Les ONG acusen el PP d'alertar “falsament” d'un focus d'hantavirus per desallotjar desenes de persones sense llar a Palma

Més d'un centenar de persones que residien a l'antiga presó de Palma han abandonat ja el recinte abans que expiri el termini fixat per l'Ajuntament per executar el desallotjament, segons ha assenyalat aquest dilluns el batle de Palma, Jaime Martínez (PP), en una roda de premsa en la qual ha defensat l'operatiu de recuperació possessòria impulsat pel Consistori sobre el vell complex penitenciari. L'últim cens elaborat per la Policia Local comptabilitzava 208 persones que malvivien des de fa anys a l'antic penal entre residents sense recursos, treballadors precaritzats i migrants. 

Les entitats socials, tanmateix, rebutgen l'argument de la voluntarietat després que el Consistori atorgués cinc dies hàbils -fins al proper dimecres- per abandonar el recinte abans d'iniciar la via judicial. “Sense opcions, no hi ha voluntat possible. El que se'ls està oferint és que, voluntàriament, se'n vagin a viure al carrer”, recriminen.

Així mateix, els col·lectius socials acusen el Consistori de difondre informació falsa i alarmista sobre un suposat focus d'hantavirus a l'antiga presó per justificar la urgència de l'operatiu. En un recent informe, la corporació municipal sosté que les condicions d'insalubritat de l'antiga presó, juntament amb la “important presència de rates”, podrien afavorir la propagació de malalties infeccioses entre les persones que resideixen en el recinte i fins i tot estendre's fora d'ell. El document esmenta expressament patologies com l'hantavirus, el tifus o la pesta, i assevera que l'avançat estat de deteriorament de l'immoble podria afavorir el cicle de transmissió d'aquest tipus de patologies.

Les entitats, entre elles Metges del Món, han qüestionat durament aquestes afirmacions, amb les quals, al seu parer, que qualifiquen “d'alarmistes” i mancades de base científica suficient, i retreuen a l'Ajuntament estar tractant de generar por i estigmatitzar els residents per legitimar el desallotjament en lloc de reforçar els recursos d'acollida i garantir alternatives habitacionals dignes. L'organització recrimina la “greu falta de previsió i planificació” del Consistori davant el desallotjament i alerta que centenars de persones poden quedar abocades a una situació de major exclusió i vulnerabilitat.

Segons l'alcalde, actualment romanen a l'interior de l'antic penal 101 ocupants, per la qual cosa l'Ajuntament dóna per fet que 107 persones han abandonat voluntàriament el recinte des que va començar el procediment.

Martínez assegura que part dels qui han marxat s'han traslladat a la Península, altres han trobat feina o una sortida residencial i alguns han ingressat a presó. A més, 45 persones han estat derivades a l'Institut Mallorquí d'Assumptes Socials (IMAS). L'alcalde ha insistit que l'Ajuntament no ha detectat que els qui han abandonat el recinte s'hagin assentat en altres enclavaments informals de Palma. “Si identifiquem moviments en els assentaments, s'actua. Però no s'ha identificat res extraordinari”, ha assenyalat.

Les entitats socials, tanmateix, l'argument de la voluntarietat després que l'Ajuntament donés cinc dies hàbils -fins al pròxim dimecres- per abandonar el recinte abans d'iniciar la via judicial. “Sense opcions, no hi ha voluntat possible. El que se'ls està oferint és que, voluntàriament, se'n vagin a viure al carrer”.

La setmana passada, la Junta de Govern de l'Ajuntament va reactivar el desallotjament després de desestimar les 45 al·legacions presentades pels residents del recinte, totes elles “de contingut idèntic”, segons el Consistori. L'equip de govern sosté que les persones afectades han tingut accés a recursos socials i alternatives habitacionals, i justifica la continuïtat de l'operatiu pel “greu deteriorament” de les instal·lacions, que, d'acord amb informes de la Policia Local, Bombers i l'àrea de Sanitat, presenten problemes d'insalubritat i risc d'incendi. A partir d'ara, l'Ajuntament iniciarà la fase definitiva de notificacions, concedint un termini de cinc dies hàbils per abandonar voluntàriament el recinte abans de sol·licitar autorització judicial per executar el desallotjament forçós.

Al llarg de les últimes setmanes, treballadors municipals i agents de la Policia Local van registrar noms i documents en formularis administratius que obrien la porta al desallotjament d'un dels majors assentaments de sensellarisme de la ciutat. Molts dels residents denuncien que no tenen on anar i que ni tan sols poden accedir a una habitació en una ciutat on el preu mitjà del lloguer s'ha disparat.

“Potser agafaré un carro i passejaré pel carrer”, lamentava al febrer Silvino, jubilat asturià i antic cuiner que va arribar a la vella presó després de perdre l'habitació on vivia quan el lloguer va pujar per sobre del que podia pagar amb la seva pensió. Altres residents asseguraven treballar en la construcció, l'hostaleria o feines precàries mentre sobrevivien al recinte sense aigua ni electricitat, entre parets deteriorades, runes i escombraries acumulades.

L'Ajuntament justifica l'actuació per motius de seguretat i salubritat després dels incendis registrats a l'interior de l'antiga presó durant les últimes setmanes. El primer tinent d'alcalde, Javier Bonet, va arribar a suggerir públicament que alguns focs podrien haver estat provocats pels propis ocupants, una hipòtesi plantejada sense proves concloents i que les entitats socials consideren estigmatitzant.

Intervenció urbanística a la zona

El govern municipal sosté, a més a més, que el desallotjament forma part d'una intervenció urbanística més ampla. Un cop buidat el recinte, el Consistori preveu tapiar i enderrocar l'edifici per construir una nova rotonda i un accés viari vinculat al projecte del Consell de Mallorca, a més d'impulsar futures promocions d'habitatge al solar.

La majoria de les persones que encara romanen a l'antiga presó es troben en situació administrativa irregular, cosa que dificulta el seu accés a recursos públics d'acollida. “Pot ser que hi hagi perfils que estiguin de manera irregular a la ciutat i que no puguin accedir a segons quin tipus d'ajudes socials”, ha reconegut Martínez, qui ha confiat que el futur procés estatal de regularització extraordinària “obrirà una finestra” per a aquestes persones.

Tot això ocorre en una de les ciutats amb el mercat immobiliari més tensionat d'Espanya. Al març, el preu de l'habitatge a Palma va assolir els 5.117 euros per metre quadrat -front als 2.709 euros de mitjana estatal-, consolidant-se així com un dels mercats més cars del país, “impulsat per l'alta demanda i la pressió internacional”, segons Idealista. La capital balear concentra a més bona part de l'habitatge en mans de grans tenidors: 8.652 immobles.