant d'Esporles, amb 50 afiliats. Així mateix, El Obrero Balear el situa per aquestes mateixes dates en un míting celebrat a Alaró amb motiu de la unificació de les Joventuts Socialistes i Comunistes. L'acte va concloure amb la creació d'una organització marxista unificada de les joventuts. El seu últim període d'activitat política documentada coincideix amb una creixent radicalització del moviment obrer i amb la crisi que va precedir el cop de juliol de 1936.

La resistència al cop

Una investigació publicada a Llucmajor. De Pinte en Ample reconstrueix els seus últims mesos i relata com durant la nit del 18 al 19 de juliol de 1936, quan van començar a arribar les notícies de la revolta militar, Comes va participar activament en l'organització de la resistència republicana a Esporles. Va organitzar guàrdies a la Casa del Poble i a l'Ajuntament, va impulsar piquets en diversos punts del municipi i va supervisar grups de vigilància pels carrers de la localitat.

La resistència, tanmateix, fou breu. El 20 de juliol, una vegada consumat el triomf del cop militar a Mallorca i lliurat l'Ajuntament a la Guàrdia Civil, Comes va comprendre que la seva situació era extremadament perillosa. Juntament amb el sindicalista Miquel Seguí es va refugiar a la muntanya, on va romandre ocult durant prop de tres mesos. La seva captura es va convertir en una obsessió per als falangistes locals. Els dirigents obrers més visibles figuraven entre els principals objectius de la repressió que s'estava desplegant per tota l'illa.

Després del cop militar a Mallorca, Comes es va refugiar a la muntanya, on va romandre ocult durant prop de tres mesos. La seva captura es va convertir en una obsessió per als falangistes locals

A mitjan octubre de 1936, després de mesos amagat, Comes es trobava exhaust. Però hi havia un altre motiu que l'empentava a abandonar el refugi: volia tornar a veure el seu fill Tomeu, de tot just tres mesos, a qui pràcticament no havia pogut conèixer. El 13 d'octubre va descendir de la muntanya acompanyat d'altres fugits. Va buscar refugi a casa d'un veí, Pere Bonet, conegut com a Palla Llarga. El propietari ja havia estat detingut. La seva esposa els va donar aixopluc, però una denúncia veïnal va acabar precipitant-ho tot.

Aquell mateix matí, falangistes i guàrdies civils van localitzar l'amagatall i van procedir a la detenció. Els arrestats van ser conduïts primer a la caserna de la Guàrdia Civil d'Esporles. Segons la documentació conservada, els falangistes van exigir al comandant que els lliurés els detinguts. L'oficial s'hi va negar i va ordenar el seu trasllat a Palma, on van quedar a disposició de la Direcció General de Seguretat.

“Visca Rússia!”

Les hores següents van estar marcades per les tortures. Durant els interrogatoris, els seus botxins li van arrencar el tatuatge de Karl Marx a ganivetades. També van intentar obligar-lo a cridar “Visca Espanya!”, al que ell responia reiteradament: “Visca Rússia!”. L'endemà, 14 d'octubre de 1936, va aparèixer mort.

El seu cadàver va ser trobat al costat del de Miquel Seguí a prop de les portes del cementiri de Palma. L'autòpsia va atribuir la mort a diversos impactes de bala. El cos va ser identificat pel seu pare, Josep Comes Arbós. Entre les seves pertinences va aparèixer un petit retrat de la seva vida truncada: a la butxaca de l'americana portava el rebut d'unes entrades per a les pel·lícules Sin rumbo i Justicia del fuego, projectades a la Casa del Poble el 19 de juliol, així com un plànol del futur habitatge que projectava construir per a la seva família a la costa des Rafal. Dies després, un falangista local va arribar a jactar-se públicament de les tortures infligides al dirigent socialista. “Quin gran gust he passat estirant dels cabells a Largo Caballero”, va dir en un cafè del poble.

Un enemic prioritari

La importància política de Josep Comes Ferrà queda reflectida en la pròpia documentació repressiva. En un informe, les autoritats franquistes el descrivien com “un dels principals dirigents marxistes d'aquesta localitat”. Recordaven el seu viatge a la Unió Soviètica, les seves intervencions radiofòniques des de Moscou i les conferències que va impartir al seu retorn. També destacaven el seu paper en l'organització sindical i la seva influència entre els treballadors d'Esporles.

Segons el document, havia participat activament en les mobilitzacions obreres dels anys republicans i era considerat “el major responsable de la propaganda marxista d'aquesta vila” i una persona “molt perillosa”. Paradoxalment, la burocràcia franquista va deixar una mostra més del caràcter arbitrari de la repressió: un escrit policial datat el 22 de desembre de 1936 afirmava que Josep Comes havia estat posat en llibertat perquè no s'havia trobat cap càrrec contra ell. Aleshores feia més de dos mesos que era mort. El 22 de setembre de 1937, les autoritats militars van emetre un requeriment perquè comparegués davant el jutjat en un termini de cinc dies, sota amenaça de ser declarat rebel. El destinatari d'aquella citació havia estat executat feia gairebé un any.

Noranta anys després del seu assassinat, el sobrenom amb el qual era conegut continua ressonant en la memòria d'Esporles. La figura de Josep Comes Ferrà roman lligada a aquella generació de treballadors que es van organitzar per conquerir drets i defensar els seus ideals polítics, i que van acabar convertint-se en objectiu de la repressió deslligada després del cop militar de 1936. La seva història, com la de tants altres militants perseguits i assassinats, forma part d'una memòria col·lectiva que encara mira de recuperar els seus noms, reconstruir les seves trajectòries i tornar-los el lloc que els va ser arrabassat.

Al juliol de l'any passat, l'Ajuntament d'Esporles va aprovar la primera ordenança municipal de memòria democràtica de l'Estat, en resposta a la derogació de la llei autonòmica per part de PP i Vox. La norma local estableix un marc normatiu propi per reconèixer, reparar i preservar la memòria de les víctimes de la repressió franquista. El Grup de Memòria Democràtica d'Esporles —constituït com a delegació local de l'associació Memòria de Mallorca— eleva a prop de 300 les dones i homes que van ser represaliats al municipi “per tenir unes idees diferents de les d'aquells que es van revoltar contra la Segona República”.